Monthly Archives: febrer 2008

Burquini

Avui llegeixo a El periodico la noticia que a una piscina pública d’holanda han prohibit a una noia banyar-se per dur un burquini, és a dir, un banyador dissenyat per a que les dones musulmanes puguin practicar la natació sense “traïr” la seva religió i costums.

El Burquini és semblant a un vestit de “buzo” però és una mica més ample per a que no es pugui intuïr la figura de la dona que el duu i a més porta una mena de vel semblant a un casquet de bany però unit a la “camisa”.

Doncs es veu que els usuàris de la piscina holandesa, quan van veure a aquella noia entrant a la piscina van queixar-se, perquè a elles no se les permet entrar amb roba a banyar-se! I la veritat, si que és estrany, almenys actualment, trobar-te a una noia en una piscina que va amb aquesta mena de vestit de bany, però d’aquí a que no se li permeti la entrada… si no dugués el casquet de bany  s’entendria, però el vel que porta fa la mateixa funció. A més, critiquem a les dones que es posen trajes de bany que tapen el seu cos i permetem a les dones que facin top-less? Per què llibertat per unes coses i no per unes altres?

Crec que s’han de respectar unes normes, però aquest burquini no és una peça de roba com la que especifica la normativa que no es pot dur, sinó que està fet amb tela de bany i per tant és un model de banyador. Que nosaltres no el duguem no vol dir que no sigui una peça de bany que compleixi la normativa. Si no, perquè no prohibeixen la secció de banyadors per a la gent gran? perquè no em diran que aquests banyadors no sembla que duguin una mena de faixa i faldilleta per a tapar una miqueta, o que prohibeixin els banyadors que duen els nedadors professionals, que molts arriben a mitja cama.

I si, molta gent dirà que dur burquini és una manera de sotmetiment de la dona i que és denigrant, com el fet d’obligar a dur la burka i que les dones no puguin ensenyar ni un gram del seu cos. I això, no ho discuteixo, però el tema és, per què posem a aquesta dona més obstacles (si ella considera com a obstacle dur el burquini, que algunes no) de les que pot tenir per a banyar-se?

Anuncis

El noi del pijama de ratlles

libro.jpg

Segurament que tots haureu sentit a parlar sobre aquest llibre que ha revolucionat últimament llibreries i mitjans de comunicació. A tot arreu, almenys que jo he escoltat, on parlaven d’aquest “best seller” en deien meravelles i el presentaven com a una revolució en el referent a tot el que ja s’ha dit sobre l’Holocaust.

I és que ja s’ha dit TOT el referent sobre l’holocaust que s’hauria de dir. vull dir tot en el referent al dolor, al patiment, a les atrocitats que es van cometre i que cada cop que escoltem trobem més impossibles de creure. Com unes persones van poder ser capaces de matar a altres persones d’aquesta forma? i no sols matar-les, els que no van morir van patir igualment humiliacions i vivències que no crec que puguin ser superades per cap cinta de terror.

Aquests fets, que tots sabem i que intentem no imaginar per a no plorar de rabia, tristesa i indignació, són els que no toca aquest llibre. Ja ens els sabem, i recaure en ells sería recaure en la morbositat. Seria treure inocència al llibre. I sobretot, disminuïr la seva capacitat de reflexió sobre els camps de concentració.

Tot i això, que és una de les grans qualitats de “El noi del pijama de ratlles”, el llibre em resulta massa forçat. Potser el problema vé en l’edat del nen. La història hagués sigut més creïble si el nen enlloc de 9 anys en tingués 5, el final, imaginable ja a la meitat del relat, resulta massa fantasiós, i hi ha accions que forcen molt “la maquinària” per a donar continuïtat a la narració.

Si aquest llibre és un best seller, serà per alguna cosa, per això (encara que la biblia o el quijote ho són i no crec que ni tres quartes parts dels qui el tenen a casa l’hagin llegit u.u) i si us agraden les històries estil “La vida és bella“, “El noi del pijama de ratlles” serà ideal per a vosaltres, al cap i a la fi, mai hauriem de deixar de mirar el món des dels ulls d’un infant.

Puntuació: 6 /10

T’agradarà si t’agrada: la història sobre la segona guerra mundial i l’holocaust, les fàbules

El millor: sentir com el llibre et fa treure una llagrimeta, que t’endinsa en el relat

El pitjor: la poca credibilitat sobre els coneixements dels infants (tan tontos no són!!)

El que trobo fortíssim: que el llibre en català costi 3 euros més! l’economia va malament i el vaig comprar en castellà…però 3 euros són 3 euros! més ajuts pel català homeee (estil rahola XD)