Monthly Archives: gener 2011

Milfulls de verduretes, salmó i patata

L’altre dia vaig voler fer un sopar diferent, i com que els meus pares s’estan aficionant a la cuina, vaig pensar en fer-los una mica la competència. El resultat va ser un milfulls de verduretes, salmó i patata, acompanyat de salmó a la planxa i una mica de tempura. A mi em va agradar molt, he de dir per això que m’encanta la verdura, i en aquest plat concretament el seu sabor no queda amagat com pot quedar feta d’altres formes com per exemple en un pastís.

Aquí us deixo la recepta per si el voleu provar:

Per 2 persones:

  • 1/2 albergínia
  • 1/2 moniato
  • 1 porro
  • 1/2 carbassó
  • 100 g de salmó fumat
  • 4 patates petites
  • Formatge per desfer (opcional)
  • sal i pebre

1. Pelem les patates i les tallem a quarts. Les posem a bullir.Quan les patates estiguin cuites en fem un puré amb una mica d’oli i pebre i ho reservem.

2. Tallem el porro i l’albergínia a daus i ho posem en una paella amb força oli. Afegir-hi al cap d’una estona el moniato i el carbassó. Quan estiguin potxadetes ho treiem del foc i reservem .

3. Tallem el salmó fumat a trossets petits.

. Muntem el plat. Si teniu un cercle d’acer inoxidable, com el que vaig “robar” dels meus pares, posa’l al plat. A la base agegeix el remenat de verduretes, després els trossets de salmó fumat, després el puré de patata, ho aixafem amb cura perquè quedi compactat i treiem el cercle. Posem per damunt el formatge fos i més salmó fumat.

Per acompanyar jo vaig agafar un filet de salmó que tenia a la nevera, el vaig tallar a quadrats i el vaig passar per la planxa “volta i volta” . El contrast entre els dos tipus de salmó queda molt bé!

Anuncis

El discurso del rei – Tom Hooper

El passat divendres vaig anar a veure “El discurso del rey” als cinemes Verdi. La vam voler anar a veure en VO pensant que, sent un film en què tot l’argument s’extreu bàsicament en el tartamudeig del rei, calia veure com Collin Firth desenvolupava el personatge. I la veritat és que, com sempre, Firth em va encantar.

Ja l’havia sentit en versió original cantar a “Mamma Mia” però em va sorprendre la seva veu, més aviat suau, però molt agradable. I veure’l com feia les pauses, com movia els llavis i es desesperava, com quasi plorava perquè no podia dir tot seguit el que volia dir et generava un enorme sentiment de compasió que no tots els actors saben fer-te sentir.

L’humor es típicament anglès i tots els actors estan molt ben aconseguits: tant Firth com la reina, Helena Boham Carter, perfecta – i això que no és un paper de neuròtica, boja, tarada, malalta mental, com normalment fa la dona de Tim Burton -, o el logopeda, interpretat per Geoffrey Rush, amb una cara de bonàs i tot un àurea de quotidianitat que és perfecte en contrast amb els modals de l’aristocràcia.

Potser la pel·licula pot pecar de frivolitat: molts podrien dir que en uns moments en que Hitler està ocupant tota Europa, en que l’ordre mundial està veient-se alterat, el que més preocupa a un rei és que no pot parlar amb els seus súbdits, però no és això, és que la preocupació pels esdeveniments està intrínseca en la voluntat del rei de governar bé el seu país i en els seu esforç per voler donar ànims a la seva població.

D’altra banda, també hem va agradar molt el tractament de la imatge, els enfocaments, la fotografia…Potser en alguns trossos acaben sent deixats de banda però en el principi de la pel·li pots veure enquadraments molt artístics, que em van recordar a pel·lis com “An education” o “a Single man” (on també surt un Firth mereixedor, com en aquest film, d’un òscar).

Com a curiositat, si voleu sentir el discurs que va fer el rei Jordi VI als seus súbdits, podeu fer-ho clicant aquí comprovareu que fa pauses molt llargues, i que es veuen certes dificultats alhora de pronunciar algunes coses ( over and… over… again / we… are…atwar…)

 


A gust amb la vida – Anna Gavalda

Llegir a Anna Gavalda és un cop d’aire fresc. Rapidesa, rapidesa, rapidesa, senzillesa i espontaneitat és el que et transment aquesta francesa quan t’explica la història de 4 germans que s’estan fent grans i volen viure els últims moments de la seva infantesa. Un llibre curt – 144 pàgines- però que transmet perfectament el que tots els germans sentim.

Jo potser sóc massa jove encara per poder valorar del tot el que explica l’Anna Gavalda: com acabes allunyan-te d’aquella personeta que ha estat amb tú durant tant de temps i com passa a ser una persona que veus el dia de nadal i que té una vida a part de la teva.

Però si que és cert que quan llegeixes “A gust amb la vida”, t’entren ganes de lluitar contra aquesta evidència i abraçar al teu germà i recordar tot el que heu fet junts i dir-li que mai, mai, vols que el seu camí s’allunyi tant del teu com per tansols veure’l en les festes contades.


El xal – Cynthia Ozick

El xal és un abans i un després. El passat i el present de la Rosa Lublin. Una història de 8 pàgines que t’enganxa fins a l’última frase i una altra més extensa en que la Rosa, una refugiada polonesa resident a Miami, passa a ser la protagonista principal més de 30 anys després del viscut en la primera narració.

El xal, que la Rosa adora com si una peça santificada es tractés, va pertànyer a la seva filla Magda. La va cobrir quan va néixer i la va acompanyar durant els seus curts anys de vida, fins que, per culpa de la seva cosina Stella, la va perdre al ser llançada per un nazi a l’enreixat electrificat del camp de concentració on estaven tancades. La mort de la Magda va arrebatar a la Rosa el seu motiu per viure, convertint-la en un ésser sense cap alegria i rumb fixe; amb l’únic destí de fer reviure a la Magda mentre li escriu cartes en el seu estimat  polonès i observa fastiguejada com d’estúpida és la vida dels humans que l’envolten a la seva residència de Miami.

Cynthia Ozick ens explica en aquestes dues narracions curtes la història d’una refugiada polonesa que va veure arrebatada tota la seva vida i que malgrat ser una “supervivent” -paraula que ella odia profundament – no li troba el sentit a seguir entre els vius.

Ozick però, ens ho explica sense entrar en detalls escabrosos com passa en altres llibres en que es vol relatar el terror nazi i això és un punt a favor per aquesta nova lectura dels fets. Però el problema radica en què el seu personatge, la Rosa, ha perdut el seny i això fa que els seus pensaments i les seves accions siguin de difícil seguiment i que, per tant, la lectura no sigui del tot fluida. Alguns cops et soprens llegint una pàgina en la que no saps d’on ha sortit tot el que t’estan explicant.

Segons les critiques: “Que no us enganyi el gruix d’aquest volum. El Xal és una gran història que es llegeix quasi sense respirar”. Si que és cert que la força de la lectura rau en que tens clar que el que li passa a la Rosa pot haver passat a milers de refugiats…potser és necessàri com en algunes pel·lícules, llegir-lo dues vegades per descobrir els entramats d’una història trista però enganxosa.


Maldito Karma – David Safier

Feia molt que un llibre no em feia riure com a molt lluny cada dues pàgines com ha fet Maldito Karma. No se si perquè la protagonista és periodista, com jo, o dona, o per les fues coses, però Kim Lange ha aconseguit que em posi dins la seva pell, ja sigui humana o formiga o conillet.
Maldito karma es tracta d’un llibre fresc, divertidissim, que es riu de la seva sombra. Els personatges son molt accessibles i Casanova és sublim! Amb el seu toc d´humor ocurrent i refinat tan ben trobat. Un llibre que et fa valorar allò que tens i tan sovint oblides; i t´ ensenya que l´ important és el que tens en el teu interior. Un avís per carnívors: si el llegiu veureu els vostres àpats amb ulls diferents!


proves des del tren

es genial aixo de tenir mòbil amb 3G! Estic al tren, propera parada valldoreix, i puc escriure al bloc! I tot gràcies als reis! I és que m’he portat molt bé i ells m’han portat moltes coses: el mòbil, una motxilla, diners, roba i un sopar pel Sena veient la torre eiffel tota iluminada amb les llumetes de nadal! I a vosatres, què us han portat els reis?