Monthly Archives: febrer 2006

Einsten devia ser raru

*I think i’m paranoid-Garbage*
si, devia ser raro des del moment que va entendre la paradoxa dels bessons. Si, si, la paradoxa dels bessons, que no és el mateix que la llegenda de les bessones que surt a la tercera entrega de les cròniques vampíriques d’Anne Rice. Aquesta paradoxa ens explica que si dos bessons es separen i un marxa viatjant a la velocitat de la llum, mentre que l’altre es queda a la terra, quan els dos es trobin pel que ha viatjat a la velocitat de la llum ha passat menys temps que per a l’altre. Això què voldria dir? no ho entenc gaire bé, vol dir que els astronautes tornen a la terra més joves del que haurien de ser si no haguéssin marxat? (això se li ha de dir a la montiel, li encantaria) vol dir que si els dos bessons es separen durant 5 anys i des que tenien 12 anys, aleshores quan el que està a l’espai torna és encara un nen petit mentre que l’altre és un adolescent? No m’ho puc creure! perquè el temps que ha estat fora de la terra han sigut 5 anys, hi ha més d’un temps? hi ha més d’una velocitat, però més d’un temps? potser és que sóc de lletres, però aquests exemples no m’aclaren res…potser és que ningú ho té clar però queda molt bé dir, si, és factible, clar, com que ho va dir Einstein, i era un geni…
Anuncis

Like a Star

*Wicked soul-Kubb*
Música, música i més música! això és el que es converteix cada dimecres la meva habitació: en una discoteca on s’escolten diferents ritmes, sons, grups, estils…buscant que poder posar al dia següent per a emplenar tres hores de radio.
Revistes sobre música, crítiques musicals, pàgines web…tot d’enllaços cap a artistes, concerts, discos, grups, novetats, pròximes sortides al mercat…i cada cop més i més ignorància al veure que és un món que no para, on mai podràs tenir res del tot dominat. Fins fa res qui m’hagués parlat d’artic monkeys li hagués dit que si eren micos que vivien al pol nord, o qui hagués dit que el cd de KT Tunstall es deia Eye to the telescope perquè el seu pare és físic i la portava d’amagat a l’observatori perquè veiés al telescopi l’estel Halley, seria per mi un complet freak que veia massa pel·lícules.
I qui diria que els Strokes tant cantar que són uns incompresos i coses per l’estil, en realitat són uns fills de papà que van tenir-ho bastant fàcil per a arribar on estàn?
Però no, no és que aquest apropament amb la música m’estigui destroçant els meus mites músicals ( de fet un ja es fa els seus límits per a saber el que vol saber) la veritat és que és genial que tot té el seu encaix en aquest món i que la música és un art interpretatiu i explicable com la pintura, sigui cubista o expressionista, és igual, i…com deia Richard Ashcroft (conegut per moltes frases que dius…osti…) es pot canviar radicalment la vida d’una persona amb una cançó.

aiish

A vegades penso massa. No aconsegueixo endressar dins meu tot allò que em passa pel cap i començo a donar voltes sense sentit al munt de pensaments que passen per la meva ment i vaig fent boles i cercles i pilotes i cúmuls i fins i tot pedres de tonteries que em fan dubtar de tot i no em deixen estar a gust amb res, i col·lapsen tot el que sento i faig en aquells moments i m’estressen i em fan no valorar el que tinc i el que faig i tot el que penso sembla ser una veritat universal i se’m menja la raó i el sentit…després reflexiono i entre aquests pensaments en surten d’altres que s’enlairen i veig que m’estic equivocant i que…perquè no creure en una cosa que no és que sigui fàcil…sinó que és com ha de ser i que és fàcil, clar, perquè no té motiu per a ser difícil…i que perdona, que t’estimuuu

Holidays

*dilemma-Nelly & Kelly*
Posar la ment en blanc. zero preocupacions. infims dilèmes existencials. Llegir. Poder descansar. coses que a la vida quotidiana de les sèries veus que fan sense preocupacions i que en realitat no és tan fàcil. Troba temps per a pensar, per a poder estar una mica per tú mateix. A que és difícil? on són les hores d’estrés, les anades i tornades en metro, els milers de compromisos que una persona pot tenir al llarg del dia? on deixen els serials les hores en que saps que no acabaràs de fer allò que és tan important que acabis, o els dies que estàs malalt i després vas amb presses per a poder tenir tots els apunts que no has pogut agafar? o les hores d’estudi que perds, o els dies de revisions de notes ( perquè si tant de temps tenen per a fer altres coses, les notes com que gaire bé no poden estar…)
Total que aquests dies són de complet relax. són de completa ciència ficció. Avui ( i fins dilluns) si que puc dir que la meva vida és de pel·licula.

Buf!

*Bandages- Hot Hot Heat*
Mai les coses van com penses que aniran.
Déu meu.
Impressionant
Necessito desfogar-me! ja sé que és el dilema aquell de què passa si poses una torrada amb mermelada damunt d’un gat si saps que la torrada sempre caurà del revés però el gat sempre cau en la posició correcta? Així estic jo! penso coses i passen les contràries i per sort…per ara les contràries són les millors (i no, no sóc pessimista, sería tot massa fàcil)
Total, que saps el que diu el Feng Shui sobre l’ordre i el caos de la teva vida? potser la paperera estarà mal col·locada, la orientació del meu llit no serà la correcte per a les seves estipulacions, però a mi em va de puta mare (si si, sóc jo, avui em deixo anar, viva los tacos!) Si segons el feng shui la meva vida ha de ser un caos, doncs que ho sigui, perquè és genial. A partir d’ara mai més endreçaré l’habitació XD.
A partir d’ara també em proposo una cosa: mai més creure en aquestes parides orientals ( mentida) perquè el caos és bo, però necessito deumil massatges, i els meus peus en canvi estàn tope de bé (no et pots fiar de la reflexoteràpia).
aaaaaaaaaaaaaagh!:D

All I Need

All I need is a little time
To get behind this sun and cast my weight
All I need is a peace of this mind
Then I can celebrate

All in all there’s something to give
All in all there’s something to do
All in all there’s something to live
With you…

All i need’s a little sign
To get behind this sun and cast this weight of mine
All i need’s the place to find
And there i’ll celebrate

All in all there’s something to give
All in all there’s something to do
All in all there’s something to live
With you…

Air

I’m on fire (with la profe de documentació i en sentit despectiu )

*I love you Ono- Stereo Total*
Tope d’extermini. Això és el que ha hagut aquest mati al despatx de documentació. Pregunta’m sobre patents, que dèu ser l’ABC dels documents o alguna cosa així perquè per posar 4 preguntes a l’exàmen d’una cosa que no havia explicat però que dóna per entès que tothom hem de saber, es mereix aquesta categoria o més ( de fet, no sé perquè l’assignatura no es diu tesi doctoral sobre patents enlloc de documentació) Total, primer exàmen del semestre suspès per més de la meitat de la classe, segon exàmen aprovat gràcies a una comunista revolucionaria genial que ens alegra les classes amb les seves idees esbojarrades ( no, no l’estic ensabonant perquè m’ha aprovat, simplement la Lizón és genial, m’agradaria tenir-la de yaya!) i tercer exàmen…quadrat! 3 minuts i 8 segons de locució i una música que no tenia gaire clar que quedés bé però que ha quedat de conya. =) (a mi m’ha agradat el que he fet, i això és el que compta, no? ;P)
AI AM JAPI FOREVER LOVE IS IN THE AIR
ou yeah