Monthly Archives: Novembre 2006

Carod és un cardo de catalanista

Això és un article extret de la secció de política de La Vanguardia. En negreta he posat les coses que trobo impressionants i que fan pensar sobre el nostre nou govern, entre parèntesi motiu pel que he flipat.

El vicepresidente catalán, Josep Lluís Carod-Rovira, ha evidenciado hoy su apuesta por la unidad de acción y de opinión del nuevo gobierno catalán, que actuará con “una sola voz”, por lo que se suma al gesto del presidente José Montilla (PSC) y tampoco hablará en nombre de su partido, ERC. ( Perfecte, aleshores per què està al govern? si el volguéssim votar com a membre d’un altre partit ho escriuriem a la papeleta)

En la rueda de prensa del”Consell de Govern, como la Entesa ha rebautizado al Consell Executiu, Carod ha rehuido entrar en polémicas “de partido”, como la participación de ICV en una manifestación en contra del Cuarto Cinturón o las declaraciones de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que ha opinado que Interior debería haber quedado en manos del PSC porque gestiona datos de carácter secreto.

Frente a las “legítimas diferencias” que puedan mantener los partidos, Carod ha dicho, de entrada, que él piensa sumarse al gesto de Montila, ( almenys no parlarà per cagar-la) y mientras esté en el ejecutivo ya no hablará como líder de ERC. ( els d’ERC que us pensaveu que estaveu al govern, os jodeis vol dir?)

“Mientras sea vicepresidente no haré declaraciones en nombre de ERC”, ha insistido Carod, que ha abogado por “separar escrupulosamente lo que es la acción del gobierno de Catalunya de las posiciones legítima de los partidos“. (osigui, la posició d’ERC no és aplicable a l’acció del govern. Les seves posicions són una enganyifa aleshores? aaaaaaaahh…)

Carod ha concluido que el Govern catalán tendrá “una sola voz” y una “sola posición” en los grandes temas ( o sigui, encara que toquin el tema el català, independència que són els temes més grans, aquet home diu que serà unitari, i si, unidad para España aixi, molt bé senyor Carod) y, así, “en todo momento adoptará una posición única”.

D’altra banda, i no m’he pogut estar de posar-ho, una frase que m’ha comentat un amic meu quan li he explicat el que havia dit Carod:

“el montilla parla en català en familia i el mas u fa en castella, aixo mu an confirmat familiars d tots 2”

No sé, potser és veritat però tenint en compte que tinc familiars castellanoparlans i familiars castellans que parlen català crec que puc dir que si en Montilla parlés en català a la seva família, parlaría molt millor el català!! No puc saber si el Mas parla en castellà, perquè clar ell parlà amb fluidesa els dos idiomes, però estic segura que si el nostre president parlés català a casa seva aniria molt més ràpid que 1 paraula per minut ( o es que parla molt poc a casa seva, clar). Mama ¿tu que crees? no puede ser ¿a que no? vinga va! que no ens enganyin!! sembla un xiste baratu això XD


ALL SAINTS · STUDIO 1

*On And On- All Saints*

all saints

All Saints han tornat. Són cinc anys sense saber-ne res d’ells. Si, han tornat, casades i amb nens però amb la mateixa veu que sempre, encara que potser una mica més melosa, més tranquila, més tendre.

Un disc que té més aviat nom de programa sobre cinema i que barreja diferents estils per a crear una mixtura que no per això s’allunya de la tranquilitat que aporten cançons com The Beach, o Never ever.

Potser la pega que li trobo és l’abús d’efectes electrònics, a vegades sembla que estiguis escoltant un troç de cançó de Michael Jackson, Madonna o Bridney Spears. Cançns com Chick Fit sorprenen en unes All Saints que ens tenien més acostumats a un estil més tranquil, pop lleuger i comercial que després de 5 anys es converteix en una mescla de reggae i fins i tot ska (Scar o Too Nasty). Un disc molt disco i potser provocador malgrat  sembli contenir en alguns moments cançons extretes de Paris Hilton o directament, d’una pel·licula de Disney ( One Me and U).

D’altra banda, i sense que afecti això la meva visió sobre la seva música,All Saints tornen després de 5 anys i sols 5 senzills  amb fama: Pure Shores, Under de Bridge i Black coffe entre d’altres. I tornen amb ganes de fer-se veure, com han demostrat a l’entrevista que els va fer 20 minutos, on van deixar anar perles com “Lo peor que nos han dicho es que vamos de divas. Y en realidad lo somos”.

El millor del disc? On and On, un ritme que et fa moure’t, semblant al que ens tenen acostumats

El pitjor? One Me and U, força molt la rima i acaba semblant una canço per anunci de nines o per a dibuixos animats. Falta de ritme i els corus semblen riures histèrics estil “wua ah ha ah”.

El single 

All Saints: Studio 1

Rock Steady

Chick Fit

On and On

Scar

Not Eazy

Hell No

One Me and U

Headlock

Too Nasty

In It To win It

Flashback

Fundamental


Habemus Presi

Ja tenim investit com a President a Jose Montilla. Després apareixeran Acebes i d’altres dient que sóm uns antiespanyolistes i que trenquem la unitat d’espanya, però la veritat, sóm la única comunitat espanyola que tenim com a governant a un home no nascut a la nostra terra.
Com ha dit avui Ibarra, a Catalunya governa “un charnego de izquierdas”. És graciós que ens diguin aleshores que no respectem el castellà ni els castellans, quan en realitat sóm els únics que “confiem” en que un que no és “dels nostres” ens governi, i ho faci bé.
Montilla serà el 128 president de la generalitat, i el 7è des de 1931. Molt pocs presidents han passat doncs des de després de Franco i fins ara com per posar un president castellà. Això ens fa veure que els catalans tenim facilitat per oblidar ( es suposa) o que en realitat Catalunya cada cop és menys catalunya o té menys ideologia de Nació. Que cada cop són menys els que veuen la necessitat de parlar en català i de sentir-se identificat amb la seva cultura i manera de fer; o no és així? De fet els d’ERC, osigui els més catalanistes de catalunya (es suposa) són els primers que s’han posat a les mans del PSC,què vol dir això? voler el poder o potser Montilla ens sorpendrà?
Maragall avui també s’ha pronunciat, després de donar la medalla que acredita com a president a Jose Montilla
Estem els catalans en perill d’extinció?
PD: Feina feina feina! ja acabaré en un altre moment el post XDDD


I què és això?

*LSF (Lost Souls Forever)-Kasabian*

 

se sent parlar molt dels diferents estils de música que hi ha, de fet cada cop n’apareixen més i es senten paraules noves per a definir sons i músiques que potser ens poden semblar el mateix. Com saber si un grup pertany a un estil o a un altre? com atrevir-se a dir que aquest és punk, dance, o pop? per això he buscat a internet la definició dels diferents estils de música, per a poder saber de què estic parlant i per a poder entendre perquè aquest grup és synth-pop i no electro clash, etc. Aquí teniu la meva classificació:

Música electrònica: terme per a definir la música feta amb instruments electrònics, com són els sintetitzadors, samplers màquines de ritme i computadores.

Electropop: so electrònic, fred, robòtic, amb gran ús de sintetitzadors analògics que s’utilitzen per a crear la música. Un grup electropop seria per exemple: Depeche Mode, Soft Cell, Eurythmics y més moderns Stereophonics i com no Fischerspooner

House: el house és un estil de la música electrònica, però té un ritme suau i sensual a la bateria. Te diferents subgèneres com l’Step, Acid House, Chicago House, Chicago hard House, Dark progressive House, Deep House, French House, Freestyle house, Funky House, Garage, Ghetto House, Hi-NRG, UK Hard House, Italo House, Kwaito,Minimal house/Microhouse, Pumpin’ House o Tribal House. Moloko té diverses cansons House, com Sing it back.

Soul: El soul és la unió del gospel i R&B. El gospel apareix de la barreja de la música indigena africanai la influència de les religions occidental. és suplicant i emocional, amb gran armonía. L’R&B és un estil músical que alaba el desig, la vida terrenal i les necessitats físiques de l’home. Exemple de gospel és Aretha Franklin en canvi de R&B, encara que ha anat variant al llarg de temps, la tradició sería la iniciada fa uns anys i amb personatges com Prince i el seu Kiss passant actualment per Kellis i algunes cansons estil Hip Hop.

Música disco:és un estil de música dance evolució del soul, funk, R&B i salsa. Es reconeix pel ritme repetitiu y enganxós.

New wave: el van inventar els periodistes quan van veure que l’època del punk desapareixia, per a parlar d’un nou moviment artístic i cultural que apareixia. Qui representa el punk? doncs per exemple Sex Pistols, i el new wave?? doncs The cure!

I bé, ja sé que encara en queden molts d’estils, de fet això tansols és un petit tastet de tot el panorama músical del que disposem, però aprofito per a recomanar un grup que no sé on situar. Ells són The Fratellis, un grup amb melodies enganxoses, plenes de vida, que fan riure, poden ser indie, rock…el que sé és que amb tans sols un disc, “Costello Music” i amb el seu primer senzill “Henrietta” tret el juliol del 2006, ja tenen pàgina en espanyol a la wikipedia i que s’estàn fent un raconet en el món de la música bastant interessant.

fratellis

 


Drogues

kfort.jpg

*Let’s go parking baby- Caesars*

És molt forta la nova propaganda contra la droga que està apareixent als diaris i a la televisió, però potser és el que toca no? en una societat que cada cop estem menys immunitzada de les coses no reaccionem fins que no ens posen la mort a la cara i ens la plasmen amb tota la seva realitat, i a vegades ni així.

Aquesta és una foto antiga però que demostra el mal que pot fer la droga en un periòde tant curt de temps. En tan sols vuit anys aquella dona pija que va consumir una pastilla per a provar-ho, “perquè és cool”, “perquè controla” o “només serà avui”, acaba amb la pell destrossada, sense dents, amb el cabell sense vitamines i tota ella sent un esquelet vivent.

Quines són aquestes drogues? les drogues de síntesi: el m-CCP, la metanfetamina i una variant del crack. Els efectes d’aquestes són debastadors per a la salut: provoquen el deteriorament cognitiu: la persona arriba a deixar de sentir si té fred, calor o fins i tot gana. A més es torna violenta i té episòdis paranòics.

Crank: és un megaestimulant que genera sensació de benestar durant més de 12 afectant a les celules cerebral del centre del plaer. accelera l’activitat corporal i és quasi impossible de deixar.

Nova cocaína: es tracta d’una variant del crank fumat però que s’injecta via intravenosa. des que existeix a provocat molts episòdis de violència i paranoia i conté elements opiàcis que fan que la seva adicció encara sigui més gran.

Pastilla del tiburón: es tracta d’una pastilla a base de m-CPP que es ven com a extàsi a locals d’oci i que provoca alucinacions, brots de violència i enverinament. L’any 2005 es van haver d’atendre a molts joves que havien pres la pastilla creient que era èxtasi i que van patir vòmits, mals de panxa i enverinament.

No ens enganyem, aquesta no és només una foto d’una noia a la que li ha passat, sinó que són moltes de noies que acaben així, com també molts nois. I no ens enganyem no és simplement l’aspecte físic tampoc: ja a partir de la segona foto podem veure que alguna cosa va malament, els ulls ja no tenen vida, perquè tota se la menja la drogadicció. Viure per les drogues, viure tansols per a poder tenir una pastilla a la mà, o una xeringa, viure per a destrossar-te, creure que et satisfàs quan en realitat t’estas provocant més insatisfacció. Cal una bona campanya per a fer veure que no es pot seguir amb les drogues, o que de fet, no s’ha de començar, però la curiositat a vegades és més forta. Com fer per a que joves sobretot no caiguin en aquesta curiositat? com fer perquè es cregui fermament que no has de fer-ho? no hi ha una solució…simplement està a les nostres mans… ens poden donar informació, ens poden explicar els efectes i ensenyar com són les noves drogues, dir-nos com ho fan perquè t’enganxis, prevenir-nos amb les begudes d’altra gent, amb les companyies etc…però la última paraula la tens tú, i depèn del que triis aquesta serà la teva última paraula per tota la vida, perquè les drogues no et deixaràn triar després.


pop art i telebasura

*Blind- Placebo* 

No he pogut resistir la tentació de fer els meus dibuixos pop després de llegir el post de e-goshi sobre pop-art XD. Què és el pop art? dons com el seu nom indica, agafar un pop i fer-lo artístic.

I a tots aquells que digueu que si fos pels meus dibuixos el pop art hagués desaparegut abans de néixer una matització: això és art minimalista, sou vosaltres! que no m’enteneu!

marilinpirataaristòcrata

(d’esquerra a dreta teniu: Marilin Monroe, Pirata pop i aristòcrata)

Si ho sé, perdent el temps amb aquestes coses quan hauria d’estar buscant costos de capital fix, d’aprovisionament etc. per a la productora que fem…una productora de programes d’entreteniment ( llegeix telebasura) que no! no he triat jo de fer ( i de fet ho odio) però que m’ha tocat amb el grup amb qui vaig, així que si algú vol participar en un rollu gran hermano o efecte mirall ( a sobre no són ni originals dios) etc ja sap amb qui pot contactar.

PD: jo no volia, que no us canvii la concepció sobre mi!

PD2: algú té un poligrafo per deixar-me? XD


EL CUENTO MAS CORTO Y MAS BONITO

Había una vez una muchacha que le pregunto a un chico si se quería casar con ella. El chico dijo “no”. Y la muchacha vivió feliz para siempre, sin lavar, cocinar, planchar para nadie, saliendo con sus amigas, tirándose al que le daba la gana, gastando su dinero en si misma y sin trabajar para ninguno.

FIN

PD: és d’un mail però val la pena posar-ho