Monthly Archives: Juliol 2006

Joel & me


Les comparacions són odioses

Algunes comparacions són bones encara que passades de moda (les teves dents són com perles etc) però tot i així a vegades alguna cosa així és molt millor que no veure com algú et vol fer un homenatge per alguna cosa que has fet tú i aconsegueix que aquesta sigui molt millor que la teva. Aleshores penses “que cabron! s’ho podia estalviar” u.u. Això és el que li deu haver passat a Pink Floyd amb la seva versió del Comfortably Numb, perquè la veritat, la cançó en homenatge que han fet Scissor Sisters supera de molt la seva. (D’acord, és una opinió, però per això teniu els links! comproveu-ho!!!)

PD: m’encanta


fent repas

*Bigmouth strikes again- The smiths*
Seguim amb el rotllu Morrisey però aquest cop amb el grup d’on va sorgir. Es veu que Smiths eren un grup de poetes o d’escriptors frustrats que van decidir recollir els seus escrits i posar-los-hi música. Però es pot dir que una persona està frustrada quan ha aconseguit que a sobre d’una lletra, ja difícil de fer de per sí, aconsegueix posar-li una música que la faci triomfar? Potser si, si comptem amb que potser van rebre molta publicitat per part del seu grup discogràfic, no ho sé. Però la veritat, Smiths encara té fans i encara s’escolta. Podriem dir que són uns mini rolling stones per la banda alternativa XD.
PD: em vull apuntar de crèdit de lliure elecció a història de la música. Estic fent repàs d’allò que sé amb vosaltres XD

E-pro-Beck
special needs-Placebo
I’m so sorry- smiths
Time is running out- Muse
Mulder & scully- catatonia
One i Love- Coldplay


Morrisey

*First of the gang to die -Morrisey*

Dimarts, i dedico el post al que ha sigut el millor del FIB, hi ho dic sense anar-hi, però ha de ser el millor perquè és de l’únic que n’he sentit a parlar i no precisament per la seva música. Igualment mereix que li dediqui un post perquè per a estar suant damunt d’un escenari, amb els focus il·luminante, cantant i saltant a 40 graus de temperatura i treure’t la samarreta i eixugar-te la suor de tot el teu cos (si si, TOOOT) llançar-ho al públic i rebre una ovació d’aquest enlloc d’un crit de fàstic és ser UN ÍDOL i es mereix tots els minipuntos i els megapuntos del món. (una altra raó per a dedicar-te el post, senyor Morrisey, és que després d’arribar a casa d’escoltar cantamania i aquell suplici de crits i galls, escoltar-te a tú al engegar l’ordinador és com sentir un cant del cel, però això no ho diré que quedaria lleig que ho sapiguéssis u.u)
Aprofitant aquest cap de setmana que no he pogut sortir, he descobert coses i naturaleses ocultes dels meus contactes de msn…a “mis archivos recibidos” tenia cançons com “sin afeitar”, rocco estrella del porno, o “me llamo maria” (tandebò pogués saber qui m’ha enviat això per a fer-li una sessió d’espiritisme o trucar a un curandero ) Tot i així també he trobat cançons xules, encara que siguin ja antiguetes, aquí en teniu una llista!:P

minority- Green Day
je t’aime- (nosee!)
yes sir I can Boggie- Baccara
Music to watch the girls go by- Andy Williams
Satisfaction- Ottis redding
when you’re gone- Bryan Adams & Melanie
A public affair- Jessica Simpson
108 battles ( on my mind)- Kula Shaker

PD: aah! mireu aquest link és bonissiiim X___D


Hipocrites!!!

Com aconseguir llevar-te amb mal peu del llit?
Bé, a alguna gent, com per exemple la meva germana…no li costa gaire (de fet la pregunta sería com fer que es llevi amb bon peu) però a mi no em costa gens per sort, això si, si no escolto les noticies. Com pot ser que engeguis la ràdio i el primer que sentis és a algun inepte del PP dient ” sou uns antisemites blablabla” i ” no s’ha de posar a tothom dins el mateix sac”. No podrien aplicar-se a ells mateixos aquestes paraules? perquè segons tinc entès, són ells mateixos els que titllen a tots els vascos i els catalans de “terroristes” i els que creuen que la paraula “homosexual” fa referència a una malaltia. Com pot ser que tinguin com a frase electoral “Hay futuro” quan ‘únic que pretenen és posar traves i intentar trencar el camí que fem per a avançar.
Com es pot ser tan hipòcrita?

malalts


Aaaaaaaaargh

És súper aburrit estar a casa tot un cap de setmana. Estic morint. Em passen les hores leeeeeeeeeeentes lentes. Ja no sé què llegir, ni vull escriure, i tampoc em passa la febre, amb la calor que fa és que no hi ha on fotre aquesta escalfor u.u Tinc unes ganes de nosequèfer però deixar d’estar aquí sense fer reeeeees! Almenys hi ha el messenger on puc criticar amb el Joel a qui em doni la gana XDDD

Records

He estat llegint algunes coses…la calor i la febre fan que no surti de la meva habitació. I llegeixo coses, i busco records… He llegit la teva llista de reis, la que vas fer a principis d’any i hi havia coses que potser hem complert els dos junts, i això espero…. he rigut fins que m’han fet mal les galtes, he cridat i he plorat de felicitat gràcies a tú, de fet ho estic fent ara, llegint coses que han passat ja fa 6 mesos…
Només vull donar-te les gràcies per estar amb mi tot aquest temps, per dormir amb mi quan estic trista, per deixar-me cantar encara que sé que ho faig fatal, per fer-me riure, per planejar unes vacances perfectes i per somiar amb nenes rosses als pirineus XD i… per celebrar 6 mesos amb una madalena ;P T’estimo!

Modificar l’eix de la Terra amb un salt

El salt ha sigut avui a les 11.39.13 GMT

Un lloc d’internet, el worldjumpday sosté la teoria que si 600 milions de persones ens posem d’acord per a saltar a la vegada es podria modificar l’òrbita de la terra per acabar així amb l’escalfament globar i crear un clima més homogèni i agradable.
World Jump Day és una pàgina registrada a nom de Torsten Lauschmann, un artista alemany que viu actualment a Glasgow. El seu lloc web, www.lauschmann.com enllaça amb la pàgina de Worl Jump Day, que va fer amb el nom de “Slender Whiteman”. Dins el World Jump Day es diu que aquesta teoria es sosté amb l’ajut d’investigacions científiques i d’alguns videos, on es prova que un canvi en la posició del planeta aturaria l’escalfament global.
Així doncs, feien falta 600 milions de “saltadors” per a poder realitzar aquesta tasca, i des del portal es convidava a tothom a unir-se a la causa, i el cert és que a tansols 12 hores de la data prevista, avui, ja hi havia més de 650 milions de persones inscrites.
I podem pensar “i què passa si jo salto i una persona que està a Austràlia salta al mateix moment i tenim el mateix pes…no anularem les forces?” Un possible punt feble d’aquesta teoria, però que els mateixos científics alemanys que l’han creat ja van preveure, i és que sols hem de saltar aquella gent que estiguem a l’hemisferi oest, segons es diu a la informació de la pàgina web, Work Jump Day. Ara la pregunta passa a ser ” i quin és l’hemisfèri oest?” perquè jo coneixo el nord i el sud però mai n’havia sentit a parlar d’aquest.
La informació que conté la pàgina web del World Jump Day, és completament acientífica.Alguns científics s’han pronunciat sobre el tema. Carlos Aranda, cap del servei sismològic de la Universitat de Chile, ha dit que ” si la proposta d’aquesta pàgina es coordina extremadament bé, podria generar una energía que seria captada per les agulles d’algún centre sismològic de l’àrea, però res més”.
Ara sols queda esperar el comunicat per a vuere si s’han enregistrat canvis en l’òrbitra terrestre i veure si això pot ser “un petit salt per a l’home i un gran canvi per la humanitat”. A més hi ha moltes raons per a poder negar aquesta tesis. En primer lloc, és impossible canviar permanentment l’òrbita de la terra utilitzant la pròpia massa del planeta, el centre de gravetat del sistema (la terra i la seva població) quedaran a la mateixa òrbita que abans de saltar, com es pot veure amb la tercera llei del moviment de Newton.
A més, encara que agaféssim aquesta massa de la terra i la colisionéssim des de l’espai, l’energia resultant no seria suficient com per a canviar la trajectòria terrestre.
Altres motius: l’òrbita del planeta és elíptica i hi ha grans variacions a la seva distància en el sol, però aquests no provoquen el canvi de temperatura, el canvi és provocat per l’angle de rotació i no a l’òrbita.

Aiaiaiaiaiaiiiiiiiiiiiiiii

Avui m’he llevat i em ploraven els ulls. Entre passar-me tot el matí davant l’ordinador i que els meus ulls són clarets i ràpidament em molesta el sol, no paren de treure llagrimetes. A més em couen i això és síntoma directe de que puc tenir febre. Jo no sé si tinc febre posant-me un termometre, si els meus ulls em couen i els noto abrassants és que segurament en tinc, i això és el que està passant aquest matí. Espero que sigui de la calor que fa i de que no he dormit gaire ja que ahir tenia hora al metge a les 9 de la nit, a Barcelona! vaig tornar a casa súper tard i amb la calor que fa tampoc és que dormis gaire a gust…