Monthly Archives: Setembre 2005

Per obligació


Si!! obligada! vull estar obligada! a casa escoltant música i fent sudokus, esperant que la gent surti de la universitat o de treballar per a poder anar amb ells a prendre el cafè. No és que no sàpiga anar sola pel món però no vull gastar-me el sou d’aquest mes quan encara em queden 5 delicioses setmanes per a cobrar…¬¬’ . Les parets se’m converteixen en sudokus ja! poso la tele i envia sudoku al 5557. Estic envoltada de números i quadradets…que trist…això recordo que em va passar quan tenia 12 anys amb el tetris…¬¬ M’ABURREIXOOOOOO!!!!!!!!!!!!!! vull obligacions, he demanat si a la feina tenen hores per a mi! estic malalta.
Demà ja dissabte. queden…queden només 3 dies! 3 dies per a començar amb un horari matador que em farà aburrir les parets de l’autonoma per a mesos…3 dies per a veure a tothom i no poder fer cafès i anar estressat i arribar a casa a les 11 i posar-te directament al llit. uah! com envejo aquesta vida! com envejo la gent que pot dir per fi és dissabte. argh.

Anuncis

Otello

Només una miqueta de verí. Res, un comentari, una frase, una cosa que et faci dubtar, o mirar les coses des d’un altre punt de vista i la confiança desapareix…perquè creure abans a una persona que no en té ni idea que a una persona amb qui et compenetres i et sents bé? potser perquè penses que…que no pot ser possible que ell estigui bé amb tú com tu ho estàs amb ell, i que malgrat les dificultats doncs intenti estar amb tú, o pensi en tú. i Veus que només parlar amb tú és tot efusivitat i penses, no pot ser. I aleshores algú vé i et diu…no…és impossible…està amb algú altre, t’està mentint, això és molt estrany…i tota aquella llum en que tú vivies s’apaga de sobte i et tanques en una foscor absoluta. Veus tots els errors, veus indicis que et fan sospitar…però tot és producte de la imaginació. Veus conspiracions per tot arreu, sentin-te en una pelicula de romans, “quando a Augusto lo traicionaron los de su misma sangre” i coses per l’estil. Només una picada de serp ja se sap que pot ser mortal…el que no sé és si té antidot…i espero…que existeixi.

Spam

Siiiiiiiii! spam sobre els meus nous productes! ja està a la vostra disposició un fotolog! que què és això? doncs és una pàgina on pots publicar les teves fotografies per a fer públic arreu del món com n’ets d’artista. I bé, això és el que faig jo XD. si voleu veure-les i deixar algun comentari només heu d’anar a links i clickar a l’enllaç anomenat “quiuti” ^^ un petonet a tots!muaak!


Leaving the city

Leaving the city- Roisin Murphy

Aire Pur. Estem segurs que actualment podriem trobar algun lloc amb aire pur? Avui. 12:30 a Barcelona. Via Augusta amb retencions. 20 minuts en cotxe per a arribar de Terrassa a Barcelona, 40 minuts per arribar de Via Augusta a C/ Villarroel. Sense aire acondicionat al cotxe, les finestres obertes i una olor…olor a màquina. La natura neutralitzada en gasos. Gasolina amb plom, gasolina sense plom, cotxes a gasoil,dièsel i més paraules que no sé ni què volen dir, tabac, el soroll dels camions… Abandonem la ciutat? anem a la muntanya? Allà podrem sentir alguna cosa més que el so dels motors. Escoltarem els ocells i, per la nit, podrem veure estrelles. Estrelles? contaminació lumínica. Puc veure el Tibidabo, tot de color groc. Puc resseguir les carreteres que comuniquen la resta de poblacions. Potser fixant-me molt podría dir fins i tot si a casa meva estàn o no dormint. Giro d’esquenes, esperant trobar la foscor, i veure un paisatge tenebrós, amb formes fantasmagòriques, però al cap i a la fi, naturals. Què em trobo? boira. Escalfament global, polució. Potser que torni a casa. Allà enxufarer la tele, posaré un documental i veuré natura envasada. Somiaré que sóc allà. M’entraràn caldfreds al pensar en el silènci viu que allí hi hauría, i pensaré en haver nascut molts anys abans, en la por que tenía Lestat el vampir quan, al despertar del seu letàrgi, va obrir els ulls al segle XX. En els sons creats actualment, les llums, l’artificialitat i reflexionaré pensant en el que va dir Edward Lorenz, i és que si el vol d’una papallona pot provocar huracans, què pot provocar el simple fet de girar la clau de contacte d’un cotxe?

  • Protocol de Kioto

  • Humphrey Bogart ( Dedicat al Jordi )

    Era una vegada un noi que vaig conèixer a Razz. ens vam donar el hotmail i parlavem per msn. fins aquí tot era normal fins que vaig descobrir una cosa estranya…sempre em parlava de Humphrey…i jo pensava…¿Humphrey? quí és Humphrey? vaig començar a sospitar al veure la película de Bruce Willis, que mantenia contactes paranormals amb algun que altre fantasme suelto… tot i així…el noi em queia bé i no li vaig donar importància. Un d’aquells dies en va deixar anar una que va donar a llum la solució del problema: “són els meus moments Humphrey”. Definitivament vaig descartar els seus contactes paranormals per a arribar a la conclusió d’un problema de doble personalitat ( un tio igualet que el del club de la lucha tú-amb un Brad Pitt mmm…deliciós per cert-)
    Un cop descobert el seu alter ego, només restava veure les consequències de que el tingués dins…descobrir a Humphrey! Doncs la veritat primer de tot vaig pensar que seria un veritable “busco a wally” però que va…el que fa el google!
    Humphrey…Humphrey era un mite. Però no un mite qualsevol,un mite en tots els sentits: Gàngster, trencacors,famós per les seves cites…un home que només mirar una càmara donava respecte. un home que no necesitava pistola per a fer-se el dur.
    Però era això…era un mite…En la vida real no va tenir embolics de faldilles…bé si més no, no tants com el seu personatge ens feia suposar. Li agradaven les dones, però no per això se n’anava al llit amb totes elles, no va tenir cap embolic amb cap de les actrius amb qui compartia rodatge. Va estar casat 4 cops per això, els 4,desastres absoluts i no és d’estranyar si deixava anar frases com “Jo el que vull és una dona que m’esperi a casa quan torno de treballar.” però es casava amb dones el perfil de les quals no era pas el de mestressa de casa…¬¬
    Com a Gàngster…va iniciar la seva saga com el “dolent de la peli” però la seva fama i el seu èxit suposo van fer que aquest paper li sigués canviat per a passar a ser el “bo” i és que ja se sap el mal que fa la tele als joves i la quantitat de coses que poden aprendre dels seus idols. Així doncs… com a gangster va demostrat tenir massa bon cor…però bé tot i així s’ha de dir que va lluitar com va poder per una bona causa, i és que amb 42, al començar la Segona guerra Mundial, Humphrey Bogart era massa gran per a poder enrolar-se a l’exèrcit. Què va fer? es va quedar a Hollywood, fent pel·licules antifeixistes, una d’elles, la que el va portar a ser tan conegut, a que la gent vulgues tenir el seu alter ego, a que molta gent cites frases seves a les converses:

  • Casablanca
  • Potser l’existència dels mites no és bona. perqùe en definitiva, un mite què és? pot ser presentat com una persona perfecte, sense cap mena d’error, amb la veritat absoluta, però també pot ser això, el que és Humphrey, un home que va lluitar per una cosa, pel seu ideal, i potser no amb les armes, però amb el que podia en aquell moment. Per a mi no és un mite per la seva duresa, pel seu pose xulo a les pel·licules o pels seus suposats triomfs amb les dones…és un mite per fer el que va fer i per aconseguir això, arribar tant dins la gent amb els seus papers que fins i tot ara, gent de 21 anys el conèixen i volen ser com ell 😛 .


    Art o Consumisme, la originalitat en còpies?

    Amb la llicenciatura de Belles arts i Disseny pictòric a l’esquena, Andrew Warhola, més conegut com Andy Warhol, va arribar a Nova York. Dibuixant, pintor, grafista, cineasta, fotògraf, productor musical, empresari…en definitiva: polifacètic, es va convertir en celebritat gràcies als seus dibuixos Pop. Considerat com el creador del Pop-Art, amb obres com la “Campbell’s soup can”, “Heinz Ketchup” o “Kellog’s corn Flakes”, la seva excentricitat el va llançar a la fama en una època en que Amèrica buscava la seva identitat desesperadament, convertint-se ja abans de morir en un mite.
    Aprofitant la seva fama va fundar “The Factory”, un estudi d’art més famós per les festes que allà s’organitzaven que no pas per ser el centre de producció de les seves obres.
    “The Factory” va treure a la llum milers de reproduccions de les seves obres, desmitificant l’art com a element únic i unitari: es creaven copies i copies d’0bres, el consumisme era present en els seus quadres que qualsevol amb suficient poder adquisitiu podia aconseguir. Així es podia tenir a casa el quadre que qualsevol famós tenia.
    Warhol estava obssessionat amb el món del glamour i la bellesa. amb un físic que no li agradava, cínic i egocèntric segons algunes veus, va arribar a dir frases tals com: ” “I love Los Angeles. I love Hollywood. They’ re beautiful. Everything is plastic, but I love plastic”. El seu egocentrisme va arribar a tal punt que va arribar a redactar cada dia els seus 11 anys de vida com artista, en un diari que ara es pot trobar per internet:

  • Diary of a Star on ell mateix mitificava el mite.
  • La seva obsessió per Hollywood i la “Society” va ser plasmada a les seves obres: dibuixos de Marilin Monroe,Elisabeth Taylor, Elvis Presley…d’entre d’altres mostraven el desig d’aquell home, que de petit havia viscut en la pobresa, d’integrar-se a la societat del glamour i de les festes de “studio 54”.
    Andy Warhol va morir el 22 de febrer, als 80 anys, després d’una infructuosa operació de vesícula. Va morir, o més ben dit, va “desaparèixer” com a ell li agradava dir, però deixant un mite al seu voltant, aligual que molta de la seva estimada “gent de la societat”. La seva obra, inedita en aquells moments i copiada infinites vegades actualment, només pot explicar-se amb les seves pròpies paraules: ” Tot el significat de la meva obra es troba a la superficie. Darrera no hi ha res”.
    (alguna cosa de Warhol: http://www.warhol.org/)

    El secreto de los hermanos Grimm

    amb un pressupost de 75 milions de dolars, Ferry Gillian, director de pelicules com 12 monos i el rei pescador, ens porta “el secreto de los hermanos Grimm”. Basada en el guió de Ehren Krueger, la pelicula ens mostra la vida de Will i Jake Grimm (Matt Damon, Heath Ledger), dos germans estafadors que utilitzaven les llegendes i contes fantàstics per difondre el pànic i aconseguir diner fàcil. Un cop es veuen atrapats per les autoritats franceses, són obligats a enfrontar-se a un fet paranormal autèntic: un bosc encantat on les joves desaparèixen sense deixar rastre.
    Una película que reflexa el conflicte entre fantasia i les idees de la il·lustració, un conflicte encara vigent en aquests dies segons Gillian, que ha intercalat en aquest conte sobre els germans Grimm els personatges creats per ells mateixos, com són la Bella durment, la caputxeta vermella o Hansel i Gretel.