*On And On- All Saints*
All Saints han tornat. Són cinc anys sense saber-ne res d’ells. Si, han tornat, casades i amb nens però amb la mateixa veu que sempre, encara que potser una mica més melosa, més tranquila, més tendre.
Un disc que té més aviat nom de programa sobre cinema i que barreja diferents estils per a crear una mixtura que no per això s’allunya de la tranquilitat que aporten cançons com The Beach, o Never ever.
Potser la pega que li trobo és l’abús d’efectes electrònics, a vegades sembla que estiguis escoltant un troç de cançó de Michael Jackson, Madonna o Bridney Spears. Cançns com Chick Fit sorprenen en unes All Saints que ens tenien més acostumats a un estil més tranquil, pop lleuger i comercial que després de 5 anys es converteix en una mescla de reggae i fins i tot ska (Scar o Too Nasty). Un disc molt disco i potser provocador malgrat sembli contenir en alguns moments cançons extretes de Paris Hilton o directament, d’una pel·licula de Disney ( One Me and U).
D’altra banda, i sense que afecti això la meva visió sobre la seva música,All Saints tornen després de 5 anys i sols 5 senzills amb fama: Pure Shores, Under de Bridge i Black coffe entre d’altres. I tornen amb ganes de fer-se veure, com han demostrat a l’entrevista que els va fer 20 minutos, on van deixar anar perles com “Lo peor que nos han dicho es que vamos de divas. Y en realidad lo somos”.
El millor del disc? On and On, un ritme que et fa moure’t, semblant al que ens tenen acostumats
El pitjor? One Me and U, força molt la rima i acaba semblant una canço per anunci de nines o per a dibuixos animats. Falta de ritme i els corus semblen riures histèrics estil “wua ah ha ah”.
El single
All Saints: Studio 1
Rock Steady
Chick Fit
On and On
Scar
Not Eazy
Hell No
One Me and U
Headlock
Too Nasty
In It To win It
Flashback
Fundamental
Say what you want 
29/11/2006 at 4:43 pm
“els corus semblen riures histèrics estil “wua ah ha ah”” genial x_D
30/11/2006 at 10:12 am
“Studio 1” és un àlbum que m’ha agradat molt, potser perquè recorda a la frescor del seu debut, que van publicar fa 9 anys ja! El segon àlbum, “Saints and Sinners”, era més reflexiu, potser perquè en aquella època les noies ni es parlaven entre elles i era impossible recuperar aquell esperit de diversió. El nou disc ens torna a portar unes All Saints més gamberres, amb ganes de passar-ho bé i fer un disc molt positiu. El millor, “Rock Steady”, “On And On” (sobretot l’oh oh oh final), “Chick Fit” i “Scar”. En canvi, no crec que hi hagi cap cançó fluixa, fins i tot “One Me And U” té el seu encant (els riures a la tornada i l’atmosfera infantil de la tornada es deuen a que és una cançó dedicada als seus fills).
Apa crítica, aquí t’ho deixo. 😉
30/11/2006 at 4:20 pm
Ostres, doncs pinta bé el retorn! 🙂
L’haurem de… “adquirir”!