Category Archives: Feina

una raó més per veure que l’estructura social que tenim no és la correcta

La setmana passada vaig començar a anar al gimnàs. No, no és per la operación bikini, més aviat és perquè arriba un moment entre les vacances de nadal i les d’estiu que la teva ment no pot més i necessites treure l’estrés d’alguna forma i,  la millor manera de relaxar-te és fent esport.

Doncs bé, ahir mentre estava a la bici pedalejant cap enlloc vaig començar a observar la resta de gent i…em va semblar tan absurd! passem hores al despatx, llevant-nos súper aviat per arribar a la feina, dinant de tupper perquè no podem tornar a casa (ja que no hem trobat feina de secretari, dependent, maquetador etc a la nostra ciutat encara que en el tren direcció a la nostra ciutat es dirigeixen secretaris, dependents, maquetadors… d’altres llocs amb iguals capacitats a les nostres) Corrent  per agafar el metro, el taxi, el bus i el tren per arribar i anar al gimnàs una hora, hora i mitja, canviar-nos i anar a casa, sopar i dormir. Al gimnàs ens enxufem a màquines per fer moure uns músculs que abans moviem sense necessitat de ferros i fem moviments continuats que poen no ser del tot sans per les nostres articulacions.

I què passaria si enlloc d’això tornessim a les arrels? què diria el pobre oficinista que es lleva al es 6 i que arriba a casa a les 10 de la nit si li oferissin canviar la seva feina per la de agricultor o pastor? si al cap i a la fi treballa el mateix, es cansa igual i no paga per moure els músculs que està movent estil robocop. Tindria el cos en perfectes condicions i mentalment segurament menys preocupacions…pero segurament diria que no…

Crec que ens ho hauriem de començar a plantejar perquè l’estil de vida que portem és el de viure per treballar i no el de treballar per viure però vivim en feines que a la majoria no ens motiven, deixem de banda interessos pensant que quan siguem grans ja els farem, vivim massa pensant en la jubilació i ens gastem els diners en desestressar-nos sense adonar-nos que potser treballant menys i cobrant menys tampoc gastariem tant en terapies per tranquilitzar-nos, gimnassos per estar en forma o pastilles per dormir. I si, ja sé que hi ha gent que cobra poc tot i treballar 40h setmanals i que tot el que cobra ho necessita per poder viure però en general crec que cal un canvi del sistema i no és que no m’agradi treballar, ni que sigui una snob, però si vam néixer va ser per disfrutar de la vida, no per pensar que quan tinguem 67 anys començarem a disfrutar-la


Pàgines per no aburrir-se

Cada cop entenc més que en realitat la majoria de les feines són un cúmul d’hores perdudes i que el fet de tenir un horari de 8h al dia no té cap sentit, perquè segurament si estiguéssim 4 hores acabariem la feina que tenim en 8 amortitzant el temps de debò. A això s’hi arriba facilment: heu vist la quantitat de blocs i pàgines de distraccions/lleure/tonteries/xorrades que circulen per la xarxa? Aquí hi ha algú que li sobra el temps per malgastar-lo en xorrades!!! però no ho dic per a retreure-ho, al contrari! què fariem alguns sense ells?

Per això us deixo algunes de les millors pàgines que he trobat per passar l’estona davant l’ordinador:

Asco de Vida: una de les millors webs. Pots animar-te llegint les penes dels altres o intentant adivinar quina de les entrades és un Fake (perquè hi ha cada una que dius…aliguaaal)

Tenia que decirlo: el mateix però per no explotar quan vols dir una frase i no pots aguantar-te més però saps que dient-ho pots rebre una bona hòstia. El que fa l’anonimat d’internet 😛

Tumbrl: a la meva vida han aparegut fa molt poquet, potser buscant a wikipedia en sé alguna cosa més… però n’hi ha de realment bons, com per exemple el de copiapega

Photoshop Disasters: a vegades et preguntes com pot ser que revistes tant famoses com Vogue o empreses serioses i internacionals puguin contractar a dissenyadors tan panolis com per esborrar una cama, convertir el braç d’una model en una extremitat més gran quela resta del seu cos, etc

Dandoporculo: és un web però també és un Tumbrl. curiós el fet que alguns dels seus posts després són inspiració per a Asco de Vida…

Theberry: un munt de galeries per poder triar i remenar fotos de famosos, no famosos, desastres…


Nou acord de finançament, parades informatives i vacances

Fa bastant que no actualitzo, no tinc gaire temps i últimament tampoc sé massa què explicar.

Ja farà dues setmanes que m’he mudat i va molt bé. No tinc problemes amb el meu company de pis i estic molt tranquileta. El pis és enorme i llevar-te i en una hora poder vestir-te, esmorzar, anar a buscar el diari i arribar a la feina en dos minuts no té preu.  Fa 2 dissabtes vam fer el sopar d’inauguració i a les amigues els va encantar! És genial acabar de sopar, estar a la terrassa i a la 1 o les 2 de la matinada dir: “vinga va, sortim una estona de festa” i baixar al carrer i tenir els locals a dues passes! Això m’ha fet plantejar que…i per què no? a partir d’ara puc anar amb taconets! total no hauré de patir la tornada a casa caminant 20 minuts amb els peus rebentats. Ara faré cambio de estilo i tot XDDD

Més coses, al final no vaig pdoer anar al FIB, sóc gafe pel que fa a aquest festival: fa tres anys que intento anar-hi i he comprat les entrades 2 cops: la primera el Joel es va posar malalt i no era plan de fer-lo patir fins l’infinit i anar 3 dies de desgaste total, i la segona, aquest any, que ha hagut el finançament i el partit ha sortit al carrer a fer punts informatius  justament aquest cap de setmana! Així que bye bye FIB, Hello paradeta informativa a Terrassa… tot i que, pel que han dit a les noticies tampoc mhe perdut gaire i l’entrada l’he pogut vendre així que he recuperat els 114 euros que em va costar.

I sobre el finançament… la veritat és que tinc un  follón al cap. Escolto la radio i les noticies i l’únic que sento és a uns dir que compleix plenament amb l’estatut, que és més bilateral que mai, que s’actualitzarà tenint en compte criteris de població i la immigració, i els altres a tot això hi posen un “no” davant. Però que algú m’expliqui per què es fan afirmacions tan fàcils. No podrien explicar perquè compleix o no compleix l’estatut, perquè té en compte o no a la immigració, etc? Pel que he vist a internet i als diaris, molta gent està contenta, crec que si no és el millor acord del món ( a la vida tot sempre pot ser millor, no?) , és un bon acord: patronal i sindicats li donen el vist-i-plau.

El nou model de finançament constarà de 4 fons:

Fons de Garantia de Serveis públics Fonamentals: és de nova creació i servirà per atendre als serveis públics fonamentals, la sanitat, educació i serveis socials.

Fons de suficiència global: per garantir el finançament de la resta de competències transferides

Fons de convergència autonòmica: de nova creació, es tracta de dos fons que es dotaran amb recursos addicionals que aportarà l’estat. Són el Fons de competitivitat, per reduïr les diferencies de finançament per càpita entre les CCAA i el fons de Cooperació, per afavorir la convergència en els nivells de vida dels ciutadans.

Així que pel que sembla, el nou sistema de finançament és més just i continua sent solidari. Us deixo algun enllaç d’opinió interessant sobre el tema:

Visca el Govern de Catalunya

Montilla no és Obama

Veus crítiques amb el finançament

Enseñanzas del debate sobre la financiación autonómica

Però el més important de tot són les vacances! ja sé el que faré i, certament, es presenta un agost immillorable! Marxarem el  dia 15 d’agost i tornarem el 3 de setembre realitzant una ruta que passarà, com a llocs més representatius,  per Salzburg, Mauthausen, Melk, Viena (Austria) , Brno, Praga (República Txeca), Munich, Ausburg i Ulm. A Viena i Salzburg ja hi he estat però la resta són llocs totalment nous per mi i realment estic encantada!

brno

panoramica de Brno, a la República Txeca

pragaVista de Praga

melk_monasterioaMonastir de Melk

hofbrauhausHofbraühaus, a Munich

Em fa especial il·lusió anar a Munich i entrar a Hofbraühaus, la cerveseria on Hitler feia els seus famosos discursos. Però també vull tornar a visitar Viena, la teulada de la seva catedral em va marcar molt. Pel que fa a Praga… tothom que hi ha anat a tornat enamorat, així que no puc negar que també em fa gràcia anar-hi!. Quan torni ja cauran algunes fotografies!


Festa Major

Des de divendres i fins avui a Terrassa hem estat de Festa Major. Això què vol dir? doncs com tots sabeu: concerts, gimcanes, teatre, màgia i tot un seguit d’activitats que t’omplen el dia i que fan disfrutar sobretot als més petits. Divendres per iniciar la festa es va fer una recepció a la Casa Museu Alegre de Sagrera i la colla de la feina vam anar cap allà a veure com l’alcalde donava el tret de sortida a aquests 6 dies de celebració.

Com que anavem directament des de la feina i casa meva està a 3 minuts d’aquesta, vam anar a casa a canviar-nos (calia anar ben mudat) i després ens vam fer algunes fotos en les que es veu la meva terrassa (EL MÉS IMPORTANT DE LA FOTO EHH, LA MEVA TERRASSA XDD)

aly_lu

aly_imma_lu

La recepció a la Casa Museu Alegre va estar prou bé. Hi havia molta gent i els jardins estaven plens per tots els racons. Els cambrers que portaven les safates de canapès creuaven un autèntic laberint per arribar a tots nosaltres!

Bé! ara ja heu vist una part de la terrassa (40 m2!!!) i a les meves companyes de feina! =) A veure si alguna amiga amb camara em fa la resta de fotos!


Míting amb el ZP

Ja s’acaba la campanya i ahir va haver a Barcelona l’acte central del partit, amb Zapatero, José Montilla, Maria Badia i Jordi Hereu. Nosaltres, com a joves vam anar a la grada jove, osigui: la filera de darrera que es veu a la tele. Aquí teniu la foto:

IMG00046-20090604-1805

IMG00045-20090604-1802


Demà a Brussel·les!

Estic dels nervis! demà marxo a Brussel·les i estic acabant de tancar la maleta i llegir tot el que m’he imprès per saber què està passant actualment al Parlament Europeu. Són 3 dies però he mirat la gent que hi ha al llistat del participant i són gent que sap de què parla (com no tenia de ser menys, clar) i…UUUUFFFFF! m’enra un pànic escènic que em sobrepassa cada porus del meu cos! d’una cosa n’estic segura, aprendré un munt i fliparé amb la de coses que m’explicaran i dels coneixements de la gent que em rodejarà aquests dies. També em fa molta il·lusió tornar a una ciutat que vaig conèixer el 2003 (el meu primer viatge en avió conscient!! -els altres tenia 2 anys XD-) i veure com és la “rutina” periodística i el panorama polític en clau europea, un món que està relacionat directament amb la meva feina i que em farà prendre més consciència de la feina que ens arriba als meus companys i a mi d’aquí poc i fins el 7 de juny! Què més vull oi?

I bé, a part d’explicar com em sento i tot això, ja esta bé de fer egoblog (que ultimament no paro) i parlarem una mica de la nostra europa, no? El 7 de juny ens criden a les urnes per a votar el Parlament Europeu. Molts direm “eh? Parlament Europeu? això per què serveix?” .

Joves i no tan joves estem una mica desencantats amb la política, potser és que no ens l’han sabut vendre bé o que fins fa poc no s’ha cuidat prou a l’elector, que al cap i a la fi, és el que vota i dóna legitimitat a qui governa. Això, per sort, crec que està començant a canviar. Cada cop els partits volen integrar més als ciutadans i explicar a la gent els seus projectes de forma entenedora i interaccionant ambdues parts. Potser el canvi el podem escenificar amb Obama. Ja tansols veure la seva recerca del logo ens fa entendre com una campanya de comunicació pot aconseguir moure les masses a la il·lusió i incentivar-la a participar. I això és el que vol fer també Europa: es vol donar a conèixer, vol mostrar l’activitat del PE i de la resta d’institucionsper a que la gent vegi que Europa, si és forta, ho és gràcies a l’ajut de tots els seus ciutadans. Per això el més important és demostrar tot el que s’està fent, i amb iniciatives com Ucount4EU o Europa ¿me oyes? es vol arribar als joves que podem votar, fer-los entendre que la política també és per ells, que poden canviar les coses si ells volen.


Pensant en el futur: jo vull ser la nova Rahola!

Ja fa 5 mesos que vaig fer els papers per tenir a casa el paperet que m’acredita com a periodista per la UAB. 5 mesos! quasi mig any en el que he canviat de feina i he seguit aprenent a “ser periodista” en altres àmbits que abans no havia tocat.

Però crec que és inevitable per tot aquell recent llicenciat, pensar i repensar durant un temps què li depara el futur. I sent el periodisme la meva llicenciatura és una cosa que encara incomoda més. Per què? doncs perquè el diari ha perdut el seu valor i malgrat que moltes capçaleres han redirigit la seva activitat a Internet, moltes  veuen com a les seves comptes hi ha pèrdues. Pot semblar molt pessimista però no cal fugir d’esquema i evitar la realitat.

Aquestes pèrdues signifiquen tancaments, acomiadaments de treballadors, i un munt de periodistes que surten de la roda productiva i lluiten desesperadament per tornar-hi a entrar. Això unit a la quantitat de joves llicenciats que sortim cada any del forn universitari em provoca mareig, de només pensar la gran competència que hi ha per trobar una feina de periodista “digna”.

Tot i això, els mitjans no moriran. No poden morir perquè són un element imprescindible en qualsevol democràcia. I no només això,  també són aquells que marquen l’agenda de la societat. Tenen veu i vot, i han d’aconseguir ressorgir sigui com sigui, amb els nous formats, adaptant-se a les necessitats que les noves tecnologies generen, per seguir fent la seva feina.

I jo? què vull fer dins aquest panorama que es presenta? Què m’agradaria? m’agradaria arribar algun dia  a treballar en una redacció. Escriure notes de premsa. Informar a la gent d’allò que passa al seu voltant. Poder escriure articles d’opinió on expressar allò que sento en temes que afecten a la ciutadania. Anar a la radio i fer de tertuliana mentre acompanyo a algú que és dirigeix en cotxe a treballar, o que vol una mica de companyia abans d’anar a dormir. Jo vull ser la nova Pilar Rahola!! homeee!!! i crec que tinc capacitats per ser-ho (quina modèstia!) . Sóc jove i em falta experiència. Em falta perdre la vergonya del principiant. Però em sobra energia i il·lusió per afrontar-ho. Dit això, si és que encara no t’he convençut perquè em contractis, contacta amb mi que arguments no em falten!!! XDD