Monthly Archives: Novembre 2008

Héroe o villano: Esperanza Aguirre i els atemptats a Bombay

mitjons

Ho he de fer, encara que tansols el nom ja em produeixi vomitera avui cal parlar d’Esperanza Aguirre. O més ben dit, de les planes de diaris que ha ocupat gràcies a la seva tornada cap a Espanya després de “trepitjar sang descalça” per Bombay.

Hi ha diferents versions del tema: uns diaris lloen la seva heroicitat (oh, si! és James Bond en femení per haver estat en uns atemptats i fugir corrents) i d’altres la titllen de cobarda i creuen que ha donat un mal exemple d’Espanya als delegats amb qui anava a Bombay (perquè no anava sola, però alhora de fugir, si).

I el cert és que diran el que vulguin però fins i tot el gabinet de comunicació del seu propi partit se les ha hagut de currar perquè això no taqui el nom de la senyora: només arribar a l’aeroport van preparar una roda de premsa: li portaven un maletí amb unes sabates però ella tota mona i malgrat que eren “pep-toes” va decidir (o li van aconsellar) que se’ls poses amb mitjons, i  així va explicar les peripècies que va passar amb ells i va quedar com una super woman quan en realitat tots sabem què és.

Aquí podeu llegir l’article de l’ABC i també aquí el de La Vanguardia

Anuncis

Obamania

Llegint entre blocs, avui n’he trobat un en que feien un anàlisi d’Obama que m’ha fet pensar. Ara ja fa un temps que els americans es van dirigir a les urnes i van votar com a president a una persona per…erm…per? Molts diran que és per les seves idees progressistes, d’altres per no tenir un altre llegat Bush (i Mc Cain semblava que el faria) i d’altres direm que nosaltres no en tenim tanta idea del que pensen els nord-americans i que si els mitjans d’aquí ens enganyen -i mira que estem a prop de les coses- imagineu com de distorsionada pot arribar a les nostres orelles la realitat que es genera allà.

També dóna que pensar la enorme campanya realitzada pel ja votat president: dóna que pensar en el que s’ha convertit la política. La gran invasió de publicitat i mitjans que s’ha fet demostren que allà la política no és més que una gran empresa que cada X anys renova la seva directiva. I que, penosament, no segueix existint per una bona gestió o per satisfer les necessitats dels seus “clients” sinó que segueix existint gràcies a la maquinària pamfletista i el poderós bagatge econòmic que hi ha dins seu.  Quan setnim parlar d’Obama molts cops sentim parlar de que és molt guapo, que vivia i encara viu en una ciutat molt perillosa, que els discursos que fa fan posar la pell de gallina… les paraules, la imatge, la presència. és que encara no hem après res?


Violència de gènere

Ahir va ser el dia internacional contra la violència de gènere i a la feina es va celebrar un acte a càrrec de Mila Arcarons, diputada al Parlament de Catalunya i molt propera a l’aprovació de la llei. Jo hi vaig anar per a fer les fotografies  i la nota pels mitjans i vaig estar escoltant com s’avançava vers la protecció de les dones. La veritat és que s’ha aconseguit per fi que aquest problema sigui de caire públic i que fins i tot persones desconegudes, al veure un home maltractar una dona en el mateix carrer la defensin (i els mitjans ja ens n’han explicat algunes, d’aquestes coses!) però vaig pensar també en els homes. Aquests homes que no tenen una llei que els protegeixi. Que representen potser un percentatge molt petit però que hi és! Les dones són normalment les afectades per la violència però també poden fer victimes i no s’ha d’oblidar. Vull pensar que no s’està passat d’un masclisme a un feminisme masclista i que de debò es vol lluitar per una igualtat que vol dir paritat en tots els àmbits. I que aquests homes que són pocs, i que molts cops per vergonya no s’atreveixen a sortir a la vista, tinguin la seguretat que ningú els mirarà com a menys per haver patit violència, perquè la igualtat està per això, per considerar el sexe masculí i el femení com un igual en tots els aspectes


La crisi? ens la mereixem la crisi!!!

08_cayenne_02

Últimament l’únic que se sent a les noticies és la paraula crisi, o si més no, paraules derivades d’ella: atur, expedient de regulació, baixada de preus, caiguda en borsa, i milers i milers d’altres mots que ens demostren com el sistema està poc a poc ¿ensorrant-se, potser? i també sentim d’entre altres coses que aquesta crisi la pagarem els pobres. si La pagarem NOSALTRES, els POBRES. Però quina hipocresia considerar-nos pobres! jo pobre? no dic que no sigui cert, que n’hi hauran. Hi ha rics i menys rics i pobres, però molts que es fan dir pobres no ho són.  Jo puc menjar, puc dormir en un llit, puc satisfer les meves necessitats bàsiques, i encara em considero pobre? hi ha milions de persones al món que no poden simplement menjar pa i aquí nosaltres ens estem considerant pobres? no vull dir amb això que haguem de satisfer-nos amb el que tenim, però penso que és de persona impresentable dir que aquí som pobres. Perquè molta de la gent que ara no pot pagar la seva hipotèca és perquè hi va afegir entre altres coses un cotxe (necessitat bàsica? potser sí per alguns, però no cal que sigui de més de 3 milions de pessetes un cotxe perquè sigui bo)o va optar per un pis que potser no entrava dins les seves possibilitats.

Crec que la crisi ens la mereixem. L’altre dia llegia al diari que avui en dia els nens de 12 a 15 anys gasten al mes ¡¡¡¡130 euros de mitjana!!!! però on s’és vist! en què? no me’ls gasto ni jo 130 euros! volem viure en l’abundància, tenir-ho tot i treballar poc. No sabem el que és de debò patir penúries, i la societat se’n ressent, i potser, en aquesta crisi està la solució perquè tornin valors que no s’haurien d’haver perdut, per a saber el que és veritablement important, per a viure una mica més valorant el que tenim. Si et fa falta un cotxe “de marca” per viure, sortir cada dia. ,menjar fora habitualment i gastar-te  20 euros (si no més) en uns cubates o unes cerveses, si després dius que no pots pagar el lloguer o la hipoteca del pis, compte, tu NO ETS POBRE!! necessites la crisi i saber valorar el que tens!


Disc especial de Coldplay

Quan van treure Viva la Vida, Coldplay ja van dir que es deixaven unes quantes cançons en el “tintero” ara los 40 principales ens n’ensenyen algunes. En concret 6, que sortiràn en el proper àlbum del grup ” Viva la vida – Prospekt ‘s March” que sortirà demà al nostre país.

En aquest enllaç podeu fer-ne un petit tast: Especial coldplay


El diario secreto de Ana Bolena – Robin Maxwell

anabolena

Què en sabem de l’Ana Bolena?  Molta gent l’únic que en sabem és que va ser la segona esposa del rei més famós d’Anglaterra, Enric VIII, que per ella ell va deixar el seu camí amb Roma i va començar a seguir els passos de Luter, i que el poble l’anomenava “La reina puta”. També sabem el seu final: degollada per traició a la corona i per haver planejat l’assassinat del monarca. Però sabiem que el rei es va casar amb Jane Seymour el dia següent a la decapitació de la seva segona esposa? El diario secreto de Ana Bolena ens explica de mà de la mateixa reina Ana la seva història: com el rei es va fixar en ella i ella va passar més de 6 anys flirtejant amb ell (sense res més que petons fugitius) i que quan finalment es van casar i va néixer la seva filla, ell la va abandonar com un drap brut per no haver-li portat l’ansiat baró que volia.

Amb el llibre t’endinses en la realitat de la cort reial i en la vida d’un home que ha deixat en la història un halo de crueltat i cert misteri, encara palpable a l’anar a les illes britàniques i visitar ells llocs que ell va trepitjar.

Nota: 9/10

T’agradarà si t’agrada: la novela històrica, la vida de la dona i el cert feminisme i lluita de sexes que es desprèn

El millor: aprendre més d’una dona que va contribuïr en gran part a canviar el panorama de l’esglesia catòlica

El pitjor: el final precipitat amb que acaba la història d’Isabel, la filla d’Ana Bolena


Visita al Cosmocaixa

3036597594_f04d216ea7_b

3035767479_8bfd6387e9_b

Feia anys i panys que no anava al museu de la ciència de Barcelona. Tants que fins i tot, ara que he tornat, ha canviat el nom i els propietaris i és el Cosmocaixa. Si no hi heu anat, feu tard com jo, perquè realment ho pots passar bé amb la gran quantitat de “jocs” i experiments que hi ha allà per a xafardejar i entendre una mica la física i la quimica que ens rodeja en la nostra vida quotidiana.

A més, també val la pena estar una estoneta en el seu jardí, un ambient estil minimalista en el que prendre el sol mentres descanses de  la passejada de rampes (fins a 5 plantes) del museu.

Aprofiteu aquesta setmana que és la setmana de la ciència i l’entrada al museu és gratuita!