Segurament sou d’aquelles persones que quan aneu a Youtube eviteu mirar els anuncis que us apareixen, o aprofiteu quan apareixen a la tele per apropar-vos a la cuina a buscar alguna cosa per menjar, o per anar al bany. Si. Sou d’aquelles persones que penseu “a mi no m’enganyen” que us creieu crítics amb el sistema. Que penseu que esteu per sobre d’aquells reis del màrqueting que intenten que per a tu una simple samarreta de mala qualitat però amb el nom estampat d’algun dissenyador famós sigui un objecte necessari per a la teva vida.
Però ull! Toquen al timbre i un missatger t’entrega una capsa. És el teu “Bookish” mensual, perquè si, ets súper culte i estàs a l’última de qualsevol novetat cultural que hi hagi. Obres i et trobes pel “mòdic” preu de 22 euros un llibre sorpresa, que tu no has triat, però que et prometen que et farà passar el millor moment de relax d’aquest mes. Corres a publicar-ho a les teves xarxes socials, que els teus “amics” vegin que bé que estàs estirada al sofà amb un llibre que no coneixies fins que has vist fa 3 minuts i que ara mateix és la demostració del teu gran intel·lecte.
Segons ells, la seva caixa és perquè tornis a il·lusionar-te llegint, però jo em pregunto: i no seria més fàcil haver anat a la llibreria i remenar, tocar els fulls, mirar les portades de la infinitat de móns que et trobes a les estanteries, i triar, segurament per menys d’aquests 22 euros, un llibre que realment t’interesses. No ho sé. Potser un clàssic. Potser una història d’amor, o potser una comèdia lleugera. És igual. Agafar el teu cervell i esprémer-lo. Obligar-te a triar, o fins i tot anar a la secció de butxaca i poder agafar-ne dos pel mateix preu que un que t’envien que potser ni t’interessa!
En quin moment els éssers humans vam deixar de ser crítics, ens va interessar més semblar que ser. En quin moment vam decidir que rebre una caixa amb un llibre desconegut era glamurós i susceptible de ser ensenyat i anar a la llibreria i triar un llibre qualsevol no era postejable? I realment, cal postejar tant una com l’altra cosa?
Creiem que el màrqueting i la publicitat ja no ens afecten però res més lluny de la realitat. Hem arribat al moment que fins i tot comprem coses sense saber què són. Els llibres de Bookish no són una excepció, també passa amb capses de maquillatge o fins i tot de fruites ecològiques! Consumim per consumir i ens anem endinsant cada cop més i amb alegria, en el món de la frivolitat, perdent la nostra essència a base de no utilitzar-la.