Monthly Archives: Juliol 2005

in the jungle

La feina divertida? doncs pot ser-ho, sempre passen petites coses que et fan somriure…com les baralles de l’alicia i la seva faldilla amb l’aspirador ( es foten uns morrejos impressionants que per poc la deixen nua), o l’escatologia del noi que arriba amb unes plantilles “devorolor” que més que devorarlo l’accentuen, o el nen petitó que té el peu tan gruixudet que les xancletes de piscina de la seva mida no li entren, i que fan els seus pares? senzill: agafar unes sabates del numero 31 ( el nen en questió feia la 25! no exagero!) i : ” el seu pare ja li retallarà”. Imagineu un pare amb una serra per tallar unes sabates? no puc, és massa de ciència ficció! o la dona que ha comprat dues sabates del mateix número però que s’ha trobat que eren una més gran que l’altre: coixejant per la feina tot el matí amb unes sabates rares i fins i tot amb la paranoia de pensar que debia estar mal feta ella mateixa! o….mil coses! l’home que li dius si vol una bosseta per provar-se les sabates i quan li dus se la posa a sobre la sabata en questió i comença a caminar per la botiga amb la bossa arrossegant el terra (aquest ha sigut el súmum dels sumums), o trobar-te que un client t’ha dit que li llencessis les sabates velles, deixar-les en una caixa i que algú la guardi, i, alhora de despatxar…sorpresa! unes sabates velles i plenes de fang! qui sigui capaç de vendre això mereix un premi ( o almenys un cafè…que les recompenses a la botiga van per cafes) o…la bossa de xuxes que a vegades porta la Montse, i que fan passar les tardes molt més ràpid… Porto només 3 dies a jornada completa i això és tot el que ha passat així que et faci treure el riure…jo crec que és un bon percentatge no? potser terrassa està plagada d’actors per amenitzar-te la tarda…es podrien fer unes minirambles com les de barcelona amb artistes de carrer! ja n’escriuré d’altres! i asseguro que totes són certes!

Anuncis

The killers + Ovni a Razzmatazz


Us ho vaig prometre i aquí està! la crònica especial: THE KILLERS!! ( tinc caxo de bons contactes ^^) Esta és la historia de un fan de the killers! a veure qui ho viu tant!:P

Llegamos justo antes de empezar los teloneros (OVNI)
y había poca gente, unas 100 o 200 personas apretadas al escenario, pero podías colocarte cerca, a unos 7 u 8 metros
así que pedimos algo de beber, y nos sentamos allí guardando el sitio
Mientras llegaba más gente, empezaron OVNI, que, la verdad… dejaban bastante que desear (para mi gusto)… Una voz amelódica, que no cantaba, más bien hablaba, como en Los Planetas…. aunque he de reconocer que un par de temas me gustaron (dejando a un lado el vocalista)
/cortinilla/ xD
cabaron, y aquello ya comenzaba a estar lleno, pero podías retroceder y respirar algo más olgadamente (no lo hicimos xD)
y tras una laaaaaaarga espera, salieron THE KILLEEEEEEEEEEEEEEEERSSS
y todos COMO KINCEAÑERAS GRITANDO “FLAAAAAAAGUERS.. FLAAAAAAAGUERS!!!!”
vamos… un hervidero fan parecía aquello xD
como no, comenzaron con un jenny was a friend of mine
genial genial genial… esperado por otra parte como primer tema, pero genial =)
cuando me da por sacar la cámara que había conseguido introducir en el recinto con técnicas algo… … con técnicas…. me asedia una lucecita roja, eclipsante, ke proporciona un bajón tan instantaneo como fugaz…… se acababa la batería así que grabé casi todo el concierto con el movil XD y… bueno, a partir de entonces… aquello se convirtió en una nube sobre la que flotar al ritmo que marcaba el sr. flowers… no sabías si mirarlo, si bailar, si echarte el culillo de la botella de agua por encima (bueno… eso sí, lo hicimos 2 o 3 veces, el calor era insoportable, y el autorregado bajaba unos 4 o 5 grados instantaneamente)
en fin… flowers tuvo un par de errores enmendados en el acto por su cara bonita (porke mira ke es guapo el tio!)
en un parón que tenía que entrar a cantar, se pasó el micro de una mano a otra, le rebotó, y lo recogió en el aire tras algunos malabarismos un pelín accidentados… aunque tanto él como todo el mundo se lo tomó con humor, porke no había roto el ritmo de la canción…
el bajista salió del escenario y subió a una tarima que hay a la izquierda, dando la mano a la gente que estaba sentada en los pasillos de arriba
despiporre (porke fue eso, despiporre), dejarse la voz, sudar como nunca se suda, saltar y acompañarlos en los coros y la batería
después te pasaré un video, en el que brandon dejó de cantar, porque el público le pisó en una estrofa, parecía que el público quisiera participar en el concierto con él… a mi se me erizaban los pelillons xDDD
tocaron 3 o 4 temas nuevos, que desconozco, seguramente serán caras B de los singles… y tras el mr.brighside… hicieron el refrigerio anunciando la despedida
para volver y cerrar con un midnight show colosal
pfff… tremendo tremendo
yo estoy en shock todavía XD

August musik


Porto ja dues setmanes a la feina, treballant, amb el seu cd mp3 que no canvia mai i que només vomita dame mas gasolina dame mas gasolina. Sabent això entendreu perquè arribo a casa a les 10, em preparo un entrepà, tanco la porta de l’habitació i em relaxo dues horetes amb BONA música.
Estic plantejant seriosament trencar els ploms de la feina, o posar cera o cotofluix als altaveus, o com a última opció comprar-me uns taps de les orelles, rollu els d’shreck que es poden veure a molts estudiants a les biblioteques, i parlar amb els clients en codi morse.
Ara, és genial arribar a casa, i quan saps que els teus pares han pujat ja a la seva habitació, premer el botó de power dels bafles, obrir la finestra, preparar el coixí sobre el llit per a recolzar-te, apartar la cortina i seure mentre sents ” Losing my religion” tot fumant un piti. Aleshores canvia i sents “fearless” de the bravery, o “two timing touch and broken bones” de the hives, o “reptilia” amb el joc de guitarres que fan sempre the strokes. canvies a alguna cosa més dolça: “breathe” de midge ure, “dry your eyes” de the streets, “remember the time” de Michael Jackson… i les que sempre tens al reproductor: on the sofa, unconditional, no, not now, bandages, i predict a riot… i t’adorms amb això, per no tenir malsons amb el que has escoltat tot el dia!


The killers + Ovni


assassins correran per barcelona la nit del diumenge 17 així que ja saps, si vols participar d’extra en alguna d’aquelles pelicules de por d’ambients foscos,carrers solitaris i passes que ressonen a la teva oida mentre vas caminant, t’esperen The Killers a sala Razzmatazz a partir de les 20:15, (tot i que…carrers solitaris no crec que trobem) Brandon Flowers, el cantant del grup torna a tenir plena veu després d’ajornar el seu últim concert per afonia, i ens obsequiarà amb les cançons del seu disc, que ja porta un any en els números 1 de vendes, i amb cançons encara a les llistes de més escoltades a EEUU.
“Mr. Brightside”, la primera cançó que van composar segurament seguirà sent la única que han tocat a tots els seus concerts. si voleu fer apostes fem una timba, el meu contacte especial ens aclarirà si l’han tocat seguint la tradició o si aquest cop l’han canviat per alguna altra de les seves melodies!


Such great heights

Cause everything it’s perfect from far away…i tinc por i no sóc jo i porto 4 tipus diferents de pentinat, 2 modelets de passarela i una tila tot preparant-se la segona. Sóc…sóc un sugus de pinya sense l’embolcall. desprotegida i a punt per a que la mosseguin, amb els ullets tremolosos i sabent que just quan el dobleguin per la meitat amb les dents serà quan sortirà tot el seu suc, però tot i així…amb por! Necessitu el meu paper protectoooooo!!!!!!!! necessitu aquella doble capa de plastic ( i sin malpensar jajajaja) per estar segura! és com anar a la platja nudista per primer cop, i pensar que tothom t’està observant. És com fer-te un pentinat de cabell súper atrevit i notar que totes les mirades estàn fixes en tú. És com caure en un pas de peatons quan el semafor dels cotxes està a punt de posar-se verd i tots estàn preparats ja quasi per arrancar.És…és estressant però divertit a l’hora! És sentir tot de peixets que es mouen dins l’estomac, és sentir-te un oceà, una vall fosca i enigmatica, però també una plana sense cap cosa més a ensenyar. És la contradicció pura i el somriure amb ganes però a la vegada forçadament, els bons modals, les insinuacions…és tot l’imaginable i l’inimaginable i és únic per a tothom.


Talk

Oh brother I can’t,
I can’t get through
I’ve been trying hard to reach you
’cause I don’t know what to do
Oh brother I can’t believe it’s true
I’m so scared about the future
and I wanna talk to you
Oh I wanna talk to you
You can take a picture of something you se
e In the future where will I be?
You can climb a ladder up to the sun
Or a write a song nobody has sung
or do Something that’s never been done
Are you lost or incomplete?
Do you feel like a puzzle,
you can’t find your missing piece?
Tell me how do you feel?
Well I feel like they’re talking in a language I don’t speak
And they’re talking it to me
So you take a picture of something you see
In the future where will I be?
You can climb a ladder up to the sun
Or a write a song nobody has sung
or do Something that’s never been done,
do Something that’s never been done
So you don’t know where you’re going
and you wanna talk
And you feel like you’re going where you’ve been before
You tell anyone who’ll listen
but you feel ignored
Nothing’s really making any sense at all,
let’s talk Let’s talk, let’s talk, let’s talk


112082833794570786


CoLdplay en concert!

Coldplay de gira. Les entrades JA a la venta. Pròxima parada: Sant Jordi. Si. Perquè és allà on aniràn a presentar el seu nou disc X&Y, aquest novembre. Per fi tornen a trepitjar Espanya, passant per Madrid, San Sebastian i…Barcelona! les entrades…34 euros, almenys les anticipades. Avui es poden comprar a l’Fnac, fent cua i per si de cas portant una tenda de campanya amb la que quedar-se allà reservant lloc! Els que vulguin anar al concert ja saben, a estudiar-se tota la discografia d’ells! i a guardar la veu perquè el pròxim dia serà el dia mundial de l’afonia. Prepareu-vos talk, moses, no more keeping my feet on the ground, lips like sugar,the hardest part, low, sallowed in the sea… UNes ganes bojes de que vinguin! volia escriure algu tope de llarg però les neurones no em funcionen ho sento!! massa idilic! massa impressionant! encara no ho he assumit! aaaaaaaarghhhhh!!!!!!!!!!