Monthly Archives: Desembre 2009

Felicitacions de nadal sorprenents!

Segurament haureu rebut un munt de felicitacions, postals, ppts amb villancicos i tota la pesca. D’entre les que he vist em quedo amb aquesta!! és genial i molt representativa de l’època que estem vivint!!

per cert!! BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!

ERE en el PORTAL

Mañana quiero empezar a poner el belén en mi casa, y, como estoy en crisis, las decisiones que voy a tomar son las siguientes:

Pastores. Para nadie es un secreto que en todos los belenes hay más pastores que ovejas, parece absurdo, pero siempre ha sido así. Por supuesto me veo obligado a deshacerme de todos, menos uno. Instalaremos pastores eléctricos (cercas electrificadas) con el fin de controlar a las ovejas, y, una vez instalado, se plantea la posibilidad de sustituir, en breve, al pastor por un perro con experiencia.

Personajes gremiales. Es sorprendente la cantidad de artesanos que puede haber en un belén: el herrero, el panadero, el de la leña, el carpintero (haciendo una desleal competencia a San José que se ha cogido baja paternal), el tendero,… y sin embargo es, también, sorprendente ver los pocos clientes que hay. La decisión que hemos tomado es despedir a todos los artesanos, es duro, pero no ha quedado otro remedio. En su lugar hemos contratado a un chino, que en un pequeño comercio fabricará y venderá todos los objetos que vendían los artesanos. (Si el chino decide subcontratar a menores para sacar el trabajo es un tema en el que no nos debemos meter).

Posadero. El chino se hará cargo también de la posada. Además, últimamente habían llegado quejas de atención al cliente por parte de José y María. La posada podría funcionar con el sistema de cama caliente y con tarjetas de crédito.

Lavanderas. Que manía tienen en los belenes con lavar la ropa, con lo fría que debe estar el agua, con tanta nieve. Se suprimen los trabajos de lavanderas, que además eran ocupados siempre por mujeres. Cada uno se lavará su ropa en los ratos libres, potenciando así la equiparación de sexos en cuestión de tareas domésticas.

Ángel anunciador. Suprimidos casi todos los pastores, no tiene sentido la figura de un ángel anunciador. Se sustituye por un anuncio luminoso, en donde además podremos anunciar las ofertas del chino.

Castillo de Herodes. A Herodes le mantengo en su puesto, no es que haga mucho, pero manda, y no es cuestión de ponerse a despedir directivos. Soldados, me quedo con dos por razones de seguridad, (que bastante calentita está la zona) pero los externalizo. Los contrataré por medio de Prosegur Castillos, para que me presten servicio como guardas de seguridad. Ahorro en costes fijos y gano en flexibilidad.

Paseantes varios. Es sorprendente ver la cantidad de personajes que abundan en un belén sin hacer nada, absolutamente nada. Todos despedidos. Esto lo teníamos que haber hecho hace tiempo.

Paseantes con obsequios. He observado que otro grupo de paseantes, algo menos ociosos, pero no mucho más productivos, se dirige hacia el portal con la más variada cantidad de objetos. Uno con una gallina, otro con una oveja, otro con una cesta, otro con un hatillo (¿qué llevará el misterioso personaje del hatillo?),…

Puesto que todos tienen el mismo destino, organizaremos un servicio de logística, para rentabilizar el proceso. Despediremos a todos los paseantes, uno de ellos se quedará con nosotros, contratado por medio de una ETT, y con ayuda de un animal de carga recogerá las viandas cada tres días y las acercará al portal.

Reyes Magos. Por supuesto con un solo rey es más que suficiente, para llevar el oro, el incienso y la mirra. Eliminamos dos reyes, dos camellos y los pajes. Posiblemente nos quedemos con el rey negro para no ser acusados de racistas, además es posible que quiera trabajar sin que le demos de alta. Tengo que estudiar, también, la posibilidad de dejar tan solo el incienso y vender el oro y la mirra a otra compañía, ya que debemos de reducir al máximo la inversión en regalos de empresa.

Mula y Buey. La única función de estos animales es dar calor. Esta función será desempeñada por una hoguera, que gasta menos combustible. Realizaremos un assessment center con los dos animales, y el que lo superé trabajará como animal de carga en el servicio de logística antes citado.

San José y la Virgen María. Está más que demostrado que el trabajo que hacen ambos en el portal puede ser desempeñado por una sola persona, y evitamos dos bajas de maternidad/paternidad. Por razones de paridad nos quedamos con la Virgen María y, lamentablemente, tenemos que despedir a San José (con lo que había tragado el hombre en esta empresa).

El niño Jesús. A pesar de su juventud tiene mucho potencial, y además parece ser que su padre es un pez gordo. Le mantenemos como becario con un sueldo de mierda, hasta que demuestre su valía.

El Belén queda pues de la siguiente forma: Un pastor, con ovejas en un cercado, un chino con un comercio/posada de 24 horas, Herodes y dos guardas subcontratados, un paseante, ontratado por ett, con la mula (o el buey) haciendo repartos, el rey negro (ilegal), la virgen y el niño.

Va a ser mas soso que otros años, pero me he ahorrado una pasta…

Anuncis

El derecho a decir NO – Walter Riso


De Walter Riso ja us n’havia parlat fa un temps, quan el metge em va recomanar “Amores altamente peligrosos“, i des d’aquell moment m’ha interessat la seva obra, pel seu estil amè i entenedor, per tractar temes de la vida quotidiana i per donar-te una nova forma d’enfocar les coses. Però abans de parlar de “El derecho a decir NO” vull fer un petit incís: Sóc de les primeres que sempre ha odiat allò que en diuen “llibre d’autoajuda”. Hi ha molts autors que escriuen 4 o 5 topicazos i es suposa que amb això t’ajudaran a trobar el teu camí, t’obriran els ulls convertint-se en els teus gurús espirituals i et diràn que ser feliç és tal i qual altra cosa. Un exemple d’això: “Dios viene en una Harley” i suposo que el mateix “The secret”, aquest llibre que va revolucionar a tothom fa un temps.

Però Walter Riso no escriu llibres d’autoajuda, escriu llibres de “creixement personal”. Si, molts direu que és un eufemisme però jo veig en el concepte percepcions molt diferents. Riso utilitza els seus coneixements en el camp de la psicologia i la filosofia per explicar-te com millorar alguns aspectes de diferents temes:relacions amb els altres, amor, autoestima, etc, però no dien-te “la vida és bonica tot és preciós” sinó afrontant situacions complicades de forma raonada i aprenent a veure els diferents punts de vista per valorar les coses tal com són.

A “El derecho a decir no” Riso ens parla de l’asertivitat. L’asertivitat es troba entre el camí de la sumissió i l’agressivitat i ens permet defensar els nostres drets personals, comunicant un sentiment negatiu de la millor forma possible, amb respecte, però fermament. Així doncs l’asertivitat serveix per no renunciar a la nostra voluntat i impedir així la manipulació que pot suposar aquesta renuncia. Serveix per sentir-se a gust amb un mateix a l’expressar les teves idees però també per aprendre a dir-les correctament, per a que no perdin força.

Però no significa només saber dir “no, gracies” sinó que també és aprendre a valorar quan has de dir aquest “no”, veure en quins moments és qüestió de dignitat o una cosa amb la que sense dir res pots passar pàgina.

Nota: 7/10
T’agradarà si t’agrada: els assajos (no és un llibre d’autoajuda)
El millor: explica termes psicològics de forma entenedora
El pitjor: si has llegit altres coses de Riso pots trobar coses repetitives


Avatar, de James Cameron


Ahir a la nit vaig anar a veure Avatar, la nova pel·licula de James Cameron. Com sempre, Cameron quan comença a dirigir s’hi queda durant estona i el film dura aproximadament unes 3 hores. Però si això us espanta no patiu, són 3 hores que passen volant descobrint un nou planeta que en realitat no és tant diferent com el que era el nostre, en que els extraterrestres (homes del cel) som els humans i els personatgets blaus són els nadius, els navi.

Els navi viuen en un planeta en que hi ha un mineral molt ric que es ven per millonades a la terra i, com podreu adivinar, els humans -capitalistes i sense escrúpols- volen aconseguir-lo de qualsevol de les maneres, sense tenir en compte la voluntat dels nadius ni les conseqüències mediambientals de la seva voluntat. Amb aquesta història no us vé com un dejavú? pot ser, oi? és semblant a la història dels indis americans: la lluita pel petroli, la consciència india de que tot està connectat, la protecció de la natura, els interessos econòmics i la lluita desigual. En definitiva: un western, però un western amanit d’efectes secundaris impressionants, d’escenaris que segurament fa molts i molts anys van existir a la terra i que ens demostren la bellesa de la naturalesa i d’una història estil Pocahontas, d’amor i integració. A mi em va agradar molt! a veure què us sembla a vosaltres!


13-D: Valoració de la jornada

Ahir la xifra de participació en les diferents consultes sobre la independència que es van celebrar a 166 municipis es va situar en un 27% (encara falten els vots anticipats).

Què representa un 27%? segons qui ho miri trobarem una resposta o una altra. Hi haurà gent que dirà que és poca cosa perquè, per exemple, a les eleccions europees la participació es va situar en un 40%. Jo sóc més aviat de l’opinió que pel fet de ser una consulta popular que:

– no ha comptat amb cap campanya com les que es veuen a les eleccions
– no ha tingut una enorme repercusió als mitjans (malgrat que a la Terribas li diguéssin que es passava)
– no és vinculant i per tant és com una enquesta, el teu vot és simbòlic i no suposarà cap canvi (almenys polític o jurídic)

un 27% de participació és un bon percentatge!
Però no crec que sigui el quasi 30% de participació el que ens ha d’importar. Tampoc el SI majoritàri (era lògic que anirien a votar els interessats pel SI més que els votants a favor del NO, que ho poden considerar ilegal o no volen ampliar el percentatge de participació). El que ens ha d’importar és el precedent que ha sentat. Ja va passar amb Arenys de Munt, però aquesta acció ha fet que Arenys no quedés com a simple anècdota. De fet, la Coordinadora de la Consulta a favor de la independència ja ha anunciat que presentaran una proposta al Parlament perquè es faci un referèndum el 25 d’abril del 2010! (Déu ni dó! al final no es podrà dir que el segle XIX inicis del XX va ser el segle del Catalanisme, el XXI no ens quedem curts!)

També vull fer esment de les pressions polítiques per a treure importància a la consulta. Justament ahir es va inaugurar la Linia 9 del metro a Barcelona. Quina casualitat! amb presses i corrents i amb un discurs del president on es parlava d’unió i es deixava veure un clar aire a federalisme (com és normal i ha de ser en el seu partit), Montilla va inaugurar la L9. Tot i això, el Telenoticies va decidir donar importància clara al “referendum independentista” i el primer lloc dels informatius va ser per parlar sobre com estaven anant consultes arreu de Catalunya (bon cop de Terribas, que va demostrar que no es deixa presionar diguin el que diguin els partits!)


13-D: la revolució dels petits gestos si que ha començat!

Avui crec que es pot dir sense que sigui una exageració que serà un dia que sortirà als llibres d’història de Catalunya (fins i tot ha sortit a la BBC!!): unes 700.000 persones han pogut exercir el seu dret a vot en les diverses consultes sobre la independència que s’han realitzat als seus municipis. Per què això? què està passant per a que el poble decidim organitzar una consulta popular i un munt de gent, que en anteriors eleccions no s’ha mostrat partidària a la independència, ara mateix decideixi anar a votar (malgrat no sigui una consulta vinculant) i posar un SI a la urna?

Crec que hi ha diversos motius (a part dels històrics) que ens han portat a que finalment hagi succeït un dia com avui ( i com el que seran el pròxim 28 de febrer i 25 d’abril del 2010).

Primer de tot, la percepció que tenim sobre que Espanya ens expòlia. Sense voler ser insolidaria i encara menys voler parlar de topicazos: tinc familia arreu d’Espanya i em sap molt greu dir-ho, però si que és cert que el concepte que tenen dels catalans a la resta del país a molts llocs pot arribar a considerar-se fins i tot nazi. Fet que no entenc perquè, si mirem objectivament, molts diners que arriben de Catalunya a Madrid van a parar finalment a altres regions d’Espanya que, malgrat això, ens consideren garrepes, peseteros i altres coses que podeu escoltar de veu del Losantos (que no entenc com pot tenir una TV ilegal i que ningú faci res per impedir-ho) o la magnifica presentadora de TeleMadrid.

Segon, l’impost de successions, els peatges, etc… per què en això si que hem de ser diferents? els catalans estem farts d’escoltar com hem de ser solidaris, com s’ha de fer una redistribució de la riquesa i això, i encara més en temps de crisi, crema. Per què una persona de Madrid no ha de pagar l’impost de successions? Clar, la resposta lògica és pensar: “Com que a Catalunya ens expòlien la Generalitat ha de fer-nos pagar per a poder tenir diners”.Perquè l’excusa de la redistribució de la riquesa no me la crec, ho sento, perquè afecta a les classes mitjanes majoritàriament, les classes altes ja saben com fer-ho per evadir l’impost, no pequem d’ingenuitat ara!

Tercer, la crisi. En temps de crisi la crispació puja més i creus menys en els que et governen, més si les coses que estan fent veus que no van enlloc. La hipocresia i el doble raser dels polítics són fets coneguts per molts, però en temps de crisi encara es fa més evident i costa més no enfadar-se. És en aquests moments on el poble treu forces d’on sigui i intenta motivar un canvi que veus que pot succeir si es mou i en forma part. Per això aquest moviment ciutadà, per això tots els moviments i les vagues que han modificat la trajectoria del nostre país en moments clau.

Quart, una pressió al Tribunal Constitucional i al fet que el nostre sigui l’únic estatut a jutjar. Pels catalans és indignant que l’Estatut, que ja s’està aplicant, encara estigui pendent de sentència. Més encara, que sigui l’únic que està pendent d’una sentència i es parli d’ilegalitat quan és semblant a altres estatuts que no s’han dut al TC per no dur escrita la paraula “Catalunya” ( i que si, que el TC només pot actuar si li ho demanen i no per voluntat pròpia però, malgrat que jurídicament sigui correcte, ètica i moralment és insultant)

Així doncs, motius econòmics, que han afavorit una crispació encara més profunda, i motius de desengany polític. El 13-D, en la meva opinió, és un vot de càstig al govern actual, tant català com espanyol, i pot suposar un benefici per CiU, ERC,i partits com la CUP. Càstig al PSC per desgast a més d’un favor a CiU que per fi ha aconseguit introduïr en l’agenda mediàtica un tema que els socialistes preferien no tenir present i que pot suposar una pujada en vots cap als convergents a les pròximes eleccions. Per ERC no ho tinc tant clar, però pot suposar no baixar a les eleccions, cosa suficientment bona tenint en compte les mogudes internes que han tingut i el fet d’haver constituït un Tripartit quan molts dels seus militants no ho volien.


Propòsits pel nou any, 2010

Ja estem acabant l’any i, com vaig fer l’any passat, vull enumerar el meu llistat de propòsits per així poder fer una valoració de com es va portar el 2010 amb mi un cop transcorreguts els seus 12 mesos. Però primer hem de veure què tal el 2009!

El 2009 ha estat complicadet per mi… moltes i moltes emocions fortes, però les estic aguantant totes! i el millor és que m’estan fent créixer! els proposits que tenia eren:

1- Tornar a Amsterdam
2- Tornar a Londres
3- Independitzar-me
4- seguir estalviant diners del sou i aprendre a utilitzar-los (cosa encara més important!)
5- seguir tant bé amb el Joel com em sento ara
6- aprendre anglès de debò
7- aprendre a viure amb menys coses materials
8- no ser tan autocrítica

A veure què puc dir… la veritat és que en propòsits no hem complert les expectatives… ni he tornat a Amsterdam ni a Londres, ni segueixo amb el Joel. Ara, independitzar-me ho he fet (durant uns mesos!), aprendre anglès, estic fent un curs, he apres a gestionar-me molt millor els diners ( coses de la independència) tot i que això de viure amb menys coses materials… ara mateix ho estic incomplint ho reconeixo, la roba és material i m’estic canviant l’armari a marxes forçades així que no puc dir que ho hagi aconseguit. I no ser tan autocrítica…més que superar això estic aprenent a racionalitzar totes les meves autocritiques i ser crítica també amb els altres, que això em fallava bastant.

I quins són els propòsits pel 2010?

1- seguir creixent en una feina que em permeti forjar-me un bon curriculum
2- aprendre a dir millor les coses però no tenir por a dir-les quan cal
3- estudiar més coses: vull saber més coses sobre art, cine, música…
4- viatjar!

No tinc gaires propòsits aquest any… potser perquè em sento bastant a gust amb el que tinc ara mateix. No em puc queixar! les amistats em responen i en tinc moltes més de les que en un principi pensava, la meva familia és un model a seguir i la resta de coses sóc jo la que les puc canviar, així que el que més demano pel 2010 són forces per seguir endavant!!!!


my new room!!

Aquesta setmana he aprofitat per fer canvis a la meva habitació ja que estava bastant buida: me mare va llançar algunes coses meves i d’altres me les vaig endur jo i ara ja volia un canvi. Estic molt contenta amb el nou look que té l’habitació! tots els mobles són blancs i donen tranquilitat, i el contrast amb la paret de color més groc queda molt bé! El canvi més bàsic és la calaixera, per poder posar la roba bé sense fer piles ( a l’armari les piles eren tan grosses que semblaven la torre de Pisa…). També m’he posat un mirall allargat i he comprat un altre nòrdic, i una alfombra per posar als peus del llit.

Em falten per això algunes coses…tinc molts llibres i he de tornar a penjar les estanteries que vaig treure perquè com podeu veure el moble expedit té fileres dobles… i em falta una torre de CD’s que he vist a l’IKEA també blanca, per poder posar-los bé i desocupar un forat de la mateixa Expedit amb la caixa on els tinc tots! I sobretot em falta posar ordre! però avui m’he estat 2 hores desempaquetant coses i ja no podia més!!

Us deixo amb algunes fotos!