Category Archives: música

10 milles per veure una bona armadura – Manel

Per fi tenim el nou disc de Manel! que sí que hi ha hagut molt bombo, massa màrqueting i potser s’han sobrevalorat, perquè serà que no tenim grups que van ser bonissims com Els Pets, Sopa de cabra, etc etc. però la veritat és que em moria de ganes de sentir el nou disc! i no l’he pogut baixar – no es preocupi senyora Sinde- però l’he escoltat pel Youtube (ai, això també és delicte?).

I M’agrada! m’agrada perquè és animat, perquè puc cantar les lletres, perquè m’agrada el que expliquen i per què potser, si són rares, saps que t’agradaran només perquè fan gràcia, com la de “deixa-la Toni” -Fes el favor d’estar content que per somriure  la vida és suficient . Ara només em falta estudiar-les pel proper 9 d’abril! que venen a Terrassa i tenim entrades!!

A mi m’agraden sobretot “El gran salt” i “El Miquel i l’Olga”.  i “El Boomerang” no us recorda una mica a Antonia Font per la psicodèlia?

1- Benvolgut

2- La cançó del soldadet

3- El gran salt

4- Boomerang

5 – La bola de cristal

6- Aniversari

7- Flor groga

8- Criticarem les noves modes de pentinats

9- El Miquel i l’Olga tornen

10 – Deixa-la Toni, deixa-la


David Lynch ara fa música!

Doncs si! David Lynch, aquell director que et transmet sensacions fantasmagòriques, mal estar, sensacions estranyes i imatges de somni amb les seves creacions – com Mulholland Drive o Twin Peaks- ara ha fet dos cançons: “I know” i “Good day today”.

Amb les cançons no aconsegueix que t’envolti aquella atmòsfera tant fantasmagòrica però transmet aquell puntet negre que sempre l’acompanya.

A mi em recorden a una barreja rara de Gorillaz, Najwajean i Roisin Murphy ( o més ben dit, Moloko) molt però que molt enfosquits. Fa gracia que amb 60 i picu anys faci aquesta música ehh!

 


Manel

Després del comentari que em va deixar el Josep a Senyors Tranquil no em va quedar més que escoltar una mica més de música en català.

Això porta temps, i més quan treballes d’administrativa en un despatx on no para de sonar el telèfon i, per tant, no pots escoltar música mentre estas treballant. Per això he començat amb els que tenia més a prop: Manel. La meva parella tenia el CD al cotxe i a l’estiu ja li vaig agafar per veure si me’ls podia posar a l’Ipod. La operació encara no ha estat possible per culpa del meu portàtil, però poc a poc algunes cançons si que he sentit i a base de repetició m’han acabat agradant.

De Manel em costa una mica la veu del noi. No arriba a totes les notes pel meu gust, però hi ha lletres que són molt bones ( i gràcies a això i a que les entenc, els escolto i m’acaben agradant); com la de la cançó de ” Els guapos són els raros”, “En la que el Bernat se’t troba” (que em recorda a la Turista del carrer de Senyors tranquil) o “el Mar”, sobretot “el mar”. La versió de Pulp també em fa bastanta gràcia, “La gent normal”, el típic que ens pasa a tots que volem el dels altres xd

Sé que Manel no serà un d’aquells grups que eem posaré perquè et passi el temps més ràpid quan vas a córrer però si que és un bon acompanyant quan agafes el cotxe per anar de cap de setmana.

Els podeu sentir al seu myspace

 


Kings of convenience al poble espanyol

La setmana passada vam anar al concert de Kings of Convenience al Poble Espanyol. 

Ja els havia vist en directe quan van venir a finals de l’any passat al Palau de la Música, i, com ja sabia, no em van defraudar. Presentació del seu últim disc amb les cançons: Boat Behind, Mrs cold o Peacetime Resistance, i recordatori dels seus altres discos amb I don’t know what i can save you from, Love is no big truth, i com no, les mítiques Misread i I’d rather dance with you.

Sensacions després del concert: sembla mentida com en són de tranquilets i com aconsegueixen en canvi fer ballar a tot el públic. ballant com a I’d rather dance with you o fent de pantera rosa. Posa la pell de gallina veure les seves improvisacions i solos. i una constatació i alhora petició: les seves guitarres llueixen molt més acompanyades de la viola i el violoncel! afegiu-les ja a la colla!!!

Per últim, el pròxim mes de setembre, un dels membres del duet, vindríà a Barceloa amb un altre grup: the whitest boy alive. Podeu sentir-lo clicant aquí


Summercamp

Gràcies a Jenesaispop he descobert Summercamp, un grup format per una periodista i un cantautor folk. La veritat és que la música sona bé, és estranya però enganxa i et desperta alguna cosa agradable dins teu. És realment el que diu el seu nom, et sents com si estiguessis en una d’aquelles jornades que es fan en els campaments d’estiu, per la nit, al voltant del foc a la platja, o a la muntanya, amb la guitarra i algú cantant, i la fresqueta que et mou els cabells mentres escoltes la música i mires les estrelles, tot barrejat amb les espurnes que van explosionant en veu baixa. Això em passa sobretot amb Ghost Train o amb summercamp. Amb d’altres em recorden a Depeche Mode i a Camera Obscura a la vegada, com a “was it worth it?”

Però el millor de summer camp són les fotografies que penjen al seu bloc. Qui no ha vist aquest color sepia a les fotos dels seus pares? Aquests looks que ara es tornen a portar? (penso guardar tot el que em posi perquè sé que la meva filla ho utilitzarà d’aquí 25 anys com jo utilitzaria el que portava me mare!).


Nine

Dilluns vam anar al cine a veure “Nine” malgrat les meves reticències (tinc una ràbia irracional a Penélope Cruz, crec que degut a la seva amistat amb Pedro Almodóvar) i què ens vam trobar? amb un gran llistat d’artistes però, en la meva opinió, amb una pel·licula sense fil conductor.

El film vol explicar la història de Guido, un director de cine que ha de fer una pel·licula i que no troba la inspiració enlloc. Per això recórre a la seva amant, Penélope Cruz, la seva musa, Nicole Kidman, la seva dona, Marion Cotillard, una periodista sexy, Kate Hudson, la seva musa en vestuari, Judi Dench, la seva Mamma, Sofia Loren i el seu amor platònic infantil, Fergie.

Així que 7 dones per un sol home, una per cada dia si vol, i total per què fer? per tenir cadascuna una o dues cançons que no tenen cap unió ni cap lògica entre elles i que no enriqueixen en res la continuitat del guió. Per mi va ser com quan a vegades al “Cor de la ciutat” es posaven a fer aquelles escenes de musical per perdre un quart d’hora i poder així arribar al capítol 2257.

Estic sent molt cruel i en realitat la pel·licula no em va desagradar, va estar bé per passar una bona estona, però no espereu que us solucioni la vida ni que sigui un enorme espectacle visual (per això aneu a veure Avatar). He de remarcar l’actuació de Pe perquè encara que no m’agradi he de reconèixer que va ser espectacular. La seva cançó va ser de les més impactants – ajuda molt el fet que sembli bastant putilla la noia – i actuant és de les que ho fa millor. També em va agradar molt la cançó de Kate Hudson, Cinema Italiano, menys italiana i més ràpida, molt “cool”.

Però bé, també he de dir que no estic molt acostumada als musicals. Si em poso a contar he vist Mamma Mia i West Side Story així que no tinc gaire credibilitat… millor aneu vosaltres mateixos i mireu què us sembla!! Per cert, dos coses més…de debò Guido el veieu tan sex symbol? (més aviat sembla una mica pervertit, té un puticlub a la seva ment!!)  i… mare de Déu senyor amb la pobra Sofia Loren, què s’ha fet!!!


Senyors Tranquil


“diga’m com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar, com se diu convido jo, com se diu ho sento però hauria de marxar…”

Normalment no m’agrada la música en català. Em fixo molt en les lletres i n’hi ha que les trobo massa fàcils, poc treballades però Jenesaispop m’ha fet coneixer un nou grup que trobo interessantt!!!!

Són els senyors tranquil , un grup amb reminiscències a Kings of Convenience i amb lletres en català. No sé gaire més d’aquest duo a part que es diuen David Amills i Gad Sans i que David Amills, Damills pels col·legues, feia versions de portishead i new order entre altres, en estil bossanova (i amb un anglès terrorific).

I res més! que aquest és el primer disc del duet i que tenen una cançó que m’encanta “La turista del carrer”, que podeu escoltar al seu myspace.