Category Archives: incompetència professional

Ens prenen el pèl

M’ha fet rabia veure com Joana Ortega és capaç de dir que ha estat un Error involuntari, un error de transcripció, el fet que en diversos llocs aparegués com a Llicenciada en Psicologia.

Em fa rabia sobretot veient en el seu bloc, on es pot posar alguna cosa sobre tú, ella escriu: “em vaig llicenciar en Psicologia” just després de llegir “els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte”. Doncs dues coses:

1- que s’esforci més i acabi una carrera abans d’autodonar-se un títol

2- una mica de respecte i que no ens digui que ha estat un error involuntari quan ella mateixa ho escriu en primera persona!

i per últim, no n’aprenen? no veuen el que li va passar al ministre de defensa alemany al saber-se que havia plagiat en la seva tesi doctoral?

Quina cultura de l’esforç i del respecte! mare meva! tindrà raó Eva Illouz de la contra d’ahir, (per cert La Contra de la Vanguardia, on la noticia sobre Ortega apareix a sota de tot, per dissimular) que deia que els dirigents ens imposen el model capitalista de l’esforç i el treball són el que fan que triomfis, quan realment el que funciona és el “mamoneo” i els contactes….


independentistes, corrupció i salsa rosa

Fa molt de temps que no escric, bàsicament per falta de temps, però en tot aquest període han passat bastantes coses. En el panorama polític sobretot s’està liant una de grossa: primer de tot el referèndum d’Arenys de Munt, que ha fet que els partits polítics s’apuntin al carro de “a veure si així esgarrapem algún vot” (cosa que sempre fan…no és novetat).

D’altra banda, Carretero ha estat elegit president de Reagrupament.cat. És molt recomanable l’entrevista que li fan a l’Avui. En ella es llegeixen frases com:

Tot Catalunya sap que l’única solució és la independència. Hi ha pors, indecisions i interessos perquè això no arribi mai. Però tothom sap que la independència és l’única solució possible per a Catalunya.”

La veritat, això de TOT CATALUNYA em sembla una mica fatxenda. per ell tot catalunya són tots els que vivim en aquest país o solsament els que pensen com ell? perquè si tot Catalunya ho sap…per què els partits independentistes no són els majoritaris?

No sé de números i per tant no podria dir per què és millor o pitjor la independència de Catalunya, i és ben cert que Espanya no ens tracta bé, però cal ser tan radical? estem treballant per aconseguir una Unió Europea que sigui més que una unió econòmica, és a dir un sentiment de pertànyer a tota una comunitat, Europa, i ara els catalans hem de lluitar per no ser espanyols? No podem trobar una solució més fàcil que tallar amb la peninsula? jo em sento catalana, estic súper orgullosa de dir que sóc catalana, i quan estic a l’estranger dic: “i’m from Catalonia” (o “from Barcelona” que és més conegut! ) però no per això parlo maldats dels espanyols i sóc independentista, simplement sóc d’europa. En aquest sentit, i sobre independentistes, està molt bé l’article  “Reagrupament o dispersió”, i és que té raó, falten més sigles per a definir l’independentisme?

Un altre tema ja menys polític i més salsa rosa és el dels mòbils al parlament. Deixant de banda si és ètic o no que hagin aparegut als mitjans missatges personals dels nostres diputatsés, és normal que els nostres polítics ens amaguin les seves opinions reals sobre temes que ens afecten a tots per igual? per què  si el PP és una mierda per Cirera, com es pot sentir un militant del PP al saber que qui el representa i a qui ha votat creu això? Això ens allunya més de la política del que ja ho estem. No diguem doncs com ens decepciona el cas Millet, o la trama Gürtel, cada dia hi ha una nova declaració, més proves, més imatges de corrupció.

Com deia el meu avi: “no te creas que… estamos apañaos”


Héroe o villano: Esperanza Aguirre i els atemptats a Bombay

mitjons

Ho he de fer, encara que tansols el nom ja em produeixi vomitera avui cal parlar d’Esperanza Aguirre. O més ben dit, de les planes de diaris que ha ocupat gràcies a la seva tornada cap a Espanya després de “trepitjar sang descalça” per Bombay.

Hi ha diferents versions del tema: uns diaris lloen la seva heroicitat (oh, si! és James Bond en femení per haver estat en uns atemptats i fugir corrents) i d’altres la titllen de cobarda i creuen que ha donat un mal exemple d’Espanya als delegats amb qui anava a Bombay (perquè no anava sola, però alhora de fugir, si).

I el cert és que diran el que vulguin però fins i tot el gabinet de comunicació del seu propi partit se les ha hagut de currar perquè això no taqui el nom de la senyora: només arribar a l’aeroport van preparar una roda de premsa: li portaven un maletí amb unes sabates però ella tota mona i malgrat que eren “pep-toes” va decidir (o li van aconsellar) que se’ls poses amb mitjons, i  així va explicar les peripècies que va passar amb ells i va quedar com una super woman quan en realitat tots sabem què és.

Aquí podeu llegir l’article de l’ABC i també aquí el de La Vanguardia


Què t’has fet!

Com es pot passar a ser el que veus a l’esquerra sent el que eres a la dreta ?

Amb Botox ( i altres coses segur!)


Adéu televisor i així adéu problemes

Segurament que molts de vosaltres ja vau començar el cap de setmana indignats pensant que, mentre feieu cua en l’habitual embús que es fa al papiol ( o a qualsevol altre indret de les carreteres catalanes) per arribar a casa d’un llarg dia de feina, Ernest Benach i el seu xofer es dirigien tranquils cap a casa (més l’Ernest que el seu xofer) tot mirant la televisió o relaxant-se utilitzant el nou reposapeus afegit al seu Audi A-8.

Avui Benach ha demanat disculpes i ha anunciat que el seu cotxe ja es troba al taller per a retirar aquests luxes que segons ell no eren tals:”són instruments que faciliten la seva feina durant les hores que passa en el cotxe pels seus desplaçaments institucionals”.

A veure senyor Benach, no nego que vostè hagi de fer feina des del cotxe, i la veritat no seria el primer cop que sentim a parlar dels cotxes oficina i de com faciliten que molta gent faci millor la seva feina. Però de debò considera que un reposapeus li facilita fer la seva feina?

Pel que fa a la televisió… ja ho sé que és molt important poder veure què es diu de tú als mitjans, i que en política la imatge és importantíssima: les campanyes Obama-McCain ens han donat grans lliçons sobre la imatge política i la necessitat de repassar els missatges que has donat als mitjans. Però no hagués quedat més dissimulat comprar un portàtil? perquè al cap i a la fi TV3, TV1, La Vanguardia, El Periodico, Catalunya Radio, RAC 1, i infinitat de mitjans de comunicació també es poden veure, llegir i escoltar per internet. O és que el portàtil ja el tenies i en realitat el televisor era per ajudar-te a omplir la quota de “a la feina també s’ha de descansar”?

I per últim… tinc entès que a França els cotxes oficials són de la marca Renault. Aquí no podriem fer el mateix i  comprar cotxes fets a la península? Seats, Nissans… No. Hem d’anar als audis, i no un Audi qualsevol, un A-8 ni més ni menys.

Que els ciutadans ens cabrejem crec que és lícit i comprensible. Veure com la política d’austeritat és tan sols per al poble no és per cabrejar-se és per arribar a molt més. No és d’estranyar doncs que el desengany amb la política estigui a l’ordre del dia.


Vergonyós

Ahir a la nit vaig haver d’anar a urgències per un dolor fort que m’anava molestant des de la tarda. Així que quan vaig arribar a casa vaig parlar amb els meus pares i vam decidir anar a l’hospital per veure què podia ser. A les 22 ja estavem asseguts esperant el nostre torn. Erem molt pocs, es pot dir que la sala la omplien més acompanyants que no pas les persones que duiem la pulsera amb les nostres dades. És per això que vam pensar que en una estoneta ja estariem a casa, amb el medicament comprat i ben tranquils, però la cosa es va anar allargant i allargant. De les 9 consultes que hi ha al cap, tansols la consulta 2 i la 6 cridaven a la gent a comptagotes, i el més fort de tot és que a les 12 i mitja van parar de fer-ho: tots allà desesperats, ja portaven més de 3 hores alguns! Un dels que esperaven es dirigeix cap al mostrador i veu que un grup d’unes cinc persones, metges i enfermeres marxen fora: se n’anaven a sopar!

Total, que vam estar una hora i mitja més esperant a que es dignéssin a acabar de fer la tertúlia mentre sopaven, uns amb mal a l’apèndix, altres amb un malestar desconegut, i així fins que els metges van decidir que ja podien tornar a la seva feina. Em van agafar a les 2:20. 4 hores i 20 esperant per a que em receptessin el medicament i em recomanéssin demanar hora per a fer-me uns anàlisis!

Després llegeixes i escoltes a les noticies que una noia s’ha quedat en coma després de 5 hores a urgències, i t’ho creus.

 És o no és vergonyós?


Eau de PSC… (jodete)

Avui llegia per a l’exàmen d’història del periodisme un dossier sobre unes xerrades que es van fer al 1985 sobre la relació entre periodisme i poder (entendre’s el govern i els tiburones de l’economia) i, justament avui llegeixo a la Vanguardia una noticia sobre el nostre govern, el PSC, que és si més no, sorprenent per la manera en què està tractada. La noticia és que el PSC llença per aquesta campanya uns sobrets de perfum amb els que presenten els valors de les seves propostes i del seu propi partit: Confiança, igualtat, progrés i eficàcia.

No sé jo si serà molt eficaç aquesta idea ja que si ens hem de basar en l’olor que fa aquest perfum per a votar-los hi haurà molta gent que el trobi empalagós, d’altres potser el troben excessivament floral, o alguns diràn que conté elements massa hippies i “esquerristes”. Tampoc sé jo si aquesta idea, després de llegir (o veure) el genial llibre de Patrick Süskind, El Perfum, molts de nosaltres no pensarem que és un tant…psicòpata?

I és que és molt fort pensar que potser demà, quan vagis a la perfumeria et trobaràs al costat del prestatge d’olors de les famoses – kate moss, Antonio Banderas, Carmen Sevilla, etc-  el prestatge d’olors electorals. A la merda el vot secret quan pagues a caixa! i a més… i si es dóna el cas que no t’agrada l’olor que ha patentat el teu partit? acceptaràs portar la d’un altre que per l’olor t’agrada més? i en aquest cas…podràs viure amb la contradicció que això representa?

Per altra banda, aviat podrien aparèixer els gangsters olfactius. Qui no et diu que algú pot reconèixer la colònia que portes i si no està d’acord amb els teus “suposats ideals” increpar-te? o coses pitjors s’han vist…

Però retornant a la noticia de La Vanguardia i al que he llegit al dossier sobre periodisme i política, una cosa m’ha quedat ben clara: És veritat que el paper que el periodista feia abans, que era el de defensor de les llibertats i de les millores ciutadanes, s’ha extinguit. Com enteneu sinó que el periodista que ha cobert aquesta notícia no hagi posat el crit al cel només en veure que es gasten els diners per a la campanya electoral, no en informar als ciutadans com caldria fer en una bona democràcia, sinó en petits regals encara més “xorres” que el llapis que et donen cada cuatre anys.

eau.jpg