Monthly Archives: Març 2008

Najwajean

najwajean-selection-frontal.jpg

Mirant fotologs i coses d’aquestes (si, què passa) a vegades es poden descobrir coses que maleeixes no haver descobert abans. Una d’elles és Najwajean, un grup de música que va sorgir al 1998 quan Carlos Jean i Nawja Nimri s’uneixen i realitzen el seu primer treball No Blood. Najwajean es caracteritza per la seva música electrònica i el denominat Trip-hop. Què és el Trip-hop? és la música electrònica downtempo, és a dir, a velocitat lenta, com per exemple el so que podem sentir a Unfinished Sympathy, de Massive Attack. Tot i així a Nawjajean podem trobar-li semblances amb Dolores O’riordan, Lene Marlin o Marlango.

Najwajean van aconseguir que el seu primer disc fos triat com un dels millors àlbums de la dècada dels 90 i a partir d’aquí ja són 5 els discos que tenen a les tendes de música i contenen cançons tan bones com Death, Illnes, o Crime. L’últim, que ja han penjat al seu myspace, és Till it Breaks. A veure quan el penjen a iTunes store!
Puntuació: 8/10T’agradarà si t’agrada: Cramberries, Marlango, Morcheeba

El millor: el downtempo, et fa disfrutar del que estas escoltant

El pitjor: l’anglès és una mica raret


El “temple” de Babel

reli.gif

Avui llegeixo a La Vanguardia que les escoles alemanyes hauran de tenir una zona habilitada per a que els alumnes musulmans puguin resar. Segons la notícia, un alumne de 14 anys d’una escola de Berlín es va queixar perquè no el deixaven resar en hores de pati alegant la “neutralitat de l’estat”.

Així doncs aquest alumne va anar als jutjats i els jutjats han estipulat que la llibertat de religió també és la llibertat en la seva pràctica i per tant s’ha de permetre que aquest alumne pugui resar com ho estipula la seva religió i que a més, l’escola ha de permetre-li una zona on pugui fer-ho comodament.

No és que estigui en contra de que els musulmans practiquin la seva religió. Ni molt menys. Si fos musulmana també m’agradaria que se’m respectessin les meves creences, però… i què passa amb els catòlics alemanys? ells no tenen dret a practicar la seva religió a l’escola? perquè no els habiliten una església i els deixen portar un capellà per a celebrar missa? i els budistes? els budistes no poden realitzar les seves meditacions dins l’escola en hores de pati?
Així doncs, si ara un nen de la classe d’aquest noi musulmà també es queixa als jutjats per aquest “agravi” què haurà de fer l’escola? buidar classes d’una escola (suposadament laica) per a allotjar-hi tot tipus de “temples religiosos”?

No crec que es tracti d’una invasió dels musulmans com molta gent ha apuntat al llegir aquesta noticia. Tansols es tracta d’una decisió que no ha tingut en compte les altres religions. El noi es queixava que no el deixaven practicar la religió alhora del pati, i la veritat, per què no? a l’hora del pati un nen pot jugar a futbol, llegir, parlar o resar si vol, és lliure de fer el que vulgui si no fa mal als seus companys. El noi, sols es queixava que no li deixessin fer això. No demanava cap zona “vip” per fer-ho! i amb això  el tribunal si que ha fallat. Espero que ara no es posin tots els nens a demanar temples religiosos, perquè s’acabarà convertint l’escola en una mena de catedral-mesquita-temple gegant!


Versus – Kings of Convenience

versus.jpg

Ja quan vaig sentir Misread em vaig enamorar de Kings of Convenience. Les notes que sorgien de les seves guitarres, la suavitat de la veu que acompanyava la música, els coros i els tocs electrònics, la tranquilitat que t’embolicava al posar el seu disc… Per això tant aviat com vaig poder em vaig comprar “Riot on an empty street”, on vaig descobrir que també em convencien amb cansons com “I’d rather dance with you” o “Know How”. Més tard vaig descobrir que abans d’aquest últim disc (que va sortir ja fa uns 5 anys) havien publicat “Quiet is the new loud” i (si sóc culpable que posin el cànon digital) me’l vaig baixar pel soulseek, i tampoc em va decepcionar.

I per això, al descobrir a l’fnac un CD d’ells “Versus” no vaig dubtar a comprar-me’l (a més valia 7 euros!!!!!!!) Versus és un remix que es va realitzar amb diferents col·laboradors sobre les cançons que Kings of Convenience habien realitzat en el seu primer disc.

Entre els grups musicals que fan barreges de cançons hi ha Röyksop (us sonarà pel famós remind me), Ladytron o Four Tet.

La veritat és que és un disc molt recomenable per aquella gent que li agradi la música armònica amb tocs electrònics. Els amants de l’indie pop amb pinzellades de bossa nova.

Us recomano:

I don’t know what I can save you from (remix de Röyksopp)

Toxic Girl (single al 2001)

The weight of my words (si mai has sentit el que posa el títol, aconsegueix que tornis a sentir aquesta sensació de “l’he cagat” )

Puntuació: 8/10

T’agradarà si t’agrada: Belle & Sebastian, Coldplay, Jack Johnson

El millor: et relaxa

El pitjor: alguns moments es fa pesat