Monthly Archives: Novembre 2005

pensaments

*The glove compartment is inaccurately namedAnd everybody knows it.So i’m proposing a swift orderly change.Cause behind its door there’s nothing to keep my fingers warm And all i find are souvenirs from better times Before the gleam of your taillights fading east To find yourself a better life.I was searching for some legal document As the rain beat down on the hood When i stumbled upon pictures i tried to forget And that’s how this idea was drilled into my head Cause it’s too important To stay the way it’s been There’s no blame for how our love did slowly fade And now that it’s gone it’s like it wasn’t there at all And here i rest where disappointment and regret collideLying awake at night There’s no blame for how our love did slowly fade And now that it’s gone it’s like it wasn’t there at all And here i rest where disappointment and regret collide Lying awake at night (up all night) When i’m lying awake at night.*

no podia triar-ne només una frase, per mi…perfecte per nadal…i sobretot, per tú montse…perquè pensis que no estàs sola, que això que em dius que penses…li passa a molta gent…i que el que pots fer és això, dir-ho i treure-ho de sobre, “or write a song nobody had sung” com diu coldplay =) no sé, que t’animis, que no m’agrada veure’t trista eh!=) Un petoneeeet enormeee! muaks!!! 😉


musikes

*tittle & registration-death cab for cutie*

Pensava o feia que pensava mentre mirava en un punt indeterminat d’aquell bar. Tenia prou temps, dues hores per a arribar a casa, i el gastava fent un cafè allà, sola, al costat d’un noi també sol, que mirava una partitura músical i la retocava mentre tocava la guitarra. Vaig posar-me els auriculars per a aillar-me en el meu món. Potser és per això perquè m’agrada tan la música? per a no sentir res de l’exterior? és un acte molt típic…me germana posa música a la seva habitació…wonderwall…no la puc sentir…millor poso la meva…vull viure en una bombolla, m’aillo, i això vaig fer al bar. Sentia cançons que em porten records, que em transporten a altres temps, que són altres temps malgrat la meva joventut. Pensava en tú…en que els meus amics m’ho fan passar bé, en que sóc feliç, però en que vull trobar algú com tú. i en perquè no pots ser tú… però no hi ha plans per això…i sols puc quedar-me aquí, esperant a que alguna opinió canvii, en que alguna persona em vegi, en poder treure’m els cascos i entrar en una altra bombolla…vivint el moment, i esperant-ne un altre, que…ja arribarà


The time is now

segons,minuts,setmanes,mesos,anys…relativitat….moment en que estàs preparat? moment en que pots decidir per tú mateix, moment en que pots agafar el cotxe, moment en que pots començar a beure, moment en que pots començar a treballar, moment en que pots començar a estudiar…moment en que et pots enamorar…moments, moments,moments que són espais de temps, que són espais d’aire, d’un tot relatiu i intocable, impalpable, llum, vent. moment per anar-te’n a dormir, moment per a llevar-te, hora d’arribar a la feina, hora per arribar a una cita, segons per a locutar a la radio, minuts per a exposar algún tema…relativitat…moments que sentir-te feliç, moments per tocar el que és ser estimat, moments de tendresa, de tristesa, d’anyorança, d’alegria…sols moments….moments que són espais de temps, d’aire, de llum.

  • the time is now-Moloko

  • Coldplay + Goldfrapp al sant jordi! wuuuuu!!!!!!!!

    Genial. NO hi ha paraules per descriure l’ambient del sant Jordi aquest vespre-nit! ha sigut genial. Cues, cues i més cues ja a les 7 del vespre per a entrar dins el recinte i escoltar Chris martin i la seva banda en el seu tour twisted logic. Uns teloners genials com són Goldfrapp ens han escalfat l’ambient mentre tots preparavem la veu i les cames per a aguantar una hora i mitja de concert. Black Cherry, Wonderful electric o el hit Oh la la, del seu nou disc super nature han fet que alguns de nosaltres cantéssim mentre d’altres escoltaven amb cara rara ( i és que la gent erem de totes les edats…i clar…depèn de qui no està acostumat (pero que nazi k sok XD) )
    però….9:30! la gran hora! després de veure com l’entrenador del Barça arribava i prenia seient entre tot d’aplaudiments, s’han apagat les llums i un enorme rellotge analògic a començat el compte enrere mentre s’iniciava la melodia de Square one ( la porra la he guanyat jo! vaig apostar que començarien amb aquesta!) Entre tot de crits, salts, dutxes de cervesa ha començat tot el munt de gent a cantar amb chris martin, cridant, saltant, suant, fent fotos…un no parar, que s’ha mantingut fins al final del concert de fet.
    La seguent: yellow, trucada a la meva germana! genial, salts i més salts, trepitjades, trencada del pantaló ( això em passa per dur-los massa llargs XD) i mentres anar-nos deixant la veu tot entonat “oh what a thing to do”, “and they are all yellooooooouuuuuuuu”.
    “Todos felises? “” siiiiiiiiii” i inici d’un god put a smile upon your face amb un lleuger canvi de lletra : “barcelona 3 real madrid 0” ( Chris Martin es sap guanyar el públic eh!) eufòria col·lectiva i més crits, mentre es torna a la realitat de la cançó: “god give me straig, god put a smile upon my face” i continuem amb…tataaaaaaan! Speed of sound! la més coneguda salts, i flaixos de llums vermelles, verdes i blaves ens inundaven el cervell creant imatges confoses i irreals mentre intentavem no trepitjar els veins del costat que ja ens miraven malament XD
    Acabat el moment orgàsmic, dues cançonetes per a relaxar-nos, dos bonus tracks que no coneixia, però em sembla que la resta de gent tampoc XD.
    Però si pensavem que començava l’etapa coldplay més lent ens equivocavem. Després de Till kingdom come ha tornat l’eufòria amb clocks i Don’t panic ja arribant al final del concert, que ha acabat amb un magnific (“what a bonus!”) Talk cantat per tot el palau amb les mans enlaire, swallowed in the sea entre el públic i, finalment fix you. Impresionant. Genial. Gens decepcionant. Chris Martin, segueixes sent el meu idol. I Love UUUUUUU!!!!!!!!!!!!
  • sortit als diaris!
  • Gràcies francesc! ^^


    entre diari i diari

    La razón y el sentimiento no son opuestos sino complementarios. Los sentimientos són la inteligencia instantánea.

    Ahir llegia el meu diari, bé…un dels molts que tinc per casa, 6 o 7 llibretes que em mostren el pas del temps. Veia com he canviat i com la vida passa, i com caus mil vegades i et fas el mateix trau, però te’l cures de diferents maneres…algunes te’l tapes amb una gasa i intentes no mirar, d’altres t’hi poses mercromina i cou, però cicatritza, d’altres deixes que algú ho faci per tú.

    Canvio el format, canvien els continguts extres del blog. Ara trobareu més links, les coses que llegeixo, les coses que m’han anat canviant al llarg d’aquest any, les persones que m’han marcat alguns moments de la meva vida, les cançons que estàn començant a fer que me’n plantegi una altra =)
    una abraçada i gràcies per llegir-me!


    Sweet november lost october

    emerge-fischerspooner
    deceptacon-le tigre
    summer sun- texas
    through timee- roisin murphy
    where is my mind- placebo
    sow into you- roisin murphy
    perfect- smashing pumpkins
    i’m so sorry- smiths
    36 degrees- placebo
    fix you- coldplay
    sing it back-moloko
    shiver-coldplay
    inner smile-texas
    we used to be friends- dandy warhools
    rebellion (lies)- the arcade fire
    sing- travis
    flowers in the window-travis
    fun for me- moloko
    square one- coldplay
    one last breathe- creed
    lento- julieta venergas
    superman- stereophonics
    come away with me- norah jones
    yellow- coldplay
    forever lost- the magic numbers
    tourist- athlete
    changes- 2pac
    careful where you stand- coldplay

    this is how i feel


    la misteriosa història de Jonny Love i altres contes

    escenàri:cafe royale, hora: 1 de la matinada, actors: alguns periodistes i uns nois bohemis de per allà.
    aquest és l’ambient en que ens movem…sopar de periodisme, que acaba sent sopar informal d’amics de colla. Anem els 6 que ens fem més cap al cafe royale…un lloc que m’encanta, música jazz, amb una mica de samba, i perfectament penetrable en el teu cos, permetent uns moviments càlids i suaus que semblen ball, però que són simplement les sensacions que el que escoltes et genera.
    Ens posem a ballar, junts, era el primer cop que la resta hi anava i jo com a anfitriona els ensenyo el local. Les noies estàn encantades, hi ha nois guapos a tot arreu! i és que…triar…sé triar XD. Ens quedem allà una estona i veig un noi que és el prototipus de noi que sempre m’ha agradat. Els hi ensenyo, encara que com a simple curiositat, que us penseu! I després de relaxar-nos les tres amb aquesta meravellosa visió…marxem a la paloma.
    Allà, més música, més cubates, coneixo un cubà al que li caic bé. Em convida a dos cubates, em regala una mica de full, res per a tres porrets però ostia, guay el tio! inventem el ball dels tiracanyes. Seiem per a veure qui sen’s acosta. em conviden a un cubata més, seguim ballant, dos nois agafen a l’adri i l’eva i les obliguen a ballar un espècie de ball de saló estrany amb ells, i de repén…veig els nois de cafe royale! li dic a la eva! “Eva! hi ha els nois del cafè royale allà! però el meu no hi és!” “com que no? vine!” anem cap allà i comencem a fer-los preguntes i de repén arriba “la visió” però…té novia…em fa dos petons al voltant de la comisura dels llavis i marxa…però el seu amic…no està mal XD comença a parlar, diu que és filòsof, i l’eva, jo, el filòsof i un estrany amic d’ell anem xerrant fins que obren la llum de la sala.
    sortim fora i ells dos ens estàn esperant. Ens conviden a casa seva. Resulta que l’amic juga al barça, es diu Jonny Love i ens vol explicar la seva història mentre prenem alguna cosa per esmorzar a casa seva…entrem a un taxi, diuen que només entren 4 però…els nostres amics no ens volen abandonar a l’aventura i pujen a un altre. Arribem però dos d’ells no volen pujar…convencem a un amic perquè no ens abandoni…i anem tots tres amb els dos estranys francesos.
    Entrem…un pis petit…amb un matalàs al terra del passadís, es veu que Jonny Love ronca i Herbé ( el meu filòsof) l’ha fet fora de l’habitació. Ens fem un porro i comencem a xerrar sobre el barça, per poc truquem a pujol o a Kluivert, però clar…a aquelles hores deuen estar dormint…parlem sobre els reis, Jonny Love vol ser el rei de catalunya, està en procés, primer a d’entrar al primer equip del Barça i des d’allà farà alguns contactes per a aconseguir-ho, seguim parlant però arriba l’hora de marxar…són les 7 i els trens ja funcionen. però abans de tot, demanem un autògraf a jonny love! potser això d’aquí uns anys ens farà millonàris! agafa un paper i comença a escriure d’amagat, l’herbé li diu el que ha de posar…ens ho donen tancat i diuen que no ho obrim fins que no estiguem a dins el tren…si, cosa fàcil de complir eh…
    Baixem les escales del pis, sortim al carrer i a la primera cantonada que girem mirem l’autògraf: “venid las dos sin vuestro amigo” jajajjaja ( eva! ja saps el pròxim finde on anem no? XD)