Category Archives: política

Reflexions post-electorals

eleccions

Després de la intensa campanya viscuda i del llarguíssim dia d’ahir, vull deixar escrites unes quantes reflexions sobre com està ara mateix Catalunya:

  1. Amb aquests resultats els independentistes no tenen legitimitat per a un full de ruta unilateral. Per què? Per què tot i ser majoria en escons les votacions demostren que tenim un poble dividit en dos. S’ha acabat això “del mandat democràtic del poble” perquè no es pot considerar “poble” només a una meitat .
  2. Els independentistes podrien caure en l’error de voler eixamplar la base de l’independentisme amb la crispació, seguint amb la confrontació amb Espanya, quan el que ens convindria realment és començar a treballar per aconseguir millores reals en poc temps: millor finançament, més autogovern, etc. Tot això es podria fer sense deixar enrere la voluntat d’arribar a la independència, però segurament baixaria l’independentisme si ja aconseguim millores sense ser independents.
  3. Per la banda “unionista” ha guanyat la “venjança”. Ha guanyat el no voler parlar i el “que se pudran en la carcel”. Però no només això, també han guanyat les polítiques de dretes que crec que molta gent ha votat sense saber… ha desaparegut la lluita entre eix dreta-esquerra; Catalunya avui és de dretes, i les esquerres que representen CUP, En Comú i PSC s’han vist afectades per la polarització identitària.
  4. Rajoy no escoltarà als independentistes ni als que volen canvis. No té motius. Per què escoltar-nos si ja tenim a Arrimadas al Parlament amb força per fer que tot quedi igual? Com va dir Aznar: “Se partirá antes Catalunya que España”.
  5. Aquests resultats fan més difícil una reforma constitucional que és necessària, no només per resoldre el problema territorial, sinó per blindar drets que al 78 no existien
Anuncis

Paternalistes, liberals o simplement volen esclaus?

Ha quedat oculta entre l’allau de noticies sobre l’incendi de l’Empordà (com és normal) però aquest cap de setmana ha hagut una noticia que també és de gran rellevància per a la societat actual i és el que Gallardón pretén fer amb l’abort.

Ja va avisar fa uns mesos (concretament el passat març) sobre la seva voluntat de “dignificar” a la dona i “defensar-la de la violència de gènere estructural” que suposa l’abort.

I és que per Gallardón el dret principal de la dona és la maternitat i aquest passa per damunt del dret a fer el que un vulgui amb el seu propi cos, el dret a decidir si es vol tenir o no un fill i a planejar la seva forma de vida. Per ell, les dones estem programades per voler tenir descendència, i creu que són les pressions externes que, com a sexe dèbil que som, ens fan decidir finalment abortar.

Que paternalista el senyor Gallardón. Que bona persona pensant en totes les dones que està “ajudant”. Després en canvi no es planteja ajudar a la conciliació familia-feina, tampoc en la necessitat de tenir escoles i sanitat pública perquè a aquest futur nen, que naixerà gràcies a que ell l’ha salvat dels malvats que el volien matar abans de néixer, pugui tenir una bona educació, una bona salut, uns pares que s’ocupin d’ell i, per tant, una vida digna i completa.

Però no es queda aquí la cosa! Perquè ara anuncia que la malformació del fetus no podrà ser un argument per a poder abortar, i que intentarà també per totes les formes possibles que el risc de salut mental de la mare tampoc ho sigui. Ah, però això si, els ajuts per dependència en canvi els reduirem. És a dir tindrem a persones que necessiten uns serveis que treurem. És ser el màxim exponent PRO-VIDA això! ara…el PRO-VIDA DIGNA se’l passa pel forro.

Què pretenen? què ens deixaran fer? em venen al cap tot el seguit de llibres sobre les societats controlades que s’han escrit fins ara. Així que, si no en tenim prou amb els sous baixos, que el dissabte hem de vigilar no se’ns en vagi el pressupost quan anem (si hi anem) a restaurants o al cine o al teatre (que a sobre ara pujaràn per culpa de l’IVA), ara l’oci no el podrem passar fent ni allò que es diu de sábado sabadete… perquè ¡OJU! no tinguem un ensurt! (i esperem que no se’ls acudeixin més coses, ja em veig havent d’anar a comprar condons a Andorra (si em dona la pasta per gasolina, clar))


Els tentacles del bigotes

En serio… amb la de casos de corrupció política que estan sortint a la llum actualment. Escoltant els regalets que es feien i que potser no servien per a res però que demostraven favoritismes, influències i una moralitat bastant baixa en acceptar-los… com pot ser que sabent això i veient com de cremada està la societat amb aquests indignants fets, el jurat popular hagi decidit absoldre camps? Quants vestits, bolsos i carteres hauran regalat o omplert? com es va triar a aquest jurat? no m’estranya que circuli per internet l’acudit que diu que si els valencians fossin jueus votarien a Hitler…

 


Com vas de moral?

La setmana passada vam fer a la feina un seminari interessantíssim sobre comunicació institucional. El professor, Luis Arroyo, ens va facilitar un dossier amb 10 claus pser a fer una bona campanya electoral i això no és que sigui  molt del meu interès, però temes dels que parlava si que em van cridar l’atenció.

Per exemple, i aquest és el motiu del post, en un dels punts del dossier es parlava de Jonathan Haidt. Haidt va estipular que els éssers humans ens regim per 5 punts de valor: Protecció, Justicia, Autoritat, Lleialtat, Puresa /santedat

En relació a aquests punts, Haidt va comprovar que la gent progressita tenia més puntuació en uns i que els conservadors puntuaven més alt en els altres. Arroyo ens va fer aquestes preguntes:

Protecció: Quants diners t’haurien de pagar per agafar un bat de baseball i pegar a un gos?

Justicia: Quants diners t’haurien de pagar per treure-li 15 euros a un pobre i donar-li a un ric?

Autoritat: Quants diners t’haurien de pagar per donar-li una bufetada al teu pare en una obra de teatre?

Lleialtat: Quants diners t’haurien de pagar per cremar una bandera del teu país (Catalunya o Espanya, el que tu sentis teu) sol al lavabo de casa teva?

Puresa/santedat: Quants diners t’haurien de pagar per escriure en un paper “Dono la meva ànima a la persona que trobi aquest paper quan em mori”

Obviament, els progressistes demanen molts més diners que no pas els conservadors en els punts de Protecció i Justicia (pegar a un pobre gosset? no!! robar a un pobre per donar-ho a un ric? encara menys!) però en canvi en autoritat, lleialtat i puresa no tenim tantes manies i pegariem al nostre pare per menys diners que un conservador , i més si és una obra de teatre home!

Així que què passa? que quan estem de bones, els pivots de la protecció i justicia són els que volem potenciar però en temps de crisi la gent no pensa tant en la igualtat, i s’amplia el sentiment d’autoritat:”necessitem algú fort”, i  lleialtat o “nacionalitat”. No heu sentit mai això de “és que els moros es queden tots els ajuts” o “què s’adaptin!”. I aquests punts són més forts en els conservadors, i això fa que molta gent els voti.

D’altra banda, també passa això amb altres temes, com el Burka. Per què Sarkozy utilitza el Burka? perquè sap que ell està en els pivots correctes i a més pot guanyar punts. Quan ell parla de Burka:

apuja el seu pivot de Protecció: “Hem de protegir els drets de la pobra dona”

però també el pivot de:

Autoritat: “aquí mana l’estat”

Puresa: ” això és musulmà i nosaltres – encara que França se suposa laica – estem criats en la religió catòlica

Lleialtat: “És el nostre país, que s’adaptin!”

En canvi un progressista què fa? diu:

Protecció: “Hem de protegir els drets de la pobra dona”

Però quan la dona li diu “no, és que jo porto el Burka perquè vull” Què ha de fer? dir que és mentida? Perquè aleshores la resta d’arguments que ha de donar no sel’s creu tant, no té del tot clar això de “és el nostre país, que s’adaptin!” o el tema de que “aquí mana l’estat”. La resposta política per no sortir perjudicat en aquest cas, hauria de ser evitar el conflicte…

Per últim, us deixo amb un link amb diferents test sobre moralitat. Són bastant interessants per veure si ets més de dretes o d’esquerres, i pots tenir sorpreses. Jo per exemple he vist que sóc molt escrupulosa (més que la mitjana) i que en temes de pureza em fa molt de respecte tot i no combregar seriosament amb cap religió en la meva vida quotidiana. (Dient-ho clarament: m’haurien de pagar bastant per escriure que dono la meva ànima a qui llegeixi el paper, perquè imagina si fos cert!!)


Final de les eleccions

Ja s’ha acabat la campanya. Ja tenim nou president. Com diu la frase, a la tercera va la vençuda i Artur Mas ja sap que ara si, ni pactes ni res, ja té el despatx presidencial a la Generalitat. Els socialistes han tingut una derrota grandiosa tot i que per adevacle el de ERC que ha perdut més de la meitat dels escons.

Ara el Parlament serà mogudet, amb l’entrada de Laporta amb 4 diputats i C’s amb 3. Per sort no ha entrat PxC, si no per mi hagués resultat vergonyós ser catalana. com han pogut votar tanta gent un partit que en la seva propaganda parla de “neteja ètnica?”.

També serà moguda l’activitat al C/Nicaragua. Montilla va dir que no es tornaria a presentar com a candidat així que d’aquí res caldrà fer un congrés per triar al nou primer secretari del partit.

Però més enllà de parlar del que em semblen els resultats, volia parlar de la campanya en si, perquè ha hagut coses – d’entre els anuncis i cartells que he trobat cutres-  que he trobat encertades.

Per exemple,  el cartell que més m’ha agradat ha estat el de ICV

Verd esperança! ho trobo súper original i molt encertat.

També he trobat original el fulletó de Reagrupament que es va trobar la meva sogra al cotxe:

Fa que te’l llegeixis eh!! 😉

Com anunci de TV trobava bé el 3r espot de la campanya de Montilla, feia que et sentissis bastant identificat.

 

a vosaltres, quins us han agradat?


A tres dies de les eleccions…

bueno bueno buenoooo!! Per fi s’acaba la campanya! Una campanya que podriem resumir amb alguns punts:

– videos eròtics: Nebrera i JSC

– discusions estil programació de antena 3 o tele 5 entre els dos partits majoritaris

– videojocs racistes

– falta d’informació com sempre per culpa dels blocs electorals

– catalunya – independentisme – federalisme com eixos bàsics del debat

Per què encara que tots ens han parlat de la crisi i de que ells són els millors per solucionar-la tampoc ens han dit gaire. Uns ens han dit que posaran solucions “d’esquerres”. Els altres que estimularan l’economia dels empresaris. Però tampoc ens han dit molta més cosa no sigui que el “poble ras” no ho entenguem. La campanya s’ha basat en el país i en la seva independència quan jo crec que tampoc és que, després del 28, quan canvii el govern, es dictarà la independència de Catalunya i tampoc crec que això sigui possible en molt temps, diguin el que diguin Reagrupament, SI o ERC.Que si, que si la gent vota partits que volen la independència anirem un pas endavant per aconseguir-la (i no entraré en si és millor o pitjor perquè és fotre’s en un “berengenal”), però això és un punt més de la campanya. Tenir la independència no és la única cosa que cal fer per governar un país i m’hagués agradat saber la resta de programa, com les polítiques socials, mediambientals, els estímuls a l’economia, etc.

Ara està molt bé, tots han defensat el seu programa. Després ja veurem què passa, perquè un cop tens una cadira per seure es fa difícil aixexar-te a canviar allò que deies que volies canviar…


La Màscara del rei Artur – Pilar Rahola

Avui el President Montilla ha anunciat quan seràn les eleccions: el 28 de novembre, el dia del Barça-Madrid  un dia en que el tancament dels diaris tindràn difícil decidir quina es la noticia de portada . Aprofitant aquest fet he pensat en fer la crítica d’un dels llibres que m’he llegit a l’estiu: La máscara del rei Artur, el llibre que Pilar Rahola va publicar després de ser l’ombra d’Artur Mas durant uns mesos (els previs a Sant Jordi, com no podia ser menys).

Si en una cosa incideix la Rahola mentre llegeixes el seu llibre és en el fet que ha humanitzat el seu personatge principal. I això no se li pot negar. Si abans veiem a Artur Mas com el Ken de la Barbie, després de llegir el llibre el veus amb els peus més a terra. Sembla una persona súper humil, treballadora i diferent a la resta de polítics. Fins i tot diria que se’l podria canonitzar. Rahola pinta a Artur Mas com una persona fora de les típiques trifulques quotidianes dels partits i allunyat de la lluita per la foto i la poltrona. Ell el que vol és ajudar a construïr un país. És una persona de paraula, amic dels seus amics, seriós i que està amb tú en els moments difícils.

Rahola també es dedica a trencar els tòpics sobre la seva enemistat amb Pujol o amb Duran i LLeida, la imatge de pijisme de la seva familia, la de titella a les ordres d’un “pinyol”, etc. Total que Rahola ens presenta al candidat perfecte per a les properes eleccions, mentre que deixa al PSC com el diable.

A mi m’ha agradat el llibre: és fàcil de llegir, interessant i amè. Però clar…no pots deixar de pensar que és un llibre de campanya electoral. Perquè, tot i que es diuen alguns defectes del candidat de CiU a la presidència, queda molt ben parat. Potser caldria ara fer un llibre de tots els candidats a la presidència per a que estiguéssin tots en les mateixes condicions, perquè no es pot negar que, amb els temps que corren, humanitzar als polítics, tot i que diguis que són uns “cascarrabies” o es lleven de mal humor, sempre va bé.

Entre el llibre, l’ambient caldejat que hi ha en la societat i la campanya que estan fent des de CiU realment el PSC ho tindrà molt dificil per remuntar el que les enquestes senyalen com un fracàs. Us deixo amb un dels exemples de contra-campanya dels de convergència:

campanya: el canvi real

contracampanya