Monthly Archives: Juliol 2012

Vacances 2012!!!


Doncs si! demà ja primer dia de vacances, i semblava que no arribava mai…però a partir de dijous ens esperen 8 dies a Eivissa amb el Sergi, la Raquel, l’Oriol i el Martí, amb els que descobrirem una illa a la que, malgrat tenir-hi part de les meves arrels, no he estat mai! Anirem a Portinatx, Sant Joan, Sant Vicens, a veure les cales paradisíaques, els mercats hippies i les postes de sol mentre prenem una copa relaxat. Prendre el sol i preparar-nos per la calor que a partir del 13 d’agost, ja solets, patirem quan arribem a Egipte per fer un creuer pel Nil que ens portarà a Abu Simbel, Asuán, Luxor i el Caire, per després fer una parada tècnica, saludar a família i companys de feina i tornar a marxar al setembre a Praga!!!

Així que la paradeta tanca per a preparar maletes, carregar la càmera i agafar forces per a poder veure totes les coses noves que veurem aquest agost!

Uff!! no puc esperar més perquè arribin les vacances!!!


Love MEATender

Avui us deixo un documental imprescindible que et descobreix una de les coses que més ens afecten habitualment en la nostra vida i que més ignorem, i és el que passa quan ens alimentem de carn.

Sabíeu que al llarg de tota la vida un ciutadà belga pot menjar un total de 5 vaques, 7 ovelles, 42 porcs, 890 pollastres, 43 galls d’indi i 24 conills?  I posem belga perquè el documental es basa en Bèlgica, però podria ser extensiu a tot Europa! imagineu la quantitat d’animals que els humans mengem! Imagineu tot el que cal per aconseguir que hi hagi aquesta quantitat d’animals.

El 2011 van ser sacrificats 60.000 milions d’animals. Exacte, amb l’agricultura  i ramaderia convencional seria impossible mantenir una quantitat tant elevada d’animals i és per això que per poder alimentar al nostre futur aliment s’ha acabat anant a l’agricultura industrialitzada. Una agricultura que si coneixéssim més a fons no voldriem per a res del món: basada en pesticides, antibiòtics, proteïnes importades, selecció genètica… per així crear en menys temps i amb menys lloc, posant els animals en presons on conviuen amb els seus pròpis excrements, manca d’aire i allunyant-lo del seu hàbitat natural. Hem dit Adéu a la rotació de cultius, a l’explotació autònoma a la naturalesa tal com va ser feta. Ara diem Hola a la tortura d’animals, que engreixem a base de blat de moro, soja i productes químics.

Amb què ens estem alimentant?  però no només aquí està el problema, el problema de tal quantitat d’animals radica també en la contaminació que suposa per l’aire, aigua i terra, degut a:

    • La producció de carn consumeix el 45% d’aigua del planeta, mentre a altres llocs es moren de sed
    • L’excés de femtes dels animals contaminen terra i aigua, fent que ja no sigui apta per cap mena de consum, a més d’afavorir malalties i infeccions pel fet que aquests animals viuen sobre els seus pròpis excrements.
    • Sembla broma però el canvi en les vaques de menjar herba a menjar pinso ha generat que en el rumiatge (el seu procés de digestió) alliberin més metà i òxid nitrós a l’atmosfera que amb la seva dieta anterior. Aquests gasos influeixen més en l’escalfament global que el CO2. Imagineu la gran quantitat de vaques que calen per abastir tota la indústria alimentaria i ara contrasteu amb aquesta dada: en un dia una vaca produeix 700 litres de gas metà, l’equivalent a un recorregut de 55 km d’un 4×4.
    • Degut a la selecció genètica l’ús de medicaments, antibiòtics i controladors de la gana per tal d’engreixar els animals més ràpidament i evitr malalties ocasionades degut a les seves males condicions de vida, s’ha vist que hi ha major disposició a que els humans que en mengen pateixin malalties cardíaques, càncers, diabetis, obesitat (abans per engreixar un pollastre es tardava 120 dies, ara en són 48!)  Las dietas ricas en frutas y verduras pueden reducir el riesgo de varios tipos de cáncer, mientras que un consumo alto de carne roja y conservas de carne se asocia a un aumento del riesgo. (extracte del Programa Nacional de  Lluita contra el Càncer de la OMS)

I caiem en contradiccions socials també:

  • Europa produeix més del que consumeix però en canvi als països subdesenvolupats es genera més gana (l’excedent no s’envia pas per alimentar a gent que no té recursos)
  • L’ús de grans extensions de cultiu per a aliment pels animals, mentre que a d’altres països passen gana, i més encara quan per fer un kg de pollastre es necessiten 3kg de cereals o 5kg per 1kg de porc. Imagineu què es podria fer amb aquests cereals!
  • Creiem que no és nostre el problema… quan en realitat es calcula que per a dur el nivell de vida que es duu a EEUU caldria 10 planetes. Si adoptéssim l’Europeu 3. I els volem fer extensius a la resta del món?

No fa falta deixar de menjar carn, simplement menjar-ne menys, i, si pot ser biològica. Però per si definitivament vols basar la teva dienta en vegetals, has de saber que cada persona que adopta aquest tipus de dieta, salva la vida de 95 animals a l’any.

Hi ha altres documentals com aquest en que comprovem una i altra vegada el mateix: l’enorme industria que suposa el consum de carn i el mal que es fa al planeta al formar part d’aquesta cadena que ens han imposat amagant-nos la veritat, doncs no sou molts els que si haguéssiu de veure l’animal patir no us el menjarieu? Però “ojos que no ven…”.

Us en deixo dos mes:

Meat, the truth (Carne, la verdad)

Food Inc. (comida SA)


The Dark Knight Rises – Christopher Nolan

Sense paraules! Així és com et quedes després dels 164 minuts en que Christopher Nolan et manté captivat veient les peripècies de Bruce Wayne i el seu alterego Batman. No sé com ho fa Nolan però, al contrari que algunes crítiques que he llegit, aconsegueix anar-se superant capítol a capítol en aquesta trilogia, que parla més de l’actualitat del que un en un principi es pot pensar.

En aquesta tercera part, Batman se les veurà amb Catwoman, una lladre que el fa despertar de la seva reclusió de 8 anys ni més ni menys que perquè se n’adoni que ja va sent hora de tornar a agafar la màscara, doncs un terrorista, amagat sota una màscara amb reminiscències a Hannibal Lecter, anomenat Bane, intentarà tornar a atemorir la ciutat de Gottam. El motiu? instaurar un govern del poble i governat pel poble, acabant amb el sistema actual (us sona? o sóc jo que ho relaciono amb les revoltes actuals?què estrany eh, que siguin els dolents de la pel·licula…)

Si ja vaig quedar encantada amb “The Dark Night” i la magnifica actuació de tots, i en especial del Joker i els seus esquizofrènics “ha haa, jee ji jaa juu” ; aquest cop és Anne Hathaway la que em sorprèn en el paper d’una sexy cat woman que no li hagués donat mai. Però convenç, i molt, Com també convencen els imprescindibles Michael Cane i Morgan Freeman.M’ha encantat també trobar a dins el càsting a Joseph Gordon-Lewit i Marion Cotillard, ambdós amb papers imprescindibles en el seu paper d’inspector i de nòvia i membre del consell de l’empresa Wayne, respectivament.

Potser qui més m’ha fallat és el terrorista amb qui ha de lluitar el fantàstic Christian Bale (per cert, m’encanten les seves dents xd) , que torna a demostrar que sota aquesta mirada xulesca i aquests cabells d’estar per damunt de tot i tothom s’amaga una moral incorrompible i una enorme set de justícia.

Us la recomano moltissim! Per què, com va dir el Pol “per fi una pel·li que no has pogut saber el final!”, és un final que segur segur que ni t’esperes!


“Mamá, ¿por qué las mujeres son tan complicadas?”Jovanka Vaccari

Tenir un Kindle és el que té, que vas a internet i hi poses de tot, i segons el teu estat d’ànim així fas la tria de lectura al tren. I com que últimament la meva ment ja està de vacances, l’altre dia vaig decidir llegir aquest llibre de Jovanka Vaccari que, si pel títol més aviat sembla un llibre d’autoajuda, en realitat es tracta de tot un seguit d’articles a l’estil Eduard Punset en que se’ns explica la sexualitat humana i el perquè dels nostres comportaments amorosos, sexuals i com a membres d’una societat.

Sabieu que quan un cap de setmana deixeu a la parella sola a casa, el retrobament i el “t’he trobat molt a faltar!” es basa sobretot en la lluita espermàtica? (ja que, l’home no sap si has pogut estar amb algún altre mascle que li pugui estar fent la competència als seus espermatozous que tenim dins).

Sabieu que hi ha dones que el motiu pel que hi hagi dones multiorgàsmiques i dones que no n’han tingut mai cap és que estan programades (fisica i mentalment) per seguir estratègies de perpetuació de l’espècie diferents? mentres una busca la competència espermàtica (molts mascles i el millor guanya), l’altra busca la fidelitat (un i sovint).

Sabieu que el cos femení en una lluita espermàtica afavorirà a aquell que l’ha fet gaudir més? i que som les úniques mamiferes que tenim el nostre calendari d’ovulació amagat(tan amagat tan amagat, que no el sabem ni nosaltres mateixes!) per així poder cuidar els nostres fills sense que el mascle ens emprenyi demanant sexe?

Tot això és el que explica Jovanka Vaccari a partir dels estudis científics i girant la truita a les creences religioses que tant de mal han fet en aquest camp de la humanitat. Ho explica parlant-nos de cel·lules, de processos químics, del que fan els nostres parents, els goriles… un bon llibre per tenir anècdotes que explicar i per entendre alguns comportaments que veiem tant sovint al nostre carrer (doncs qui no veu els joves adolescents cridant i fent-se veure, demostrant la seva potència, quan passen davant unes noies pel costat, o el típic avi que mira el cul a la jove de 20 anys que se li creua?). Un avís! no, no és un llibre pel sector femení, de fet els homes poden aprendre tant com nosaltres de llegir-lo!

 

 

 

 


Paternalistes, liberals o simplement volen esclaus?

Ha quedat oculta entre l’allau de noticies sobre l’incendi de l’Empordà (com és normal) però aquest cap de setmana ha hagut una noticia que també és de gran rellevància per a la societat actual i és el que Gallardón pretén fer amb l’abort.

Ja va avisar fa uns mesos (concretament el passat març) sobre la seva voluntat de “dignificar” a la dona i “defensar-la de la violència de gènere estructural” que suposa l’abort.

I és que per Gallardón el dret principal de la dona és la maternitat i aquest passa per damunt del dret a fer el que un vulgui amb el seu propi cos, el dret a decidir si es vol tenir o no un fill i a planejar la seva forma de vida. Per ell, les dones estem programades per voler tenir descendència, i creu que són les pressions externes que, com a sexe dèbil que som, ens fan decidir finalment abortar.

Que paternalista el senyor Gallardón. Que bona persona pensant en totes les dones que està “ajudant”. Després en canvi no es planteja ajudar a la conciliació familia-feina, tampoc en la necessitat de tenir escoles i sanitat pública perquè a aquest futur nen, que naixerà gràcies a que ell l’ha salvat dels malvats que el volien matar abans de néixer, pugui tenir una bona educació, una bona salut, uns pares que s’ocupin d’ell i, per tant, una vida digna i completa.

Però no es queda aquí la cosa! Perquè ara anuncia que la malformació del fetus no podrà ser un argument per a poder abortar, i que intentarà també per totes les formes possibles que el risc de salut mental de la mare tampoc ho sigui. Ah, però això si, els ajuts per dependència en canvi els reduirem. És a dir tindrem a persones que necessiten uns serveis que treurem. És ser el màxim exponent PRO-VIDA això! ara…el PRO-VIDA DIGNA se’l passa pel forro.

Què pretenen? què ens deixaran fer? em venen al cap tot el seguit de llibres sobre les societats controlades que s’han escrit fins ara. Així que, si no en tenim prou amb els sous baixos, que el dissabte hem de vigilar no se’ns en vagi el pressupost quan anem (si hi anem) a restaurants o al cine o al teatre (que a sobre ara pujaràn per culpa de l’IVA), ara l’oci no el podrem passar fent ni allò que es diu de sábado sabadete… perquè ¡OJU! no tinguem un ensurt! (i esperem que no se’ls acudeixin més coses, ja em veig havent d’anar a comprar condons a Andorra (si em dona la pasta per gasolina, clar))


Se n’ha de parlar

Acabo de llegir aquest article al diari ARA en el que parla sobre si és moral o no criticar les retallades del govern en la prevenció d’incendis, i no puc entendre perquè hi ha gent que creu que ara no toca parlar d’això. El politicament correcte s’està instal·lant en tot ja.

Com quan es mor algú que malgrat que saps que ha sigut un imbècil tota la vida, després quan la gent en parla sembla que fos la viva imatge d’un sant, ara resulta que dir que això és en part culpa d’haver retallat en la neteja de boscos i en equipaments de bombers i prevenció no es possible perquè el que toca és plorar i dir que quina pena.

I tant que fa pena. Ahir quan vaig engegar la televisió i vaig veure les llengües de foc quasi em poso a plorar. Com quedarà el nostre patrimoni natural? tota la bellesa que Catalunya té la sort de posseïr? i com estarà la pobra gent que ha hagut d’abandonar les seves cases?

Avui al sortir de l’estació de Sants Barcelona olorava a fusta cremada i un núvol de cendra ens envoltava…i és una llàstima i et fa patir, però no per això hem de deixar de dir que això en part és culpa de retallar on no tocava.

Però també donar gràcies; gràcies als bombers, per tornar de vacances molts per ajudar malgrat la seva indignació, als voluntaris que han deixat el que estaven fent perquè el foc no s’estengui… gràcies al poble per ser com és , perquè està tornant a salvar a base dels seus esforços les coses que els polítics estan fent malament.

I no, no és culpa dels polítics l’incendi, no han anat ells amb un misto i han cal·lat foc, però si que en tenen en part una responsabilitat: la d’haver menyspreat el poder de la naturalesa i en considerar supèrflues coses que potser no ho són tant.


La Delicadeza – David Foenkinos

Estic feta caldo per culpa d’una pel·licula que vam veure dissabte i que em va transmetre tot un seguit de sensacions que no em puc treure de dins. I estic confosa, perquè aquesta tristor prové d’una pel·licula francesa, quan, normalment els films francesos et fan reflexionar però estan vestits d’humor.

La delicadeza és la història d’una noia que perd la seva parella en un accident i es tanca en la feina i en la soledat per poder tirar endavant. Però incomprensiblement un dia el seu subconscient li juga una “mala” passada i ha de replantejar-se tot allò que ha triat.

Si bé és cert que és un film una mica irregular, i que es sosté majoritàriament pel gran apreci que els espectadors tenim per Amelie (Audrey Tautou, que per cert, que algú li doni un plat de macarrons, pobra), l’altre gran protagonista, François Damiens, ens revela tot el tacte i l’encant que pot contenir una persona amb una aparença completament contrària al que dins seu té i es guanya l’interès de l’espectador, que s’identifica amb ell fins el punt de sentir ràbia, de pensar que és a un mateix a qui jutgen.

Un film  sobre la vida quotidiana, que recorda més a “Pequeñas mentiras sin importancia” que a “Intocable” o “La cena de los idiotas“; que demostra com cal desconfiar del sentit de la vista i anar més enllà, i que la felicitat pot sorgir quan menys t’ho esperes.

Per cert, senyors francesos, què us han fet els suecs?