Monthly Archives: Novembre 2011

Un Dios Salvaje – Roman Polanski

Fa poc una noia de Bilbao va contactar amb mi i em va proposar col·laborar en un pàgina cultural de crítiques de cinema. Vaig acceptar, doncs si és per poder escriure, que és el que m’agrada, com a més llocs millor, no?

Us deixo  la meva primera col·laboració. La crítica de “Un Dios Salvaje” l’últim film de Roman Polanski, basat en l’obra de teatre del mateix nom que alguns de nosaltres vam poder veure a Barcelona amb una també magistral interpretació de Jordi Buixaderes.

——

Si el año pasado los barceloneses pudimos disfrutar de la obra de Yasmina Reza, “Un dios salvaje”, en el teatro, este año le debemos a Roman Polanski la adaptación a la gran pantalla de esta pequeña obra de arte que no debéis dejar de ver.

Un dios salvaje trata de dos matrimonios que debido a una pequeña escaramuza entre niños se citan para solucionar el problema de forma civilizada. 4 personalidades que sacarán a relucir lo mejor de sí mismas a lo largo de los 79 minutos que dura el film.

llegir més a Funkube


EEUU: de San Francisco a Las Vegas en 20 dies (Part 4)

Divendres 12 d’agost i seguents

Divendres ens llevem a les 4.30 per desfer el camí de Havasu Falls fins el nostre motel, el Caverns Inn, on ens espera el cotxe i la carretera cap a Las Vegas.

Tenim pressa i anem rapidets. Fem el trajecte en un temps record, fins i tot l’Eddien ens felicita i la gent de l’aparcament es queda alucinant que haguem fet en menys de 4 hores el camí de tornada!Per fi en el cotxe ens treiem les botes de muntanya, plenes de sorra, em poso un vestit i una cinta i descapotem el Mustang per dirigir-nos cap a la ciutat que mai dorm! Mentre escoltem country arribem a la Presa Hoover, segons els experts, un prodigi de l’enginyeria, pel Pol i per mi… un llac artificial que veiem de passada… el que tenim ganes és d’arribar a l’hotel i fer una bona dutxa!

La presa Hoover està molt a prop ja de Las Vegas. Arribarem cap el migdia, ho veurem sense el vestit de neons que la caracteritzen de nit…què ens trobarem? doncs el que ens  trobem és més espectacular del que esperavem!!!

The Strip, el carrer principal, està ple de gent que passeja acalorada entrant i sortint dels casinos que treuen bafarades d’aire glaçat. Els hotels són espectaculars. Veiem el Luxor, amb la seva forma piramidal característica. Un hotel amb forma de castell de lego, un hotel inspirat en Paris… i el nostre hotel, el Venezia, inspirat en la famosa ciutat italiana. Entrem a l’hotel. Són autèntiques ciutats! Enormes, amb infinitats de botigues, gran nombre de restaurants, discoteques, teatres…una enorme carta d’activitats a fer. En definitiva, pots estar a Las Vegas i passar uns 3 dies totalment diferents entre ells sense sortir del teu hotel!

Donem una volta pel nostre hotel. És espectacular. Passejem pels canals, per la plaza San Marco… estem al migdia però pel nostre hotel Venecià és com si estiguéssim a les 5 de la tarda. Més tard, cap a les 6 el sostre s’enfosquirà de sobte, els núvols tindran un color rogenc i la plaça encendrà les seves faroles, generant gran caliu i unes ganes de prendre una copa mentre assaborim un prosciuto… mmm

Las Vegas és la bona vida. Al dia següent decidim que soparem a la Torre Eiffel de París.

Així que visitem l’hotel sentint-nos com a França i pujem l’ascensor cap a la Torre Eiffel, que enlloc de tenir vistes de París, ens mostra l’espectacle de les fonts de l’hotel Bellagio.

I això és el que fem durant els 4 dies a Las Vegas: als matins ens llevem aviat i pujem a una de les piscines de l’hotel. Fem una mica de natació i prenem el sol fins les 11 del matí, hora en que ja es torna insuportable estar sota l’astre rei. Aleshores anem a la nostra habitació, que és com un loft de 30 metres cuadrats com a mínim, i ens posem la roba més fresqueta que tenim per anar a veure els hotels de l’Strip i buscar una mica de fruita.

Per evitar la calor (estem a més de 40 graus) anem entrant als casinos. Ens sobta sobretot la gran quantitat de gent gran que hi treballa, molts dels crupiers tenen de més de 60 anys! Un cop fet el turisme, anem a fer la migdiada i a preparar-nos per a sopar (sopem cap a les 7) i la festa: espectacles dels hotels, com les fonts del Bellagio, els pirates del Treasure Island, el volcà del Mirage, el musical de Phantom of the opera del Venetian… i així cada dia…fins que arriba el dia de tornar a San Francisco.

Las Vegas ha estat un oasi de relax malgrat la gran energia que desprèn la ciutat. Divertimento pur i dur. Res planificat, sols sortir i veure què ens trobavem a fora.  Ens queden dos dies per seguir veient San Francisco i despedir-nos del meu tiet i cosins amb un dinar mediterrani a casa seva. El colofó final d’unes vacances per a mi, molt especials.

Enllaços relacionats:

Viatge EEUU part 1

Viatge EEUU part 2

Viatge EEUU part 3