Monthly Archives: Abril 2007

fotos amb història

472968627_ebf9aff6b7_o.jpg

Hi ha fotos d’aquelles que quan les veus no pots parar d’imaginar què és el que devia passar perquè s’hagi pogut immortalitzar allò que s’hi veu, entre d’altres AQUESTA! A veure molt bé, el pato donald està tumbat al terra després d’un coma etílic produït per la farra de la nit? potser és un yonki? potser li ha fotut una pallisa per anar sense pantalons pel món? la veritat és que si sóc una noia i veig per la nit un personatge d’aquest sense pantalons…no sé eh, potser és que no ha pogut arribar a casa del cansanci que portava?  i d’altra banda, ningú ha pensat que allà dins hi ha un tio insolant-se? perquè tothom diem “oh mira! el pato donald” ei si si, però es que hi ha un tio allà dins! l’altra opció és que els tios que l’estan miran li diguéssin ei donald enrollat pq fem aquesta foto?


Costo gueno

Aquestes són les típiques notícies que t’imagines que escriuràs el dia dels sants innocents, però no, ahir a l’apartat de societat, ciutadans, o l’apartat en que el vostre diari ho volgués posar ( d’aquí res ja podria ser política tal com va la cosa…) va aparèixer aquest escrit:

costo.jpg

el que no veieu són els mapes per arribar a casa seva, no sigui cas que volgueu anar a buscar la guena calidas! El millor és el “no venir lo menore”. Com se li va ocórrer a aquest bon noi posar un anunci? i qui li va dir que es dediqués a camell? això si, les mares podràn estar tranquiles, els seus fills ja tenen un camell menys que els pugui dur per mal cami.


Sant Jordi 07

Aquest Sant Jordi m’ha portat una rosa genial, però també un llibre que no està gens malament! Es tracta d’un llibre que es titula “La máquina de ajedrez” i tracta sobre un autòmat que va aparèixer al sg XVIII a Viena i que jugava a escacs magnificament. El fort és que no era un autòmata! era una persona que es posava a dins i que jugava amb el seu rival dins d’una espai ínfim, el que li permetia la màquina. Ningú ho sabia, fins que es va descobrir. Potser va tossir? potser va cabrejar-se i va sortir? potser li va pillar una rampa i va haver de sortir d’allà com fos? vés a saber. El cas és que hi ha coses que semblen mentida i mira, són veritat ( Que ho diguin als que estan patint a Bush com a president!)


La venjança de Chirac

A poques setmanes per les eleccions franceses, Nicolás Sarkozy, candidat conservador de la Unió Moviment Popular (UMP) lluita per treure’s de sobre el fantasma de ser la continuïtat del govern de Chirac

El suport que l’actual president de la república francesa va donar públicament a Sarkozy, ha fet que s’hagi vist disminuïda la seva popularitat en obrir la porta a una possible continuïtat d’un mandat que la majoria dels francesos volen oblidar.

La resposta dels altres candidats a les declaracions de suport no s’ha fet esperar, en la lluita cap a l’Elisèu. El candidat d’ultradreta, Phillipe de Villiers va qualificar a Sarkozy de “Chirac en miniatura”.

La realitat és que el suport de Chirac al candidat de l’UMP era previsible, i malgrat les reticències per a realitzar aquesta declaració del que ha estat president durant 12 anys, potser li arribarà a servir de venjança per a una persona a qui no té molt apreci.

És coneguda per tothom l’antipatia que els dos polítics s’expressen des de fa més d’una dècada. Sarkozy, íntim de la família Chirac i molt amic de la filla del president, va decidir, en un acte de “traïció”, donar suport a Eduard Balladour en les presidencials de 1995, menyspreant a Chirac amb frases tan contundents com “L’encefalograma Chiraquià està pla. Això no és l’hotel de la Villa (referint-se a l’Ajuntament), és l’avantcambra de la morgue. Chirac està mort, no li queden més que tres patades”. Sarkozy va triar malament a qui donar suport, ja que Chirac va guanyar les eleccions a la presidència i no ha perdonat mai les seves paraules, arraulint-se en els consells del seu íntim amic i conseller durant 10 anys, Dominique de Villepin.

Villepin, actual ministre d’interior, era a qui Chirac volia cedir la presidència. A qui hagués donat el seu suport en agraïment a la seva fidelitat. Però Villepin no ha pogut arribar a presentar-se a les presidencials. Les qüestions de violència als suburbis francesos i les manifestacions massives contra el contracte de treball al 2005 van enfonsar la seva popularitat.

I Sarkozy, veient el camí lliure cap a la presidència, va aconseguir anul·lar-lo completament com a contrincant amb una crítica constant a la seva actuació i aprofundint en el cas Clearstream, aconseguint, gràcies a la seva tossuderia, que a finals d’abril del 2006 Phillipe Rondot, General dels serveis d’intel·ligència, assegurés que Villepin , seguint les ordres de Chirac, li havia donat instruccions per investigar l’aparició de Sarkozy en una llista de titulars de comptes secrets que va resultar ser falsa.

Diverses vegades Sarkozy ha apunyalat per l’esquena a l’actual president. Ara toca que Chirac li jugui la última fitxa. Anunciar el seu suport a la candidatura pot ser la bala que faci que Sarkozy no arribi a ser president.


Las alas de la vida

alasdelavida.jpg

Això és el que diu el Carlos, un malalt incurable que tot i així accepta la seva enfermetat i intenta viure amb el somriure als llavis. La seva història es podrà veure a partir de demà al cinema Renoir, Les corts, de Barcelona ( únic lloc a Catalunya) i es tracta d’un documental anomenat ““. La veritat és que he vist trossos  del documental i m’han fet plorar. Veure com intenta lluitar amb la seva enfermetat, com riu a pesar de les dificultats habituals que cada dia ha de passar.

Deu ser dur ser metge i saber el que anirà passant-li al teu cos. Saber que no tens cura i que has d’anar assumint el que et passarà moment a moment.

El Carlos diu diverses frases genials, però me’n quedo amb dues.

“Mi cuerpo está fallando y yo seguiré teniendo la lucidez i veré como me falla. Solo tengo un cuerpo. Estoy preso en el”

“Me gusta pensar que sin la muerte todo nacimiento seria una tragedia”

Us deixo amb elles.


Felicitació per Sant Jordi

Drac


Parecidos razonables IV

parecidos4.jpg