Monthly Archives: Març 2009

Programa de la visita a Brussel·les

Avui he rebut el programa del que farem durant la visita a Brussel·les del 15,16 i 17 d’abril!

M’ha fet molta il·lusió encara que no puc negar tenir una mica de por pel que em depara el viatge: sóc una persona oberta però tímida i allà no coneixo a ningú!

Començarem el viatge cap al migdia agafant l’avió cap a Brussel·les. Un cop allà ens traslladaran a aquesta preciositat d’hotel! i visitarem el centre històric de la ciutat. Com veureu em faré la típica foto amb el pixaner (el cop que hi vaig estar no me la vaig fer!! quin fallo!).

Al dia següent començarem la ronda de trobades al Parlament Europeu: parlarem amb Raimon Obiols, l’eurodiputat del PSE, Jaume Duch, portaveu del PE i Alejo Vidal Quadras, Vicepresident del PE. Després anirem a visitar el Consell de la UE i ens faran una xerrada sobre el funcionament de la Unió Europea.

L’últim dia, divendres, seguirem la roda de premsa diària de la Comissió Europea i dinarem amb els corresponsals dels mitjans catalans a Brussel·les per agafar l’avió  a la tarda de tornada a casa!

Tres dies completets eh! espero passar-m’ho molt i molt bé i no tenir “bajones” d’estat d’ànim. Suposo que no tindré temps de fet, amb tanta cosa programada! Al tornar us faré la crònica completa del viatge! ja estic carregant les piles de la càmara de fotos!!!

Anuncis

Nefertiti

Una de les coses que més em va agradar de Berlín va ser la visita als museus. Allà vam tenir l’oportunitat de veure el famós rostre de Nefertiti i comprovar que és d’una bellesa excepcional.

nefertiti

Veus la perfecció del coll, el nas perfilat, la barbeta i penses en com de preciosa devia ser en realitat. Ara segons un estudi, a l’interior del bust hi ha el primer bust que es va realitzar (el que veiem és el recobriment fet d’estucat (es diu així?). Es veu que al bust interior, a la boca s’aprecien les arrugues de l’edat, els ulls tenen les parpelles més caigudes, etc. Doncs que voleu que us digui! sort que la dona tenia almenys arrugues! una bellesa així ratlla la divinitat (i ja sabem les històries sobre egipte que corren, que si caps abombats…etc, ves a saber què guardava sota la corona XD). Està bé humanitzar una mica una cosa tan “inaccessible” però malgrat linies d’expressió, un coll així ja el voldrien moltes de menys de 30!


Pròxima parada: Milà

Ja falta poquet per Setmana Santa i després de buscar diferents llocs, al final hem decidit que marxarem a Milà, la capital de la moda. Alguna gent diu que no és gaire maca, la ciutat, però veient fotos de la catedral i sabent que hi ha l’últim sopar de Leonardo da Vinci, crec que poden haver expectatives.

A més, aquest, encara que sembli mentida, és el primer viatge que faig amb amics (en aquest cas, amiga). Sempre havia viatjat amb el novio! (perquè viatge de fi de curs no compta, i l’intercanvi a Bèlgica era una sortida de grup) i ara serà una forma nova de viatjar! Espero estar a l’alçada i no dormir-me en cap pub o discoteca, encara que ja estic fent pràctiques d’això els caps de setmana XDDD


Amores altamente peligrosos- Walter Riso

L’altre dia vaig anar al metge i vam estar parlant, em va dir, no t’he recomana’t mai “amores altamente peligrosos”? i tot seguit va saltar “clar, no perquè tenies parella!” Aquesta és la primera premisa per a agafar aquest llibre: si tens parella millor que no l’agafis, a no ser que vegis que en la relació hi ha coses que no t’acaben d’agradar i vulguis aconseguir una millor relació, o simplement, trencar-la. Si no en tens, pots aprendre molt del que no vols per quan en tinguis!

En aquest llibre el psicòleg Walter Riso explica 8  formes d’estimar que són dolentes pel benestar emocional de la parella t i ajuda al lector a veure fins a quin punt val la pena lluitar, les debilitats que té que li fan caure en un o un altre tipus d’amor i a pensar que aquests punts negatius que es troben en l’altre poden “canviar”, “fer-se invisibles” o no importar-nos.

Dins els estils “d’estimar” que podem trobar hi ha:

1- Amor histriònic/teatral: és la forma d’estimar d’aquell tipus de gent que creu que estimar és fer que la vida de l’altre giri al seu voltant. Volen seduïr però pel fet de seduïr, no per cap altre objectiu. L’amor és pur sentiment i l’histriònic és un exhibicionista en busca d’aquest sentiment. La seva parella haurà d’estar sempre a l’aguaït doncs si no dona la talla l’histriònic buscarà un altre persona que li doni la seva dosi d’amor.

2- Amor Paranoic/vigilant: s’identifica amb aquelles persones que creuen que si donen amor la parella s’aprofitarà d’ells. Consideren que si no vigilen els enganyaran i que el passat condemna a la seva parella. Per dir-ho clarament, el típic marit/muller que sense cap mena de motiu creu que la seva parella l’està enganyant amb un altre.

3- Amor passiu/agressiu: són aquelles persones caracteritzades per la indefinició. Voler però no voler, amor amb ressentiment. Creuen que el teu amor l’empresona però la llunyania li genera inseguretat. Són negativistes i creuen que, tot i que la parella s’estimi, tot anirà cap a pitjor. No voldran que prenguis la iniciativa però ells no la prendran.

4- Amor narcisista/egocèntric: aquella gent que considera que les seves necessitats són més importants que les de la parella. Creuen que la parella ha de donar les gràcies per estar amb ella i que si critiques vol dir que no l’estimes. És altament esgotador perquè per a que ell es senti a gust has d’acabar sent una persona inferior per no fer-li sombra

5- Amor obsessiu/compulsiu: són persones que consideren que han de mantenir els seus sentiments sota control, que la parella s’equivoca massa i  ells han de tenir el control de tot perquè les coses vagin bé.

6- Amor Antisocial: les persones que tenen aquest estil d’estimar són persones que consideren que no tenen cap obligació amb la parella. Estan desvinculades totalment i no els hi interessen ni el dolor ni l’alegria de l’altre. No tenen empatia i creuen que l’altre és més dèbil pel sol fet de tenir-la.

7- Amor Esquizoide/ermità: és l’amor desvinculat i indiferent. Persones que consideren que la seva autonomia no és negociable i tenen parella tansols per aprofitar alguns dels beneficis que aquesta aporta ja que, tot i que no vulguin, han de viure en aquesta societat. No entenen els sentiments i emocions de l’altre i podrien prescindir del seu amor facilment.

8- Estil limítrof/inestable: és viure un amor de Dragon Khan. No saben ni qui són ni què volen i estimen la parella però a la vegada l’odien. Canvien d’opinió constantment i no poden viure amb la parella però tampoc sense ella.

Aquests són els diferents amors perjudicials per la salut, perquè l’amor ha de ser ser feliç perquè l’altre existeix i voler caminar donats de la mà. La parella és una però segueixen sent dos persones que han de tenir la seva independència i els triomfs d’un també són els de l’altre.  El llibre està molt bé perquè Walter Riso parla de forma amena i agradable, amb exemples clars i sense dubtar en dir les coses tal com són.

Nota: 9/10

T’agradarà si t’agrada: els assajos (no és un llibre d’autoajuda)

El millor: és molt amè i et diu el que potser tu no t’atreveixes a dir-te

El pitjor: no el llegeixis si tens parella perquè veuras coses estranyes!


La música amanseix les feres

Normalment no sé estar sense fer res i això és un problema. Saps quan el teu cervell no para de donar voltes? penses, penses, penses i vas fent com esquemes mentals, arrels quadrades que van derivant en altres arrels que n’agafen d’altres. A vegades m’és impossible desxifrar allò que penso, perquè és tanta la quantitat d’informació que en un pensament pots arribar a tenir que desglossar-lo es fa una tasca molt difícil i penses que potser no tens prou temps en aquell moment per a poder arribar a la solució que correspon. És aleshores quan et canses de tenir el cap en ebullició i decideixes ocupar la teva ment de notes i sentiments. I et poses música. Últimament això és el que m’està passant i la ipod pot estar ben contenta perquè almenys ja l’he amortitzat 10 vegades!

No sé per què passa, que amb la música et sents millor, i no vull ni pensar-ho perquè sinó se’m tornarà a generar una arrel quadrada mental! però escoltes meravelles  com Bittersweet Symphony i veus que l’home pot arribar a ser grandiós. És una mica com el que passa a American Beauty…hi ha tanta bellesa a l’exterior… no pots evitar els núvols foscos, les pors, la tristesa, però l’essència de tot, el que recordaràs, seran els bons moments, i això és el que més importa.

I com que parlar bé és gratuït (com diu el Cristian Galvez XD) aquí us recomano algunes de les cançons que em fan tenir millors moments:

Misread- Kings of Convenience

Drive me- Najwajean

You – Das Pop

Lovers in Japan – Coldplay

Where is my mind?- Pixies

I feel Loved- Depeche Mode

Crying Shame- Jack Johnson


Beyoncé Paco Paco

Ahir un amic em va passar això pel messenger. Segur que molts de vosaltres ja “l’haveu vist” perquè jo en aquestes coses sóc lenta de reflexes  però és taaaaaaaaaaan bo!


He guanyat!!!

Fa uns mesos vaig presentar un article sobre la UE pel concurs de treballs periodístics que realitzava la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Quan vaig veure el paper del concurs vaig prometre’m que escriuria l’article, més que res per posar en pràctica tot l’après a una de les assignatures més difícils de la carrera: Politica Internacional Europea (PIE)

Em volia demostrar que havia servit d’alguna cosa tot el temps invertit i el patiment que vam passar i… tot aquell esforç ha valgut la pena! A l’abril me’n vaig 3 dies a Brussel·les en una visita de periodistes!!! i el meu article sortirà publicat!!

Gracies dj Feder per aquelles classes de PIE!!!