Monthly Archives: Setembre 2008

Womanizer

La tornada oficial de Britney Spears ja és oficiosa.  Womanizer ja es pot escoltar i realment la seva ha estat una tornada amb força. La web http://www.britney.com ha ofert als fans de Spears que votin el single que més els agrada de l’artista, i per ara la seva nova proposta s’emporta la majoria dels vots.

La vida dóna moltes voltes i potser la Britney al final si que es guanyarà el nom de successora de Madonna! per ara conserva el de princesa del pop, que poc no és…


Death will never conquer- nova cançó de Coldplay

El 26 de setembre Coldplay va presentar el seu tercer single Lost! cançó que molts considerem la millor de Viva la Vida. Pel videoclip el grup de Chris Martin ha optat per retre un homenatge als fans que els han acompanyat en la seva última gira (encara inacabada) i ens presenten la cançó en un concert en directe. I ara que ja tenim Violet Hill, Viva la vida i Lost! presentades fem apostes: el pròxim single serà Cementeries of London?

Però mentre el grup decideix quina cançó triar, per ara ens obsequien amb una proposta nova que podeu baixar gratuïtament des del seu web. Es tracta de Death will never conquer i a mi, personalment, em transporta a les tabernes western i les noies can-can. I a tú?


Crackòvia: rectificar és de savis

Clica la foto per veure el vídeo

Doncs si, perquè em vaig avançar al fer la crítica d’aquest fa poc estrenat programa de TV3, i si segueixo pensant que Vinagre no em fa cap mena de gràcia, Crackòvia s’atreveix a criticar personatges del mateix món de TV3. És genial que a més de poder fer paròdia de Laporta, Guardiola i els jugadors (pobre Puyol!) trobem les imitacions de Lluís Canut, o les retransmisions de’n Puyal amb les seves pífies i conseqüents rectificacions per part dels col·laboradors.

Era molt petita quan van fer Barsòvia i ara no recordo si caricaturitzaven als periodistes d’esports, però trobo que si no ho feien, és això el que justament agrada a l’espectador i que l’han clavada!

I…ja que parlem de fútbol, és necessàri mencionar la trifulca que va haver en el partit Espanyol-Barça el cap de setmana. No es pot generalitzar i considerar al boixos nois seguidors del Barça perquè el mateix equip els ha impedit l’entrada al Camp Nou per evitar la seva violència i fer veure a la gent que amb incivisme i mala educació no es va enlloc.

Hi ha una cosa que cal tenir clara, el futbol és SIMPLEMENT un esport! per què la necessitat d’alguns de donar-li una importància que no té? per què l’existència dels Hoolligans i els bàrbars que fan plorar a uns nens que anaven a passar-ho bé veient com jugaven els seus ídols?

Quan en un camp és necessàri que et rodegi la policia amb la pistola a mà, alguna cosa és el que es fa malament, i s’aconsegueix que un entretenimento acabi sent quasi a vista dels seguidors dels diferents equips un camp de batalla on guanyar o perdre l’honor.


Tendències tardor 2008-2009 vol.2

Seguint el post sobre tendències que ja vaig avançar fa uns dies, ampliem el llistat per saber què és el que ens podem  trobar a les botigues ara mateix.

1- Tacó Alt i escot en T: Les sabates hauran de ser per excel·lència de tacó aquesta temporada ja siguin estil peep-toe, botí o l’escot en T, una de les propostes que més triomfarà. Podeu trobar-ne d’aquest estil de barats a H&M i fins i tot a la marca Clarks, i així no patireu tant alhora de dur-los.

2- Estampats retro: retornem als anys 60-70 per col·larnos a la zona vip de wodstook, i diem la zona vip perquè justament han fet retornar aquesta tendència celebrities amb uns quants dòlars a la butxaca com Mischa Barton o Nicole Richie. Els mocadors i cintes al cap,  les camises estampades i de teles vaporoses acompanyades d’uns jeans són una de les tendències que es porten  i es portaran al llarg d’aquesta tardor.

3- Serrells (Flecos): Doncs sí, allò que penjava del teu vestit d’india de quan tenies 4 anys ara és un dels complements més preuats! el pots trobar a bolsos, armilles i fins i tot sandalies i vestits, com per exemple aquest de Prada.

4- Pell sintètica: Un dels motius pel que moltes volen que arribi el fred. La pell (sintètica, si no ets un bèstia i a més et carregues el glamour) passa de ser el complement ideal per una nit al Liceu i es sitúa a vista de tothom. A més, la tendència arriba acompanyada de la moda de les “construccions superiors”, o dit en popular, estil ceba. Tansols has de posar-te bufandes, xals i teles damunt de la camisa o l’abric. Aquest hivern almenys no agafarem refredats per dur el coll a l’aire!

5- Trenes: si amb els serrells ja pensaves que anaves d’india, les trenes tornen juntament amb el seu look hippie. Ja les vam veure de la mà de Nicole Richie i ara es transformen en una tendència en la que, si dus el cabell llarg, no hauràs de gastar diners per aconseguir ( i si el dus curt, no te’l gastis en extensions! el cabell curt a l’estil Victoria beckham o el tallat asimètric segueix portant-se!)


Prêt-à-porter (si t’atreveixes)

Segurament quan vas veure a Gwyneth Paltrow vestida així al llarg de la promoció de “Ironman” vas pensar diferents coses:

1- que el vestit era massa curt!! imagina seure al cinema durant 2 hores amb aquest mini-MINI! (perquè les llums estan apagades que si no de què…)

2- És una versió del Little Black Dress però massa recargat

3- Sembla que hagi agafat el “tapete” de la seva avia!

O potser ets tot/a un/a fashionista i vas pronosticar :”Això serà tendència!”. Felicitats! perquè tenies raó! la dona de Chris Martin s’ha avançat a molts d’altres i ha tret a l’alfombra vermella una de les tendències que venen amb més força aquesta temporada: l’encaix. L’estil romàntic-gòtic sobre la porta amb força a les passarel·les, però també ja a les botigues on la reta de mortals sí que poden accedir. Podeu trobar alguns dissenys d’encaix a Mango i Zara ja mateix, i per internet a Warehouse , La redoute o Yoox


Only by the night, nou disc de Kings of Leon

Un dels grups que vaig descobrir gràcies al Summercase va ser Kings of Leon. Si, ja ho sé, una mica tard tenint en compte que ja en el 2003 van conseguir amb Yout & Young Monhood una gran crítica a EEUU, fet que els va obrir les portes a fer de teloners de grups com The Strokes o Bob Dylan.

I els germans Followill, fills d’un predicador (mira, semblant a la paròdia de Disney Jonas Brothers!) van aconseguir anar fent-se un foradet en el panorama musical. Al 2005 van treure Aha Shake Heartbreak i al 2007 Because of the times.

Ara, amb Only by the night aquest grup, que molts definien com de rock sureny i música influenciada per la seva educació religiosa, presenta com a single Sex on fire, un títol que els allunya d’aquesta etiqueta i amb el que pretenen aconseguir consolidar-se com una de les bandes més importants dels pròxims temps.

Jo la veritat, em quedo amb Fans i Charmer

Podeu escoltar algunes de les seves cançons al seu Myspace


La hipocresia de la moda

Elena Miró,creus realment que aquesta dona està obesa?

La moda és per a talles petites. Sí, és així per més que volguem, i entenen que aquest “és” es refereix a que actualment està estipulat així. Si bé és cert que fa relativament pocs anys s’afalagaven les curves, avui en dia una model que complís els requisits de Marilyn Monroe i sortís juntament amb una altra noia que complís l’establert actualment, ens faría sentir una certa sensació de “això no és el que es vol en realitat”.

Elena Miró va obrir la seva desfilada amb la top Crystal Reen. Una noia de mides 96.5-76-106.5  amb la talla 42, i amb la qual, es diu, s’ha obert la porta per a que per la passarel·la apareguin les talles grans (quan es considera que una talla gran comença a partir de la 48).

Més enllà de comentar que la talla 42 no és precisament una talla gran “gran” potser cal que ens responem abans de fer lloança d’aquesta pràctica per què s’ha fet. Crystal Reen pot ser una dona “Dove” i Elena Miró molt “altruïsta” per “permetre” que les dones reals apareguin a la passarel·la, però l’operació de màrqueting que hi ha al darrera respon a interessos molt més econòmics que socials i ideològics.

No ens enganyem, Elena Miró opta per confeccionar peces de disseny per a talles més normals per aconseguir un target fins ara oblidat. Un target que, amb l’obssessió per la moda que patim actualment, demanava a crits que algú respongués a les seves necessitats. I és completament legítim que ho faci. De fet altres marques també ho estan fent: empreses com H&M, Mango o Zara ja han ampliat el seu repertori de talles, arribant fins a la 60 en alguns casos, i dissenyadors com Devota & Lomba o Adolfo Dómínguez tenen a les seves col·leccions prêt-à-porter dissenys que poden portar la majoria de la població.

D’aquí a pensar que el model de dona esquàlida, andrògina i allargassada serà substituït per un model molt més semblant al de la dona que veiem pel carrer hi ha un pas, i no precisament petit: Hoollywod ens ven el tipus de dona esquàlida (sense arribar a tant extrem com a la passarel·la), les revistes que ens presenten les millor vestides també ens venen la dona esquàlida (a les llistes no trobarem quasi mai talles per damunt de la 42, sols fa falta veure l’última de People) i la societat en general sent, degut a la pressió dels mitjans, les desfilades i l’imaginari establert, que una dona per sobre la 42 és en realitat un engany damunt una passarel·la, un engany que tandebò algun dia passi a ser la veritat, però que per ara, és una il·lusió de la que tots ens callarem el que pensem com uns hipòcrites.

I per il·lustrar una mica més aquest imaginari (que no m’agrada però que existeix) sobre les dones, compareu amb aquestes imatges publicitàries d’una marca de yogurt brasilenya: És actualment la nostra imatge de bellesa aquesta? ( i aprofitaré per dir una cosa més, pels de les revistes del cor, la Caritina Goyanes està obesa i no fa falta ser hipòcrita i amagar la seva obesitat, o és una cosa que s’ha d’amagar encara?)


El harén en occidente- Fatema Mernissi

La sociòlaga i reconeguda feminista Fatema Mernissi ens presenta en “El harén en occidente” un assaig sobre les diferències culturals que es presenten en les relacions entre homes i dones en la cultura oriental i en l’occidental.

Fatema aconsegueix, a partir de preguntar “què és per tú un harem?” a periodistes i amics occidentals, endinsar-se en l’imaginari cultural de la dona europea, i mostrar-nos les diferències de concepció sobre la femineitat que té el sexe masculí occidental respecte el sexe masculí oriental.

I és en aquest punt on l’autora no deixa de sorprendre’ns, doncs ens presenta una teoria que trenca amb tots els nostres esquemes: l’home occidental, lluny de concebre una igualtat de sexes, en realitat retrata a la dona com a una persona carent d’intel·ligència i la bellesa de la qual radica en la seva passivitat i forma física.

Per a entendre-ho millor: la femineitat de la dona es basa per als homes orientals en la seva sabiesa, intel·ligència i cultura, mentre que per als homes occidentals es basa en la seva bellesa física i passivitat, i la intel·ligència i cultura lluny d’aportar més femineitat, són elements que la dispersen (i si no recordem la frase “calladeta estas més mona”).

I si tenim en compte que els grans pensadors com Nietsche, Kant o Voltaire, eren reconeguts missògens, Mernissi té raó. Però d’altra banda, Fatema es basa per al seu argument en Les 1001 nits. Les 1001 nits és la història de Sherezade, que va aconseguir evitar la mort mostrant al seu sultà la seva intel·ligència cada nit, explicant-li històries i contes que li van fer oblidar, finalment, les seves ànsies de matar a les joves esposes la primera nit que passava amb elles. Però fins quin punt és reconeguda la dona que es presenta a les 1001 nits? A la introducció de l’antologia “Les mil i una nits” de Julió Samsó es diu que aquest, és un llibre marginal als països àrabs. I això em dóna a pensar que potser aquesta no és la imatge que els homes orientals volen que les seves dones projectin actualment.

Podria extendre’m molt més en les reflexions a les que aquest llibre m’ha dut, i per això el considero molt recomenable, no sols per a conèixer una nova cultura, sinó per a entendre també una mica la nostra, i veuresi, efectivament, aquesta llibertat que tots aclamem, és tan “llibertat” com en un principi sembla.

Puntuació: 8/10

T’agradarà si t’agrada: el món arabo-musulmà

El millor: la gran documentació que presenta l’assaig

El pitjor: les referències sobre com va realitzar l’estudi a vegades cansen. Els passatges personals que no vénen a “cuento”. L’extrapolació en alguns àmbits


Paris For President T-shirt

Us enrecordeu del vídeo que Paris va fer per a presentar-se a les eleccions? Doncs ara ha tret el seu marqueting de pre-campanya. Podeu donar-li suport amb la samarreta que podeu veure a la fotografia. Si no hagués de pagar 20 € per fer-me-la portar a Europa, me la demanava!

(però si ets tan fan que no et fa res, pots comprar-la clicant aquí )


Propostes de cap de setmana

Alphonse Mucha: Seducció, Modernitat i Utopía: Ahir es va inaugurar l’exposició d’aquest artista de l’Art Nouveau al Caixaforum de Barcelona. Mucha va ser un dels difusors de la modernitat publicitària i va crear preciosos cartells per a obres de teatre, publicitat i decoració. A la mostra podem contemplar més de 200 creacions de l’autor, que relaciona de forma sublim l’art modern i el Kitsh en una barreja d’art i màrqueting comercial.

Cal dir que l’exposició va ser vista per 350.000 persones quan va estar exposada al Caixaforum de Madrid, i no és d’estranyar si tenim en compte que Mucha va aconseguir que fins i tot arranquéssin cartells del carrer que havien estat dissenyats per ell.

Si voleu veure’n una mostra podeu veure el video a continuació:

Dades:

  • Alphonse Mucha: Seducció, modernitat i utopía
  • CaixaForum Barcelona
  • Gratuïta
  • Fins el 4 de Gener

I de pas també podeu veure al mateix CaixaForum Entre el sagrat i el profà. El renaixement a Prato, on pots contemplar les creacions d’artistes del renaixeixement i entendre millor aquest període on l’humanisme es va manifestar en el seu estat més pur.

Dades:

  • Entre el sagrat i el profà. El renaixement a Prato
  • Gratuïta
  • Fins el 28 de Setembre

Vicky, Cristina, Barcelona: Avui s’estrena l’última creació de Woody Allen, rodada, com sabeu, a la nostra capital. S’han escoltat opinionts i crítiques molt diferents d’aquest “cant divertit i sense prejudicis a l’amor”, segons la descriu la web del film. Penélope Cruz ha rebut molt bona premsa de la seva actuació, superant fins i tot a la “Musa” Scarlett, però pel que fa a la visió de Barcelona, molta gent creu que Allen no se’n surt dels tòpics sobre Espanya (per què desenganyem-nos, de Catalunya, nà de nà) i mostra els típics racons de la ciutat sense aprofundir molt més en ella malgrat que una de les protagonistes hi vagi per acabar el seu màster sobre cultura catalana. Per mi el millor per a la catalanitat barcelonina són els noms dels d’aquí: Maria Elena i Juan Antonio, noms més semblants als de culebrón Venezolano.