Monthly Archives: Juliol 2009

Heavy Cross

Des que m’he instalat l’Spotify estic descobrint noves cançons molt bones que m’agradaria compartir amb vosaltres. Perquè si, la radio va molt bé, coneixes els hits del moment i et mostren nous grups que et sorprenen, però quan treballes 7 hores amb la mateixa emissora acabes fart d’escoltar el mateix single 4 vegades al dia.

Alguns dels descobriments recents (encara que ja vaig tard per molts de vosaltres) són el nou CD de Gossip “Music for men”.  Aquesta noia em té fascinada: té una veu preciosa! i el single, Heavy Cross és impressionant, pel so però també pel contingut. Representa molt bé el que molts de nosaltres pensem o hem pensat en algun moment de la nostra vida.

Love etc. , de Pet Shop Boys, també té la seva gràcia, el “you need more, you need more” és enganxos i et mostra l’estil d’estimar de més gent del que segurament ens pensem. A més, el començament del clip amb els ganivets clavant-se en el cor està molt currat i el come-cocos menjant tot el que es troba mentre sona el you need more és una gran manera de plasmar-ho visualment.

Del que no trobo videoclip és de la cançó que més em poso quan vaig caminant cap a casa els pares, Rainy day, i és que et fa donar les passes amb més vitalitat, amb el somriure a la boca

Anuncis

I de retorn de vacances què?

em queda una setmana i picu per marxar de vacances i ja estic pensant què fer al setembre. M’agradaria seguir estudiant, però entre la pasta i el temps he hagut de reduïr costos, així que m’he mirat de matricular-me tant sols a una assignatura de la UOC. Ja sé que d’una en una no acabaré humanitats ni en 2 dècades (i més, perquè desapareix) però he triat fer la segona part d’història contemporània, que em va agradar moltíssim.

A més, després de veure com viuen de bé els professors, també m’he plantejat mirar-me què tal seria fer el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica). La meva germana també el vol fer, i la meva mare el té i sempre és una cosa que està bé, tot i que estic molt contenta amb la meva feina, m’estresso una mica però ho passo molt bé, no necessito el CAP per marxar corrents d’on sóc.

Per últim, fa ja quasi un mes que estic al pis i no us l’he ensenyat però és que la meva càmara és una mer**. L’únic que tinc són dues fotos fetes pel meu company de pis, que es dedica a ensenyar pel facebook algunes coses XD Així veieu els sofas, són súuuper vells però no trobareu res més còmode (necessiten unes fundes ja XD).

llum_lu

lu_sofa


Això és la guerra!

Dimecres vaig agafar un dia de festa per anar a fer unes gestions (ja se sap, demanar l’ajut de lloguer, buscar la vida laboral,etc) i com que vam acabar aviat, vam decidir anar a passar el dia a la platja i després visitar l’exposició permanent que hi ha al MNAC sobre Robert Capa (en realitat es deia Endre Enrö Friedmann) i Gerda Taro ( en realitat Gerta Pohorylle).

Capa i Taro van ser dos fotoperiodistes de guerra -ambdós d’arrels jueves- que van plasmar amb les seves imatges el dolor i crueltat de la guerra civil espanyola. Parella professional i en la vida personal, van treballar junts, cadascun en formats diferents, enviant les seves instantànies a diversos mitjans d’Europa.

L’exposició està dividida en dos seccions, una dedicada a Capa i l’altra a Taro, i cada secció es divideix en els diferents escenàris que presenten les imatges. Així podem veure les imatges fetes pel fotoperiodista amb la seva inseparable Leica a la Guerra Civil Espanyola (1939-1940), la invasió japonesa de la Xina, el dia D i l’entrada de les tropes nord-americanes a Leipzig.

Pel que fa a Taro, tansols podem contemplar la seva visió d’Espanya, ja que va morir a Brunete el 1937 a Brunete, aixafada per un tanc.

Personalment, m’han agradat molt més les imatges de Taro. Potser perquè de Robert Capa ja en sabia alguna cosa: les fotos que va fer pel dia D han donat la volta al món, qui no ha vist els soldats corrents mentre desembarquen a Omaha beach? i què dir de “Mort d’un milicià” la polèmica foto feta a Cerro Muriano ( o no, diuen algunes veus crítiques).  Capa era molt més d’acció, Taro reflexava més els sentiments de la gent, és molt més propera, busca més l’estètica i l’art de la fotografia.

Us deixo amb algunes imatges! podeu veure-les fin sel 27 de setembre al Mnac! (les imatges en format quadrat són les de Gerda Taro)

nen_milicia

taroslide1

men

omaha

milicia_mort

leipzig


Nou acord de finançament, parades informatives i vacances

Fa bastant que no actualitzo, no tinc gaire temps i últimament tampoc sé massa què explicar.

Ja farà dues setmanes que m’he mudat i va molt bé. No tinc problemes amb el meu company de pis i estic molt tranquileta. El pis és enorme i llevar-te i en una hora poder vestir-te, esmorzar, anar a buscar el diari i arribar a la feina en dos minuts no té preu.  Fa 2 dissabtes vam fer el sopar d’inauguració i a les amigues els va encantar! És genial acabar de sopar, estar a la terrassa i a la 1 o les 2 de la matinada dir: “vinga va, sortim una estona de festa” i baixar al carrer i tenir els locals a dues passes! Això m’ha fet plantejar que…i per què no? a partir d’ara puc anar amb taconets! total no hauré de patir la tornada a casa caminant 20 minuts amb els peus rebentats. Ara faré cambio de estilo i tot XDDD

Més coses, al final no vaig pdoer anar al FIB, sóc gafe pel que fa a aquest festival: fa tres anys que intento anar-hi i he comprat les entrades 2 cops: la primera el Joel es va posar malalt i no era plan de fer-lo patir fins l’infinit i anar 3 dies de desgaste total, i la segona, aquest any, que ha hagut el finançament i el partit ha sortit al carrer a fer punts informatius  justament aquest cap de setmana! Així que bye bye FIB, Hello paradeta informativa a Terrassa… tot i que, pel que han dit a les noticies tampoc mhe perdut gaire i l’entrada l’he pogut vendre així que he recuperat els 114 euros que em va costar.

I sobre el finançament… la veritat és que tinc un  follón al cap. Escolto la radio i les noticies i l’únic que sento és a uns dir que compleix plenament amb l’estatut, que és més bilateral que mai, que s’actualitzarà tenint en compte criteris de població i la immigració, i els altres a tot això hi posen un “no” davant. Però que algú m’expliqui per què es fan afirmacions tan fàcils. No podrien explicar perquè compleix o no compleix l’estatut, perquè té en compte o no a la immigració, etc? Pel que he vist a internet i als diaris, molta gent està contenta, crec que si no és el millor acord del món ( a la vida tot sempre pot ser millor, no?) , és un bon acord: patronal i sindicats li donen el vist-i-plau.

El nou model de finançament constarà de 4 fons:

Fons de Garantia de Serveis públics Fonamentals: és de nova creació i servirà per atendre als serveis públics fonamentals, la sanitat, educació i serveis socials.

Fons de suficiència global: per garantir el finançament de la resta de competències transferides

Fons de convergència autonòmica: de nova creació, es tracta de dos fons que es dotaran amb recursos addicionals que aportarà l’estat. Són el Fons de competitivitat, per reduïr les diferencies de finançament per càpita entre les CCAA i el fons de Cooperació, per afavorir la convergència en els nivells de vida dels ciutadans.

Així que pel que sembla, el nou sistema de finançament és més just i continua sent solidari. Us deixo algun enllaç d’opinió interessant sobre el tema:

Visca el Govern de Catalunya

Montilla no és Obama

Veus crítiques amb el finançament

Enseñanzas del debate sobre la financiación autonómica

Però el més important de tot són les vacances! ja sé el que faré i, certament, es presenta un agost immillorable! Marxarem el  dia 15 d’agost i tornarem el 3 de setembre realitzant una ruta que passarà, com a llocs més representatius,  per Salzburg, Mauthausen, Melk, Viena (Austria) , Brno, Praga (República Txeca), Munich, Ausburg i Ulm. A Viena i Salzburg ja hi he estat però la resta són llocs totalment nous per mi i realment estic encantada!

brno

panoramica de Brno, a la República Txeca

pragaVista de Praga

melk_monasterioaMonastir de Melk

hofbrauhausHofbraühaus, a Munich

Em fa especial il·lusió anar a Munich i entrar a Hofbraühaus, la cerveseria on Hitler feia els seus famosos discursos. Però també vull tornar a visitar Viena, la teulada de la seva catedral em va marcar molt. Pel que fa a Praga… tothom que hi ha anat a tornat enamorat, així que no puc negar que també em fa gràcia anar-hi!. Quan torni ja cauran algunes fotografies!


Special Needs

últimament m’estic tornant a viciar a Placebo. Feia molt de temps que no els escoltava i tornar a sentir classics com Special Needs em posa els pels de punta. Per cert, que Brian Molko té el seu què. Mira que és guapo!!!!! com us agrada més, quan va estil tio o quan va estil tia?? jo em quedo el tio però de tia dóna el pego ehhh

molko bmm

Placebo48-BrianMolko


Festa Major

Des de divendres i fins avui a Terrassa hem estat de Festa Major. Això què vol dir? doncs com tots sabeu: concerts, gimcanes, teatre, màgia i tot un seguit d’activitats que t’omplen el dia i que fan disfrutar sobretot als més petits. Divendres per iniciar la festa es va fer una recepció a la Casa Museu Alegre de Sagrera i la colla de la feina vam anar cap allà a veure com l’alcalde donava el tret de sortida a aquests 6 dies de celebració.

Com que anavem directament des de la feina i casa meva està a 3 minuts d’aquesta, vam anar a casa a canviar-nos (calia anar ben mudat) i després ens vam fer algunes fotos en les que es veu la meva terrassa (EL MÉS IMPORTANT DE LA FOTO EHH, LA MEVA TERRASSA XDD)

aly_lu

aly_imma_lu

La recepció a la Casa Museu Alegre va estar prou bé. Hi havia molta gent i els jardins estaven plens per tots els racons. Els cambrers que portaven les safates de canapès creuaven un autèntic laberint per arribar a tots nosaltres!

Bé! ara ja heu vist una part de la terrassa (40 m2!!!) i a les meves companyes de feina! =) A veure si alguna amiga amb camara em fa la resta de fotos!


Beggin

Aquest juliol l’he començat amb moltíssimes novetats i totes molt bones. Vaig per passos:

Primer de tot m’ha arribat una carta de la UAB en la que em diuen que ja tenen el meu títol! si si, el rei ja ha firmat ( o l’estampador de la firma del rei ja ha posat el seu segell) el meu títol com a llicenciada en periodisme. Ara ja es pot dir que sóc 100% periodista!

Segon, aquesta setmana hem començat a fer el trasllat al pis. El Xavi ja hi ha anat  a viure i jo suposo que demà ja hi aniré a dormir. Hem queden mobles per portar i he al·lucinat amb la quantitat de roba que tinc! he dut 6 caixes de roba i una de llibres i encara em queda mitja habitació! (però les caixes amb llibres les deixo pels homes que jo no sóc superwoman XD)

I en temes més personals i familiars…doncs no em puc queixar: el Juli, el meu cunyat, ha trobat feina i està contentíssim i molt més tranquil; La Laura ha aprovat tots els examens que ha fet fins el moment i ha començat les pràctiques a la Creu Roja, on aprendrà un munt i, el més important s’hi sent a gust;  i jo vaig fent moltes cosetes, ahir per exemple, anar-me a banyar a la platja a les 12 de la nit, buaa una “experiencia religiosa” que us recomano XDDD

Amb aquesta felicitat no és d’estranyar que últimament no pari d’escoltar cançons més animades, us deixo amb algunes d’elles:

La que serà (o ja és) cançó de l’estiu:

The man does nothing-Alesha dixon

Begin- Madcon

Hot & cold- Katy Perry

I una de les que més escolto: you’re my star- Stereophonics

You fly with angel’s wings
You’ve got my blood in your veins
And your eyes see everything
And they shine like diamond rings

You’re my Sunday, Make my Monday come alive
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

Sometimes, I cave right in (‘Times I cave right in)
But this fight you have to win (This time we have to win)
And your songs you love to sing
May your dreams forever live

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

You’re my star, yes you are

its a thrill to see your imagination
just watching you is an education
what’s in your mind is my fascination
it blows my mind it sets my heart to racing

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star