Category Archives: my city

Dia de la Dona

negreta

*This picture-Placebo*

 

Cada 8 de març les dones tenen una cosa a celebrar. A part de que és el meu cumple ( si, és veritat) el 8 de març és el dia internacional de la Dona. El dia en que es reconeixen els seus drets i totes les coses que fan per a la societat, el dia en que es fa pública una cosa que hauria de fer-se pública cada dia per això, i el dia per lluitar per a que no existeixi aquest dia, sinó que siguin molts dies. I per això a Terrassa es fa un concurs de cartells per a fer conèixer a tota la ciutadania que el 8 de març és un dia per a celebrar. El concurs va adreçat tansols a dones i té un premi de 1000 euros, a més de que el cartell sigui penjat per tota la ciutat. Us imagineu quin regal pel meu cumple seria guanyar aquest premi? Per això he pensat “per què no t’hi presentes?” i m’he posat ja a pensar què puc fer. Per ara tinc algunes idees i em semblen prou xules i interessants, el problema és que jo de dibuixar i tal, no gaire, semblo una nena de 5 anys però també va bé una mica d’innocència no?

1000 euros a més em solucionarien la vida, per a estalviar, per a comprar-me un portàtil, per a anar a Viena a veure la Montse…buff a veure si guanyo! qui millor que una noia que viu el 8 de març com una festivitat per a representar el que significa aquest dia?XDD

Anuncis

Juga amb nosaltres a la Terrassa Medieval!

 

El portal ciutadà Terrassa.net amb la col·laboració de la zarza de biblioteques ha proposat una iniciativa per a fomentar l’aprenentatge de la cultura i fer que petits i grans se sentin atrets per unes matèries que tradicionalment es veuen com a pesades i aburrides.
Aquesta iniciativa es tracta d’un joc virtual que té l’objectiu de difondre la història local de la ciutat de terrassa d’una manera amena i divertida.
El joc consisteix en respondre les preguntes que s’hi formulen sobre la història medieval de terrassa i Catalunya. Aquestes preguntes tenen diversos graus de dificultat i per tant diferent puntuació: fàcils, que puntuen 500 punts, mitjanes, que tenen valor de 1000 punts, i difícils que valen per 1500 punts.
Per a cada pregunta fallada però, es resten punts, i per a que això no passi els participants compten amb diversos ajuts:
Les bibliotèques, on s’hi pot trobar un munt de llibres per a respondre les preguntes, els webs, com arteguias, la biblioteca electrònica o el cercador de Vilaweb Nosaltres.cat, i també el Museo de Terrassa.
El Joc té a més un premi: un viatge per a dues persones a Santiago de Compostela, una de les ciutats que va tenir més importancia a l’època medieval.
El joc forma part d’un cicle anomenat “Terracia: una Vila Medieval”, que ha estat creat per a donar a conèixer el pasta de la ciutat i ensenyar a petits i grans tot allò que els envolta per a què ho mirin amb uns altres ulls, per a què aprenguin a apreciar totes les coses que a vegades no apreciem, com les esglésies de Sant Pere, les 6 bibliotèques de Terrassa que ens poden donar informació d’un munt de coses, el castell cartoixa de Vallparadís, etc.
Gràcies a aquestes iniciatives es permet que els més petits s’apropin a l’educació i a l’aprenentatge de manera voluntària i amb ganes d’afrontar els petits reptes que sel’s propasa.
La web del joc és www.terrassa.net/terracia/index.html


Okupació

*still take you home- Arctic Monkeys*

Després de l’intent de desallotjament del centre social La Impremta alguns grups polítics s’han queixat de les actuacions de l’Ajuntament, mentre que d’altres han mostrat el seu suport o desacord amb el moviment ocupa, que va organitzar una concentració i barricades per a impedir el desallotjament de “casa seva”.

 

El moviment okupa té els seus orígens a Espanya en el País Basc. Allà els joves tenen el problema que es nega tot col·lectiu social: no es permeten els grups com pels que podem tenir nosaltres de castellers, bastoners o simplement grups d’amics, ja que es consideren un perill per a la política, ja que poden contenir caire reivindicatiu i de protesta que pot perjudicar el “benestar” de la societat.

 

Així doncs, al País Basc es trobaven que no tenien ni centres cívics ni cap lloc on els col·lectius poguessin formar-se i fer reunions. Va néixer aleshores una resposta social que es va desenvolupar en forma de casals okupes. Allà els joves reivindicaven poder passar-ho bé de més maneres que no anant de tapes o a la discoteca: tenint un centre social on poder fer tai-xi, música, reunions, conferències, passis de vídeo i moltes altres activitats. Les cases okupes pretenien ser cases de cultura i de col·lectivitat.

En canvi,el moviment okupa va néixer aquí com a resposta al problema de l’habitatge. Els okupes reivindicaven el dret a un habitatge digne i qüestionaven el sistema econòmic, polític i social dominant allotjant-se en cases on no havien de pagar un lloguer o una hipoteca. Això no vol dir que no s’usin també com a casal de cultura. Al contrari, la majoria de cases okupades reuneixen gran varietat d’activitats per a tot aquell que vulgui afegir-s’hi, sense tenir en compte ni edat ni sexe, però malgrat aquest bé ala col·lectivitat que els casals okupes poden oferir, crec que falta una cosa, i és el dret del propietàri a decidir si vol aquesta okupació.

 

La okupació podria arribar a ser legítima si es tingués en compte que la propietat on els okupes s’allotjen és d’algú que potser no la utilitza però que és seva i que per tant té els drets sobre ella i que pot decidir si deixar-la al col·lectiu o si utilitzar-la ell mateix (o no utilitzar-la). Potser aquí és on radica el problema. En el fet que es permet als propietaris tenir edificis buits quan es podrien rehabilitat de forma legal? S’ha de permetre que en la situació social actual pugui haver pisos deshabitats mentre va pujant el preu de l’habitatge?

 

És fàcil de pensar que en el País Basc fos més fàcil deixar una casa o casal per a construir un bé per a la comunitat, un lloc on hi pugui haver cultura i lleure per a joves i grans, un lloc que no dona l’Ajuntament i per tant ha de ser donat per algú altre. En canvi aquí aquest motiu perd el sentit: l’Ajuntament ofereix casals i centres cívics on tant joves com grans poden trobar actes de cultura i lleure, una reivindicació doncs que queda anul·lada, malgrat que els okupes expliquin que amb les seves okupacions pretenen fer un pas cap a un oci alternatiu, un oci que ja és donat per altres entitats i grups. Per què no fan servir aleshores els okupes aquestes entitats de lleure? Per què no tenen en compte aquestes alternatives?

 

D’altra banda, pel que fa al tema de l’habitatge, és molt comprensible que hi hagi una queixa degut als preus dels pisos, ja que l’increment de preus fa que molts joves no puguin permetre’s independitzar-se, però això no pot justificar mai el fet de treure una propietat a algú altre que no té la culpa d’aquest augment del preu dels pisos. El moviment okupa reivindica i intenta donar una alternativa als joves que busquen pis i que veuen injustos els preus, però és en realitat un ajut per a ells? quan aquests pisos són desallotjats, els joves han de buscar un altre lloc per a viure, i en aquest altre lloc possiblement hauran de pagar un lloguer o una hipoteca. S’ha de reivindicar aquest dret mitjançant la okupació? o es podrien aconseguir millores i ajuts per a joves d’altra manera? La costum d’haver viscut en un lloc on no havien de pagar pot haver fet que no s’hagin preocupat per a estalviar i poder-se permetre el fet d’independitzar-se, i poden fer que no s’hagin espavilat per a trobar un treball que els asseguri un futur on poder tenir el seu pis i el seu benestar. Es pot tractar d’un vici que més enllà d’oferir un ajut als joves, el que fa és fer-los perdre un temps que podrien utilitzar per a estalviar, treballar i trobar un bon lloc on viure, amb condicions d’higiene, electricitat etc, millors i legals.

 

Sóc conscient que el que estic expressant és una de les moltes opinions que es tenen al respecte, i que aquesta està fonamentada en el limitat coneixement de la causa que tinc. També sóc conscient que potser no tinc prou informació per a poder contrarestar aquestes opinions i fer-me una idea més aproximada del que significa l’okupació, per això m’agradaria contrastar aquesta opinió amb d’altres, tan si són a favor o en contra de la meva, per a poder arribar a una de les moltes possibles solucions de consens, o simplement acceptar aquesta realitat que es viu a Terrassa.

 


turisme a la ciutat


*sweet harmony-royksop*

Fer vacances a la teva ciutat tampoc és tan horrible. I pensar que fa uns anys qui m’hagués dit això li hagués fotut dos osties… i és veritat…potser fa calor, tothom està fora i no pots anar amb bikini o bermudes per por a que et vegin coneguts pel carrer, però si tens algú amb qui passar-ho bé, l’estiu no es fa llarg ni pesat =)
Ara que estic mig de vacances estic coneixent coses noves de la ciutat, per exemple el bizzarre un restaurant amb pop bar que diuen que es bastant estrany. Només donar un cop d’ull a la web ja es veu però.
Potser estaria guay viure a Barcelona a l’estiu, i poder anar sense patir a Montjuic a veure les pel·licules que s’hi projecten, o anar al cafe Royale a escoltar una mica de jazz, o passejar pel carrer i veure monuments modernistes, però en realitat pensem una miqueta…al Cinema Club Catalunya fan projeccions de pel·licules alternatives, jazz…on es pot sentir millor que a la Jazz Cava? i monuments…no en tenim prou amb el mNACTEC, el magatzem farnés, la casa Alegre de Sagrera o les esglésies de Sant Pere? Tot això barrejat amb que hi ha molta menys gent que a Barcelona i que això comporta menys soroll i menys cotxes…qui pot demanar més? A vegades no sabem el que tenim a casa nostra…