Monthly Archives: Desembre 2007

L’amor, un contracte de 3 anys?

Ja fa bastant de temps que vaig sentir per algun lloc que, veient el ritme en que la gent es divorciava, separava, desajuntava, etc, caldria fer un pensament i establir que el matrimoni fos un contracte de tansols 3 anys, això si, prorogable. Avui, a la vanguardia torna a sortir l’entrevista a Samir Zeki, el neurobiòleg que sosté aquesta tesi. Això és una cosa que sempre m’ha espantat. Per què en quin punt dominem nosaltres els nostres sentiments i en quin punt aquests són tansols reaccions químiques. Em puc creure, més aviat, em crec rotundament, que l’ésser humà i la vida, sorgíssin a partir de reaccions químiques: és igual que la dona tingui una costella més perquè a adam li van treure una per a fer la seva companya. És igual que hi hagi gent que cregui que som essers superiors i per això no venim del mono. Jo ho crec, crec que la quimica, la biologia, tota aquesta màgia, perquè en realitat és com una cosa màgica la vida, ens va fer existir i néixer en aquest planeta. Però fins a quin punt aquesta màgia, la quimica que hi ha a tot arreu, governa els nostres actes? Això em fa pensar en Cassandra’s dream. Què és el que fa que puguis matar o no matar al teu germà? la quimica o l’amor pel teu germà? i l’amor és química? i per què la quimica sorgeix en aquest precís moment i t’impedeix o et permet fer un assassinat? no puc concebre que les coses es redueixin a simples formules i elements. I em fa por. Em fa por pensar que ara puc estar súper bé, i que d’aquí 3 anys comenci el pronòstic del senyor Zeki. De fet ja em fa por la simple afirmació que l’amor siguin tansols reaccions químiques. Perquè són incontrolades, i perquè per tant no ens dónen la tranquilitat de tenir una seguretat o estabilitat, que crec necessària en tota relació.

La veritat és que prefereixo pensar en aquelles parelles que veus, molt poc, però veus, juntes ja de grans, felices, enamorades com el primer dia. Potser ets tú el que et crees aquesta il·lusió, potser són dos separats que es van conèixer fa 2 anys i mig i encara els queda una mica de quimica, però, no és millor pensar que quan siguis gran tindràs al costat aquell que ara està amb tú? millor viure pensant això que no pas pensant que d’aquí tres anys s’acaba. És el que diuen els pares, si penses en suspendre… suspendràs!


Ho busco!!

samarreta.jpg

Necessito ajudaa! molta! m’he enamorat d’una samarreta estil jersey finet, osigui de punt -crec- i és de color blau i fa com una indiana de petits rombos i puntets de diferent tonalitat blava. marca el pit i per sota el pit doncs és mes ampla! aiii m’encanta i no la trobo enlloc! estic per comprar-me tela i ferme-la XDDDDDDDD aiish! aquí us deixo un croquis per si algu la reconeix i em diu d’on és XD


Un respir!

Hola! tornem a actualitzar a veure si així torna la dinàmica i me’n recordo del blog algun dia. Si en realitat a més, tinc moltes coses que explicar! Un munt de projectes que no sé per on agafar la veritat… primer de tot si segueixo estudiant o no – després d’acabar periodisme clar!!- He estat mirant la UOC, que té Publicitat i Relacions públiques i a la que em convalidarien bastantes coses suposo, ja que té bastant en comú amb la meva carrera. Si fes relacions públiques m’agradaria centrar-me sobretot en aprendre marketing i tot això necessàri per a dur la comunicació d’una empresa (si pot ser una caixa o una internacional d’aquelles d’horaris europeus que a les 7 de la tarda pleguen XDD). A més el Joel i jo tenim una idea en ment d’un projecte que volem fer, però que no tenim temps a fer-lo XD De fet ja no sé ni si el Joel se’n recorda, perquè va bastant atabalat amb la feina del cole ( dic cole a la uni i a tot el que té hores de classe). A més, per acabar-ho d’adobar, a l’assignatura de Local i comarcal també tenim molta feina, estic “fent” un projecte per a una web de continguts ciutadans que repassi la història de la ciutat amb documents gràfics, sonors, textos…tot allò que la gent vulgui enviar i posar al portal, i clar això treu temps…explicar com serà el gestor de continguts, els contactes que cal buscar per a fer la pàgina, el mateix disseny, que és molt important perquè la gent hi vulgui participar, etc. ( i això sols són 5 crèdits u.u’) i bé…moltes coses més! al final no anirem a París segurament per això… massa feina, poques hores de dormir i gran necessitat de descansar. Només ens falta anar a París 5 dies, que precisament no és una ciutat per a estar-te estirat… així que… el nadal que vé – que jo ja seré LLICENCIADA (muahaha) – ens ho pensem 😀

I ale, us deixo amb algunes recomanacions musicals i un flickr que heu de veure ( a part del del Q XD), que encara que estigui ausente, escolto -poca però si- música i miro els diaris i locos de internet varios

Merry Making at My Place- Calvin Harris

Centerfold- Pink

Headlines- Spice Girls

Sexy No No No- Girls Aloud