Monthly Archives: febrer 2011

Black Swan

Divendres vam anar als Verdi a veure la flamant guanyadora d’un Oscar, Natalie Portman, en el paper de ballarina transtornada que fa a Black Swan. Portman ho fa molt bé, la seva cara angelical i la seva veu són perfectes per a representar el paper d’una dolça i més aviat infantil ballarina que es converteix amb la pressió, les influències i el seu perfeccionisme en un ésser maquiavèlic i autodestructiu.

Realment és molt heavy veure latransformació de Nina cap a una dona més dura i més fosca d’esperit per a poder interpretar el paper de cigne negre, que en principi li donaries a una imatge molt més sexy i atrevida com és la seva enemiga a la pantalla, Lilly.

La paranoia de Nina és perfectament palpable al llarg de tota la gravació. Es veu al seva degradació i el precipici en el que ella mateix veu que s’està acostant, sense voler evitar-ho per arribar a una fita que pot suposar la gloria o la destrucció. La relació de la ballarina entre mare i director també està molt aconseguida i ens ajuda a entendre una mica els referents que la Nina té dins un món molt competitiu i molt estricte en l’aparença física.

Tot i això vaig trobar el film una mica sobrevalorat. Per dos motius, el primer és que pensava que seria una cinta més fosca psicològicament i sense tants efectes especials (els ulls psicòtics de nina quan balla vestida de negre reflexen com es sent, però que passaria sense aquest efecte? crec que podria fer-se igual perfectament); i que la transformació quedaria més plasmada al llarg del film i durant més temps. Els desvariejos de la Nina em van recordar en algun moment a una cinta del mateix director  (Darren Aranofsky): Requiem for a Dream I em van impactar molt però m’esperava més maldat per part d’ella i menys efectes en el moment que es transforma.

D’altra banda, tot i que  la cinta està molt ben estructurada i no es fa pesat veure els assajos dels ballarins, la representació final del llac dels cignes, i pots gaudir una estona del ballet, no em va agradar del tot tampoc.  Natalie Portman semblava un cigne quan caminava, això era perfecte, però no s’entreveia del tot com de bonic és el ballet, no era del tot armoniós… tot i que cal dir que el ballet guanya si el veus en directe i que si és ella en totes les escenes, la noia és impressionant! (segons Natalie, és ella en el 100% de les escenes, segons altres fonts és “doblada en las escenas bravas de puntas y fouettés por Sarah Lane, del American Ballet Theatre”

Per últim, com sempre, s’ha parlat de la pel·li pel tema sexual, i és que se li ha donat un morbo excessiu per les escenes lèsbiques amb Mila Kunis que, realment, no són per tant. En principi Nina cau en un desgast psicosexual molt heavy, on el bé i el mal comencen a diluir-se i la seva concepció del sexe comença a obrir-se cap a nous horitzons. Però no us trobareu amb una pel·li en excés eròtica, no us preocupeu! és més una anècdota graciosa que ens demostra més la seva paranoia que no res més important.

Us deixo uns enllaços:

crítica de la pel·li de la web danza i ballet, interessant per veure el punt de vista dels ballarins ( certament, deixa bastant malament la professió) : Black Swan: oda al anti-ballet

Noticia on apareixen els retocs de photoshop del film: Natalie Portman y sus escenas retocadas en ‘Black Swan’


Petit resum sobre Egipte, facebook, la joventut i l’efecte Streisand

Ahir va començar el postgrau de comunicació de conflictes i vam començar per la porta gran: amb una periodista que havia estat a El Caire durant la revolució que ha fet caure del poder a Mubarak. Aquesta periodista ens va explicar una mica com havia viscut els importants aconteixements i ens va donar alguns punts per a la reflexió.

Cal entendre quina és la societat a Egipte per poder entendre el per què de la revolta i que no comenci a aparèixer la paraula ISLÀMIC per tot arreu, que sembla que cridis al diable quan dius “islàmic”. A Egipte el 60% de la població són joves de meys de 30 anys. Joves que han estudiat i han conegut món. saben idiomes i han vist gràcies a les noves tecnologies com està el món i com està Egipte amb Mubarak. Són joves altament qualificats i que no troben feina, però veuen com la policia i el govern s’enriqueixen a costa de la repressió i la corrupció.

D’altra banda també cal dir que a Egipte l’exèrcit té un pes molt important. No cal recordar que Mubarak és militar, com ho era Nàsser quan va acabar amb la monarquia ja fa uns 60 anys i tots els règims que han governat fins ara. L’exèrcit té molt poder i molts interessos econòmics. Al mateix temps però, viuen millor que la resta de la societat perquè tenen un millor nivell adquisitiu i un micromón particular que els assegura una bona educació i sanitat, entre d’altres coses. És per això que no ha caigut a la corrupció en que han caigut altres sectors, com la policia.

Segons paraules de diplomàtics occidentals, a part dels joves,també dins l’exèrcit hi havia un debat sobre el règim, que veia que hi havia molta corrupció i que més del 20% de la població vivia sota l’umbral de la pobresa. Aquest debat va fer que, quan va començar la sublevació, l’exèrcit, que havia de protegir Mubarak perquè, u: és el president des de fa més de 30 anys, i dos: és militar, prové de les seves files; actués de manera un tant bipolar: protegia al president però a la vegada s’afanyava a dir que les reclamacions del poble eren legítimes.

Però com va començar la revolta? com veiem ja hi havia un petit gèrmen en aquesta societat insatisfeta. Aquesta llavor es va fer gran gràcies a les xarxes socials. A facebook hi havia pàgines contra Mubarak i els joves estaven conectats, intentant veure què es podia fer. Aleshores va sortir a la premsa la revolució a Tunissia i això els va donar força, si ells ho havien aconseguit perquè no podia passar el mateix amb Egipte? i van convocar pel facebook una manifestació massiva, la del 25 de gener. En aquella manifestació hi va assistir molta gent i, veient que tot havia estat gràcies a internet, Mubarak va tallar la connexió. Què va passar? efecte Streisand:Com més intentes que alguna cosa desaparegui d’internet, més alimentes l’interès de la gent i més es propaga el missatge. La gent no podia contactar amb ningú i va sortir al carrer per poder veure quin seria el següent pas, i aquest va ser quedar-se a la plaça de la lliberació.

La resta ja la sabeu, Mubarak ha dimitit i ara hi ha un consell superior de les forces armades que es quedarà fins el pròxim septembre. Un regim militar que la gent troba bé, segons la periodista, perquè volen confiar en uns militars que “s’han portat bé amb ells”. Per ara el nou règim ha congelat la constitució i ha contactat amb representants dels joves per fer-hi reformes i que es pugui votar una constitució nova en referendum.

I què passa amb els germans musulmans? aquells dimonis que Mubarak sempre treia a relluir quan des de Occident li demanaven més democràcia? Els germans musulmans són el principal grup opositor al país i són il·legals. Quan van veure tot el que passava van córrer cap a la plaça de la lliberació per quedar-se un troç de pastís, però els joves ho tenien ben clar: ells són un col·lectiu que no és partidari. L’únic que demanen és que hi hagi democràcia i volen anar ells solets fins al final. no volen que els dirigeixin ni des de l’estrangen ni cap partit, ni tan sols els germans musulmans.

Si, és cert que ara els germans musulmans podran concórrer a les eleccions i aleshores poden ser votats. Però serien votats DEMOCRÀTICAMENT. que els occidentals volem la democràcia pel que ens interessa, sembla. D’altra banda, podran concorrer a les eleccions també altres partits polítics. Ara la societat s’ha de reorganitzar. Pel que fa als germans musulman, tot i que pot ser una tàctica,  han dit que no volen presentar candidat a les eleccions per ara, i no volen imposar un règim religós. El tema del règim religiós, també es podria blindar en la constitució que voti el poble: podria ser perfectament possible que es deixés escrit a la constitució que no es podrà aplicar la Sharia, malgrat arribi al poder, si arriba, el partit dels germans musulmans. Tot està per fer i hem de confiar en el que decideixin els egipcis.

Per últim, us deixo amb alguns links, a veure què us semblen… jo els he trobat bastant de caberna mediàtica. El de la Rahola m’ha decepcionat i tot, perquè no es pot passar per alt que si, Mubarak haurà fet coses bones, però hi havia una enorme corrupció al país i no tot s’hi val, un lladre queda perdonat si dona unes monedes a un pobre?

 

Puede ser peor el remedio que la enfermedad

La “moderación” islamista

Del comunismo al islamismo

Mubarak como un viejo león

 


Sukkwan Island – David Vann

Vaig demanar Sukkwan Island a la biblioteca impulsada per les crítiques que havia llegit per internet. Èxit de vendes a França i Estats Units i guanyadora de diversos premis vaig voler llegir a aquest autor per mi desconegut, al que comparaven amb Cormac McCarthy,autor de “La carretera”.

No he llegit “La carretera”, l’està llegint el Pol, per això només he llegit trossets a l’avió mentre ell anava passant pàgines. I d’aquests trossets que he llegit si que puc dir que hi veig una forta similitud. Sukkwan Island va d’un pare que s’endú al seu fill a una illa solitària per a passar tot un any “d’aventura”. El problema és la personalitat del pare, Jim, molt inestable i dèbil.

Jim carrega tot el pes dels seus depresius pensaments en el Roy, que tansols té 13 anys, i això pot ser molt fort per un pre-adolescent. El que principalment es plantejava com un divertit any a la natura acaba convertint-se en una tortura en un lloc on no pots fugir dels teus pròpis fantasmes i en el que la introspecció és present durant la major part del dia. En certa manera, es podria comparar al protagonista amb els sentiments que et desperta el protagonista de “El Perfum”, una mena de llàstima però a la vegada rebuig i fàstic pel que fa.

Sukkwan Island és un llibre trist i contundent però a la vegada ràpid de llegir. No et farà treure cap somriure tansols sensació de impotència, de certa ràbia. És un llibre de sensacions i de sentiments. Que  en alguns moments et fa sentir un nus a la gola, en d’altres, et regira l’estómac, i et deixa amb una mena de sensació de buit, d’irracionalitat, en què no saps si s’ha fet o no s’ha fet justicia.


Flam d’ou

Mentre el Pol feia les llenties jo vaig aprofitar per fer una altra cosa que és súper fàcil i amb la que quedes molt i molt bé! Són els tradicionals flams d’ou. Van quedar bonissims!

Ingredients per 4 flams

  • 2 ous
  • 200 cl llet
  • 75 gr. sucre
  • pell de mitja llimona
  • sucre i aigua pel caramel
  • canyella (opcional)

Preparar el carament amb el sucre i una mica d’aigua fins que agafi un color semblant al del la mel. Distribuïr a les flameres i reservar.

Posar en una caçola la llet i la pell de la llimona ( i la canyella si es vol). Mentre s’escalfa barrejar el sucre amb l’ou. Un cop la llet comenci a bullir retira-ho del foc i afegeix-la a la barreja del sucre i l’ou havent tret la pell de la llimona i la canyella. Mescla-ho tot i distribueix a les flameres.

Omple una safata del forn amb aigua i posa-hi a sobre les flameres. Deixa-ho que es vagi fent al bany maria uns 30-40 minuts a 200º.

 


Llenties ràpides

 

No sempre es poden menjar coses dolces encara que sigui una llàstima, així que ahir el Pol va voler que fessim alguna cosa de vianda perquè deia que últimament no en menjava gaire. Vam comprar llenties de pot, cansalada i xoriço i mireu el que va fer el Pol en uns 20 minuts! Estaven bonissimes!

Ingredients (per 2 persones)

  • 1 pot de llenties cuites
  • 1 pastanaga
  • xoriço (al gust)
  • 1 pastilla avecrem
  • cansalada (al gust)
  • 1 got de caldo de verdura
  • una mica de vi blanc
  • llaurer
  • oli i sal

Posa en una paella la pastanaga tallada a rodanxes i fregeix-la a foc lent amb una mica d’oli i vi blanc. Reserva. Talla el xoriço i la cansalada i posa-ho en una olla amb una mica d’oli. Un cop daurat afegeix la pastanaga i les llenties un cop escorregudes. posa-hi la pastilla d’avecrem esmicolada i remena a foc lent. Afegeix el llaurer i el caldo de verdura i deixa-ho coure durant 5-7 minuts fins que es redueixi una mica el líquid. I ja estan llestes per servir!!!

 


Jesús M’estima – David Safier

Després de l’èxit de “Maleït Karma”, David Safier va voler seguir la mateixa estela que havia creat amb un llibre sobre Jesús. El resultat va ser Jesús M’estima, una història que parla de l’arribada de Jesús a la terra per perpetrar el judici final anunciat a l’Apocalipsi. El problema és que Jesús torna a una terra molt diferent a la que ell coneixia, on la gent no para l’altra galta quan un enemic li dona un cop, i on hi ha un munt d’elements que fan que sigui més difícil jutjar si la gent és bona o dolenta. I no només això, a més coneix a Marie, una noia que sent compasió per ell. Compasió! una cosa que mai ningú havia sentit abans per la seva persona! Estar amb la Marie el fa estar a gust i content, i el fa començar a pensar en formar una familia…

Safier utilitza en aquest llibre la mateixa tècnica que en l’altre: una protagonista principal explica les seves reaccions i vivèndies amb, en aquest cas, Jesús. Mentre que un narrador secundari explica la visió externa -però subjectiva- del mateix. Així es dona dinamisme a la narració, però el resultat va ser més bo la primera vegada i “Jesús m’estima” no et remou tant com ho fa “Maleït Karma”, no és tant divertit i sembla més un llibre d’autoajuda en alguns moments. La Marie és una còpia de Bridget Jones i no és pas una dona amb qui pugui identificar-me: no m’agraden els llibres que fan per a dones de 30 anys en que el més important és trobar parella i tenir fills! (tot i que trobo curiós que justament sigui un home el que ha escrit aquest llibre per a dones de 30 anys!).

D’altra banda, veure a Jesús enamorat per mi no és cap sacrilegi – sóc bastant atea- però no em “cola” gaire que un personatge de les seves característiques es pugui enamorar – tot i que està bé per tocar el tema que tothom necessita l’amor per viure.

No ho sé… Potser és pel fet que jo de Budisme no en sé gaire però el cristianisme l’he mamat molt més i em sembla menys original tot el que llegeixo ( ja sé que Jesús va caminar per sobre l’aigua i que hi ha 10 manaments!) però em va fer molta més gràcia Maleït Karma. Tot i això és un llibre que es llegeix molt ràpid i que us recomano per passar unes bones horetes animat en el sofà de casa.


imaginació en tenim?

A aquest pas l’anunci d’estrella damm de cada any acabarà tenint (bé, no ens enganyem, ja té més repercussió) que el de Freixenet. Va començar amb el tonight tonight, va continuar amb les festes de Sant Joan a Ciutadella i ara amb les coses que tenim a Catalunya:

Com és normal les xarxes no han trigat a contestar:

des de l’spot merengue:

fins el de l’APM i el seu “Que no tenim“:

llàstima que la idea no sigui del tot original… mireu el que van fer al 2008 els de Cruzcampo…