Som diferents els homes i les dones?

Ahir a la feina vam estar xerrant sobre les relacions de parella i, com no, va caure el mite que les dones i els homes som diferents. Però és cert que tenim diferents formes de pensar? o potser és un clixé que està desapareixent de la societat a petites passes?

La discusió a la feina girava entorn a que les noies sempre necessiten parlar amb les seves parelles sobre els seus sentiments, i segons els meus companys (tots nois) els homes no tenen perquè voler fer-ho. Segons ells “nosaltres estem, si em preguntes què estic pensant potser no estic pensant, sols estic existint”. Pot ser això? i NO pot ser que a un home li passi el contrari? Intentaré analitzar les frases per veure què té de certa la teoria “els homes són de Mart les dones són de Venus”

1. Les dones sempre necessiten parlar

És cert que normalment les dones que coneixo sempre pregunten als seus homes el que pensen. Per què ho fan? segons John Gray, l’autor del llibre “Los hombres son de Marte, las mujeres son de Venus” hi ha 4 teories que expliquen perquè la dona sempre necessita parlar:

       1- Perquè necessiten transmetre informació

       2- Perquè pensen en veu alta

       3- Perquè així es senten millor

       4- Perquè així creen intimitat amb l’interlocutor

Si considerem certes aquestes 4 teories, ja només cal comentar una cosa:  No és bàsica per al bon funcionament d’una parella la teoria número 4? Explicar les coses ens aproxima, ens permet conèixer a l’altre molt millor i prendre així les decisions adequades. Preguntar “com estas?” o “què penses?” és així exclusiu de les dones? crec que no, i segurament si parles amb algunes dones, el que et dirán és que quan van a una cita es fixen en si l’home només parla d’ell o si aquest estableix una conversa preguntant per les afinitats de la dona, pel que treballa, pel que sent, etc.

Així doncs, crear intimitat amb l’interlocutor no és una característica femenina, sinó que és un element bàsic per a les relacions.

2. Els homes sempre s’amaguen a la seva cova

Segons el llibre de Gray, els homes normalment no tenen la necessitat de parlar amb la dona ja que són més bons per a moure’s en l’àmbit de “l’estadísticament confiable, l’intel·lectual i el científic, mentre que les dones ens desenvolupem millor en el difícil camp de l’expressió dels sentiments”

Primer de tot, no és això una enorme falàcia? no coneixem tots a nois que són súper panolis fent operacions matemàtiques i en canvi dones que en 2 segons et fan una divisió de 5 xifres? Només a tall d’exemple, a la meva classe de batxillerat científic erem més noies que nois i en canvi a batxillerat social eren més nois que noies.

Gray també argumenta que els homes no necessiten explicar les coses a les dones per:

1- no vol consells per a superar el problema

2- no vol que sentin pena per ell al parlar sobre algun problema, no vol ser compadit

Aquestes 2 coses són causes “fisiològiques” que expliquin que homes i dones són diferents? jo crec que són més diferències no són degut a la selecció natural ni a motius intrínsecs del sexe, sinó que formen part de l’evolució cultural de la persona. Hem viscut en una època molt propera en que la dona era la que feia les tasques de la llar i l’home el que portava els diners a casa. Això feia que l’home no veiés els seus fills i per tant no tingués la possibilitat de demostrar la seva faceta sensible. Però ara això ha canviat: el masclisme està desapareixent i cada cop s’arriba més a la igualtat de gènere i per tant s’ha de trencar amb aquests prototips de macho iberico.

Un home pot plorar i pot demanr consell per a superar el problema, si no vol fer-ho no és perquè sigui una característica intrínsecament del sexe masculí, sinó que és una característica d’un home influit pel masclisme i la tendència antiga que l’home era “la cabeza pensante” de la casa i la dona una simple criada.

3. Els gelos: Els homes i les dones poden sentir gelos per igual, però les situacions que els desencadenen són diferents

Això és el que va escriure el Doctor Buss a “La passió perillosa: perquè els gelos són tan necessàris com l’amor i l’odi”. Segons aquest doctor els gelos van evolucionar de forma diferent en homes i dones i això no ho dubto, però ara aqeusta evolució segueix camins separats? Crec que no, que tant un home pot sentir gelos perquè la seva dona miri a un noi pel carrer, com una dona pot sentir gelos perquè el seu home miri a una noia pel carrer. Això dels gelos no va per sexes, va per maneres de ser! Alguns en tenen i d’altres no!


2 responses to “Som diferents els homes i les dones?

  • Rafel

    És un tema molt interessant!

    Jo crec que aquestes coses que tu dius, sobretot el tema de com expressar els sentiments, són formes apreses d’interactuar socialment.

    Pot haver alguna tendència d’origen biològic, però és això, tendència… i sempre trobaràs a dones que no compleixin l’esterotip i homes que no compleixin l’estereotip.

    En el fons “home” i “dona” són construccions socials. No sé on vaig llegir que hi havia com 60 caràcters físic que definien la masculinitat o la feminitat (la veu, el pèl corporal, habilitats…)… però que no hi havia absolutament ningú a la terra que tingués els 60 caràcters del mateix sexe!!! El normal és que potser un home tingui 50 caràcters masculins i 10 femenins i una dona una 50 femenins i 10 femenins… però és impossible trobar un home 100% “masculí” o una dona 100% “femenina”.

  • pep

    Bon dia

    Una correcció al vostre article sobre “els *GELOS”, no és pas gens català, és la GELOSIA

    Gràcies per la nostra llengua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: