Monthly Archives: Agost 2012

Egipte 2012 (III)

Dissabte 18 d’agost

En Salvador ens fa llevar aviat per tal d’anar a veure el temple de Philae, una construcció greco-romana que, com passava amb Abu Simbel, va ser traslladada peça per peça a una illa a pocs metres de la seva ubicació actual per tal de preservar-lo de les profunditats del llac Nàsser.

Philae es caracteritza per tenir uns relleus d’estil diferent als d’èpoques anteriors. Com ja he dit, és greco-romà, doncs grecs i romans van comprendre la necessitat d’adaptar-se a la religió i costums egipcis per tal de prosperar en el seu nou territòri. És per això que van construïr temples molt semblants als de dinasties anteriors però van mantenir algunes peculiaritats: si bé els cosos esculpits pels faraons eren esvelts, prims, llargs i “asexuats”, en els temples greco-romans trobem que les figures tenen els pits més rodons, forma a la panxa, un cert moviment intentant buscar el 3D.

 

 

Una altra peculiaritat és que sols pots accedir al temple mitjançant una faluca, fet que li dóna un caire més romàntic, més si tenim en compte que era un dels llocs on els faraons feien festes. Ja us ho podeu estar imaginant, la posta de sol mentre t’acostes amb faluca a la recepció que farà el faraó per tota la gent “vip” de la zona.

 

Vist Philae, ara si que ens toca anar a buscar el nostre vaixell per marxar  rumb Kom Ombo on hi trobarem, amb una calorada important, esculpides coses tant interessants com la posició perfecte per a parir

o els instruments que utilitzaven els metges en aquella època ( que no disten gaire dels actuals)

Arribarem a Edfu a la nit, tot celebrant una festa de disfresses egipcia amb els turistes del barco.

Diumenge 19 d’agost

El temple d’Edfú, dedicat al deu Horus, també ens té algunes sorpreses preparades a les seves parets. Aquí veiem les primeres imatges d’extraterrestres del viatge. Us sonen, oi, aquells que diuen que les piramides tan sols poden ser obra de gent vinguda de fora? doncs segons aquests jeroglífics, abans dels faraons va haver una civilització anterior que és la que els va donar la “fórmula màgica” per a poder construïr aquests prodigis de l’arquitectura.

aquesta mena de mico és un extraterrestre

aquesta cara que et mira també ho és

Vist Edfu fem un dia de relax:tornem al vaixell per seguir fins a Esna, on passarem una esclusa que fa que els vaixells s’adaptin  a un desnivell de 8 metres, i arribar al vespre a Luxor, que reservarem per veure al dia següent!

 

 


Egipte 2012 (II)

Dijous 16 d’agost

Ens llevem a les 5 del matí per anar a agafar un avió que ens portarà fins Aswan. Un cop allà anirem fins el punt de trobada del Convoy que tots els dies, a les 10.30h surt d’Aswan direcció Abu Simbel escortat per la policia turística. Seran 3 hores de viatge fins arribar a l’hotel d’Abu Simbel, atravessant paisatges àrids que em recorden el desert de Mohave (EEUU); 3 hores però que vivim amb il·lusió (i aprofitant per dormir el que no ens han deixat dormir a la nit, no ens enganyem!).

Segur que heu sentit a parlar  d’Abu Simbel. Els enormes temples de Ramses II i la seva dona Nefertari? Qui no ha sommiat en anar-los a visitar? nosaltres el veurem dues vegades: per la nit, en l’espectacle de llums, i al matí amb la sortida del sol. Així que a les 19h ens dirigim cap el recinte dels temples, que no són exactament al lloc on els arquitectes de Ramsès el van fer, sinó que estan reconstruïts en una muntanya artificial copiada de l’original, doncs l’autèntica ara està submergida al llac fet construïr per Nasser per tal d’evitar les inundacions anuals que provocava el riu i per abastir d’electricitat tot el país.

 

llac Nasser

Així doncs Abu Simbel encara és més sorprenent, dons és una fita arquitectònica i de l’enginyeria per part doble: la primera, la dels egipcis, fa més de 4.000 anys, la segona, la de les diferents persones de tot el món que van ajudar a desmuntar peça per peça el temple, submergit sota l’aigua, transportar-lo pel desert  i muntar-lo a la seva nova ubicació.

 

Temple d’Abu Simbel

Seiem a la tarima de pedra davant els dos temples. Tot és fosc, l’únic que es veuen són les estrelles, miler i milers d’estrelles que tenim tan abandonades els que som de ciutat i de sobte Ramsès et crida! s’il·lumina el seu temple i a les seves parets comences a veure la seva història, l’amor que sent per Nefertari, la seva bella esposa (bella que vé, vol dir el seu nom) i la voluntat de dedicar-li a ella també un temple. Les lluites amb els nubis i els perses, la seva majestuositat, la quantitat de temples que ha deixat en herència. Mitja hora d’història mitjançant imatges i llum. Un gran espectacle!!

Divendres 17 d’agost

Ens llevem a les 7 per anar amb el nostre guia, Salvador, a visitar com més aviat millor altre cop Abu Simbel. Si per la nit era enigmàtic i emocionant, ara és majestuós, col·losal. Ramsès et mira des de dalt mostrant la seva superioritat. Entrem a l’interior i encara et sents més petit: columnes enormes, les parets plenes de gravats que mostren la relació del faraó amb els Déus, les ofrenes, la clau de la vida eterna, el seu estat de semi-déu en vida i de déu en morir.

 

exterior del temple de Ramsès II

 

 

Pol robant la clau de l’eternitat a Ramsès

interior del temple de Ramsès II

Pol amb la clau de l’eternitat al temple de Nefertari

exterior del temple de Nefertari

Un cop vistos els temples tornem a fer l’espera per sortir en Convoy fins a Aswan altre cop, on ens espera el barco amb el que farem un creuer pel Nil fins arribar a Luxor i una sortida en Falua, la típica barca egipcia. Per la nit sortirem a veure Aswan i a sopar a un restaurant destartalat però boníssim al mig del seu carrer principal, ple de gent comprant i menjant, ara que ja han pasat les hores de dejuni. Acabarem la nit fumant un nargile en un bar replet d’homes jugant a escacs i senet.

 


Egipte 2012

Ja tornem a ser aquí amb energies renovades (sobretot perquè sabem que d’aquí res hi ha el pont de l’11 de setembre!). I com han anat les vacances?? Genials!! després del relax de la platja, el dimarts 14 d’agost vam agafar l’avió en direcció al Cairo, és a dir en direcció a un altre món: les sensacions de  caos, desordre,  calor i l’aglomeració de gent són impossibles d’entendre si no has trepitjat El Cairo, la tercera ciutat més gran del món, amb uns 21 milions d’habitants, (imagineu quantes Catalunyes són!!!) sense semàfors, amb 5 milions de cotxes que aquí diriem “vintage” i amb una mitjana de 3-4 persones per moto sense casc, El Cairo és una experiència única, on has de tenir una gran dosi de paciència, doncs arribar a un lloc que es troba a 10 minuts et pot costar dues hores.

Afegeix a això coincidir amb el Ramadan i que a les 8 del vespre comença a sortir tothom de casa seva per poder menjar, beure i comprar tot el que no han pogut comprar al llarg del dia i tens el còctel perfecte per a sentir-te com el primer dia de les rebaixes del Corte Inglés totes les nits.

Dimecres 15 d’agost

Però les sorpreses no es queden aquí, per què… com imagines les piràmides? Les enormes Keops, Kefrén i Micerinos? tothom té la visió que has d’agafar un jeep i que al cap de unes hores, de darrera una duna t’apareix una muntanya de pedra, la mítica piràmide, que tants enigmes amaga. Una visió molt bucòlica que dista de la realitat, molt més simple: t’endinses pel tràfic de la ciutat i en girar uns carrers et trobes amb l’àrida esplanada de les piramides i la mítica esfinx (que és molt més petita del que tothom es pensa)

 vista de El Cairo des de les piràmides

Keops

panoràmica de les piràmides

Sembla mentida però que estiguis passejant entre restes que tenen uns 4000 anys… també sembla mentida que sent les 10 del matí ja pugui fer la calor que fa! Sense oblidar-nos abans de passar per una botiga on t’ensenyen com fabriquen papir per veure si cola alguna compra, ens dirigim ara cap a Memphis,  l’antiga capital d’Egipte ons ens trobarem  una col·losal estatua de Ramses de més de 20 metres d’alçada, i Saqqara on podrem entrar a temples i una piràmide que conserva les pintures originals, per després tornar a El Cairo parant a dinar a un típic restaurant egipci on provarem gran varietat de plats, els seus típics mezzes o aperitius (ideals per a un vegetarià, per cert!): L’hummus, baba ghanouj, les esberginies fregides amb espècies, etc i una parrillada amb carn.

Esfinx

interior d’un temple a Saqqara

Wayl, el guia, explicant-nos detalls de les pintures de Saqqara

els típics mezzes i els plats principals: arròs i carn

Un cop feta la primera aproximació a Egipte i la seva cultura antiga , passem el vespre passejant fins la plaça de Tahrir, plena de gent pitant dins el cotxe al conductor de davant i motos creuant amb mares amb els bebès a les faldilles. Els guies ens creen por, volen que anem a tot arreu amb ells, amb les seves excursions organitzades, però nosaltres voliem conèixer una mica la ciutat pel nostre compte. Passegem per dins el bazar que hi ha pels carrers pròxims a l’hotel, fumem un Nargile mentre bebem un tè per sentir-nos més integrats i creuem sense quasi ni mirar el carrer, tal com ens han dit que s’ha de fer si vols arribar al  teu destí entre tant de caos. La calor és extenuant i sents una garn sensació d’ofec per culpa de la polució, en aquests moments és quan vols una mascareta com la que porten els turistes japonesos! Mentre passegem passem per davant l’edifici on s’allotjava el partit de Mubarak (el NDP) , que van cremar durant la revolució. És un edifici col·losal tot carbonitzat ple de filferro amb espines davant. Som dels pocs guiris que es veuen al carrer per no dir els únics. Més endavant demanarem un taxi, que ens portarà a l’hotel (on abans d’entrar ens vigilaran els baixos del cotxe per si hi ha bombes) . El viatge ens ha costat 10 lliures egipcies (un euro i mig), però com que no tenim canvi li’n donem 20 al conductor, que agafa el billet i es posa a fer-li petons mentre aixeca les mans còmicament. Entrem a la recepció i marxem ja a descansar pel pròxim dia. Hem d’agafar un avió molt aviat per anar a Aswan!