Monthly Archives: Març 2010

parecidos razonables

No us recorda una mica el  Jaume Collboni (que està en actualitat per ser el nou director de la campanya de les eleccions del PSC)  a l’Arnau de la Sagrada Familia?


massa heavy!

no trobeu massa forta aquesta imatge? imagineu que fos un familiar o conegut? us podrieu treure del cap aquesta fotografia aleshores? contribueix a que la societat estigui més conscienciada veure això? o ens fa més freds i insensibles? us semblara la tipica pregunta però és que mentre no hi hagi resposta l’haurem de seguir fent…


Summercamp

Gràcies a Jenesaispop he descobert Summercamp, un grup format per una periodista i un cantautor folk. La veritat és que la música sona bé, és estranya però enganxa i et desperta alguna cosa agradable dins teu. És realment el que diu el seu nom, et sents com si estiguessis en una d’aquelles jornades que es fan en els campaments d’estiu, per la nit, al voltant del foc a la platja, o a la muntanya, amb la guitarra i algú cantant, i la fresqueta que et mou els cabells mentres escoltes la música i mires les estrelles, tot barrejat amb les espurnes que van explosionant en veu baixa. Això em passa sobretot amb Ghost Train o amb summercamp. Amb d’altres em recorden a Depeche Mode i a Camera Obscura a la vegada, com a “was it worth it?”

Però el millor de summer camp són les fotografies que penjen al seu bloc. Qui no ha vist aquest color sepia a les fotos dels seus pares? Aquests looks que ara es tornen a portar? (penso guardar tot el que em posi perquè sé que la meva filla ho utilitzarà d’aquí 25 anys com jo utilitzaria el que portava me mare!).


Perspectives polítiques

Aquestes són les enquestes referents al repartiment d’escons i intenció de vot fetes per La Vanguardia i El Periódico. Dos diaris que estan clarament posicionats políticament ens mostren que les enquestes que han encarregat no disten gaire entre elles. Si fa unes setmanes es criticava que La Vanguardia havia fet la seva enquesta just en el caos de la nevada, la veritat és que havent passat 15 dies d’aquesta, la gent segueix oferint el seu suport a CiU.

En comparació amb les autonòmiques, al 2006, el partit que surt més mal parat és ERC, que perdria la meitat dels seus escons, passant de 21 a 11-12. Això no és només un desastre per la formació catalanista, a més ho és per a PSC i ICV que no poden plantejar-se una reedició del tripartit ja que, amb la davallada d’escons d’ERC, no sumarien els escons necessàris.

I és que ERC ho té molt malament en aquestes eleccions. Molts dels votants catalanistes segurament els castigaran per la reedicio del tripartit al 2006 i desencantats aniran a altres formacions catalanistes, com per exemple Reagrupament, però sobretot Convergència.

Jo realment espero que, si ERC fa aquesta davallada, almenys que siguin vots cap a Convergència i no Reagrupament. Reagrupament em sembla una broma pesada. Presentar un proposta de constitució de Catalunya i fer el conte de la lletera quan encara no tens res. Tan catalanistes i no saben la dita “no diguis blat fins que no ho tinguis tot al sac i ben lligat”? No és que no cregui/vulgui la independència de Catalunya, és tansols que en aquests temes sóc escèptica i no crec que es pugui anar tan de pressa com ells van. I més encara quan Reagrupament encara ha de veure si aconsegueix algún escó a les eleccions.

D’altra banda, la presentació de Laporta com el seu líder em fa pensar en si necessitem egos que ens governin o necessitem persones series que no vulguin fer història sinó treballar pel poble. I això que a mi Laporta m’agrada. Amb el Barça crec que ho ha fet bé. Però es necessita gent flexible i no dictadura. Però no és Obama encara que utilitzi en el seu bloc la tipografia utilitzada per aquest.

A l’altra banda ideològica tindriem Ciutadans, que perd  els 3 escons aconseguits el 2006, que també passen a CiU. I com queda Convergencia doncs? Dons del 48 escons que va aconseguir a les anteriors eleccions passaria a tenir-ne 61-63, quasi majoria absoluta (68).  Un triomf indiscutible d’Artur Mas al primer trimestre d’aquest any d’eleccions, que també aprova la valoració que en fan els ciutadans, amb una nota del 5’5%. Montilla en canvi, suspen amb un 4’9 i no ajuda que en el partit el pretenguin ajudar amb paternalismes i criticant a Terribas per fer una entrevista massa dura al President de la Generalitat. És el President, no el seu fill! ha de saber espavilar-se sol!

Ja anirem veient al llarg d’aquests mesos quines són les previsions de vot ciutadanes però crec que és molt difícil canviar les tornes, ja estem molt a prop de la cita amb les urnes!


som quimica!

no et passa mai que a vegades necessites desfogar-te i no saps com fer-ho? o vols plorar perquè si en aquest moment et talléssin per la meitat saps que sortirien tot de llagrimes, però ho intentes i ni s’humiteja una miqueta el teu ull. O al contrari, no pots parar de riure i potser no és el millor moment per fer-ho. A vegades és incongruent la forma que el cos reacciona per expressar el teu interior. És com si es muntés una cuirassa i el “jo” que tens dins hagués de lluitar per poder sortir d’ell mateix, de la seva armadura.

Alguns cops penso en el meu interior com si es tractés d’un laboratòri. M’imagino tot de tubs i canyeries amb líquids de diferents colors; amb els imputs externs aquestes tuberies es mouen i s’acceleren, o canvien la seva posició, provocant que una part del líquid que passava per la tuberia caigui en algun altre lloc on es troba un altre producte químic i la unió dels dos explosiona i em fa reaccionar d’una forma o una altra. Depenent de la brusquetat del moviment  s’aconsegueixen mescles més o menys fortes i la meva reacció externa és proporcional a aquesta “fortor” del producte generat.

El problema és que la majoria de nosaltres no som químics i això ocasiona que, molt sovint, ens equivoquem amb les mescles que fem i per determinades motivacions exteriors utilitzem formúles més “heavys” de les que s’haurien de fer servir i l’explosió quimica es sobredimensiona.


Un coet més

A vegades ja no saps que pensar amb això del conflicte arabo-israelià. Un coet tirat pels palestins mata a una persona i l’incident coincideix amb què Israel no vol deixar de fer assentaments i el mediador d’EEUU cancel·la la seva visita a Tel Aviv i amb la visita d’Ashton -cap de la diplomàcia europea- a la franja de Gaza. Al final no saps si el coet el tiren els mateixos israelians per dir “eii que els palestins són dolents ehh!!” i justificar així la seva politica (si em sentís la Rahola flipaaa).


Trucades

És impresionant com pots arribar a imaginar-te la personalitat d’una persona tansols sentint la música que tria per a fer l’espera de qui el truca més amena.

Treballar agafant i fent trucades és realment fer un mini màster en psicologia. Et trobes tímids, accelerats, bordes, passotes…després també et pots trobar el típic personatge “sóc important” al que per FORÇA li has de coneixer la veu encara que no l’hagis trucat MAI. Aleshores quan dius “de part?” et contesta amb un esbufeg estil “toro preparant-se per atacar” i et diu de mala gana el seu nom.

Trucar també és una bona manera d’establir contacte amb la medicina. Quan et truca algú amb qui parles habitualment pots saber a l’instant si es troba o no es troba bé, sobretot en el tema refredats. Per exemple, avui segurament moltes de les secretaries pensen “pobra, avui la Lu està refredada”. També pots saber la gana que té el teu interlocutor o si pica entre hores, encara que requereix més tècnica el saber si la persona t’està dient “hovla bvon dia” perquè té la boca plena de galetes de xocolata o de fruita, així que els hàbits alimentaris són molt més complicats de conèixer a no ser que facis una teleconferència.

Trucar també suposa un gran exercici d’autocontrol i autorelaxació segons qui et trobes a l’altra banda de l’auricular. O de la cançoneta que et posin, perquè quan començo a sentir només acabar de marcar la veu de Shakira “cantant” em donen unes ganes de penjar que sols es solucionen fent unes quantes respiracions llargues.

En definitiva, que trucar t’aporta molts beneficis i molt coneixement personal aprens una mica de psicologia, nutrició i sabiduria oriental, que ara està molt de moda!