Monthly Archives: Juny 2006

pensaments

*sunny road- Emiliana Torrini*

Què passa quan tot el que pensaves que coneixies de sobte et demostra que no és cert? suposo que et comences a questionar coses i els puzzles mentals comencen a trobar peces que estaven amagades o que ni hi eren i que de sobte apareixen. Suposo que comences a enganxar trossos i fins i tot que inventes més peces amb les que pots fer un altre puzzle mental pròpi, teu, que segurament no conté molta part de la realitat, però que és fruit de veure que no saps tota la veritat. La ment pot fer més mal que bé, i ometre, és mentir.

Quan la controvèrsia és publicitat

*Rebellion (Lies)-The Arcade Fire*

L’obispat d’Àvila ha convocat una taula rodona amb la finalitat de dialogar i analitzar què hi ha de ficció i què de realitat en el “Còdi da Vinci”. Aquesta és una de les moltes actuacions que l’església ha fet després que el llibre de Dan Brown aparegués a les llibreries.

“El codi Da Vinci” ja porta més de 44 milions d’exemplars venuts i ha rebut més crítiques que elogis a part de ser portada a judici per plàgi.

De moment, les acusacions de plagi no han pogut aconseguir guanyar a Dan Brown als tribunals, però en canvi si que han tingut èxit les crítiques contra els arguments exposats per Brown en el llibre, ja han aparegut uns 10 llibres que expliquen “les mentires del Codi da Vinci”. Qui també s’ha queixat ha estat l’església, i en particular l’Opus Dei que va demanar a l’empresa Sony que col·loquéssin un missatge que avisés a l’espectador que el que estava veient era ficció.

“El codi da Vinci” ha obert una escletxa a la ment de molts dels que hem crescut amb la fe cristiana, tant com si som creients com si no. I és que obre la idea d’haver viscut en un engany durant 2000 anys i mostra molts arguments per a corroborar aquesta idea. El tema central del llibre és el sagrat femení i la unitat del femení i el masculí, demostrat amb la tesi que Jesus i Maria Magdalena eren parella. Però el que no fa Dan Brown és dónar certa informació: tota aquella que contradiu la seva hipòtesi.

Un altre error que es pot trobar al còdi és el referent als Templàris: no és cert que l’ordre dels templaris fós creada pel Priorat de Sió, sinó que va ser creada per Hugo de Payens, un veterà de la Primera Creuada. A més, en el llibre s’esmenta que els Caballers Templàris van venerar a un Déu pre-cristià de la fecunditat, anomenat Baphomet, això però, sols apareix a la llista de proves contra els Templaris en el judici dels inquisidors.

A més d’errors històrics d’aquest tipus, “El codi da Vinci” fa descripcions innexactes de llocs i d’art europeu. Així, a molts el que es podria considerar a “L’últim sopar”, quadre fet per Leonardo da Vinci, que és una noia i en concret Maria Magdalena, un estudiós de l’art renaixentista ho veu com a un noi molt jove, un home sense barba, costum del moment que va usar da Vinci per a representar a un apostol Joan molt jove, com es creu que era.

Així doncs també hi ha llocs esmentats en l’obra que tenen cartells explicatius, un d’aquests llocs és l’Església de Saint -Sulpice, a París, que avisa que ” En contra de les pretensions imaginàries en una novel·la recent de gran èxit de ventes, això (la línia que hi ha en el terra i que en el llibre diuen que és part del meridià de París) no és un vestigi d’un temple pagà. Aquest temple no ha existit mai en aquest lloc. Mai va ser anomenada Rose-Line. No coincideix amb el Meridià traçat per l’observatori de Paris que serveix com una referència per a mapes (…) comprovi que les lletres P i S de les petites finestres a final del creuer es refereixen a Pere i Sulpice, els sants patrons de l’església, i no a un imaginàri Priorat de Sió”.

Molta controvèrsia, moltes discusions, titulars al diàri que parlaven de prohibicions a alguns països, de censura, de crítiques de religiosos i historiadors, fins i tot denúncies per plàgi. No sabem qui està en el cert i cadascú pot interpretar les proves com consideri necessàri. L’únic que es pot concloure d’aquesta moguda és que ha cridat l’atenció de molta gent. Ha sigut una gran publicitat per a Dan Browm i una plataforma de llançament per a molts llibres posteriors que aprofitarien la controvèrsia. EL fet és que ja són uns 44 milions d’exemplars venuts, però també molts exemplars venuts del llibre que Escrivà de Balaguer, el fundador de l’Opus, va escriure.


cigronet

*Yellow-Coldplay*
Hi haurà un cigronet més a la família!!
Doncs si, perquè la meva tieta té un “garbanzito” a la panxa! i li parla i li diu que no tingui en compte al seu pare quan fa coses rares per fumar XD. A més segurament serà súper intel·ligent perquè tansols té un mes i ja ens va dir adéu ahir quan pujava a l’ascensor… suposo que devia alegrar-se de poder descansar una mica de cosines i de cosí adoptat (el Joel XD) encara que ja veurem perquè potser vé a viure al costat de casa…això sí, espero que no neixi com jo de ploraner perquè sinó ens posarem nerviosos que les parets són de paper,encara que…per altra banda…si ho sents tot pots fer de cangur sense necessitat de moure’t de casa XD (això no, això no, que serem cosines responsables) i bé, tinc ganes que neixi el cigronet que ja el vull veure. La Laura i jo vam mirar a quina fase devia estar i vam veure que ara ja té cor i pulmonets petitons, d’aquí dues setmanes ja tindrà orelles, nas i ullets! i d’aquí un mes les manetes i les cames, tirarà patades encara que no es notin! i podrà sentir música nostra! el convertirem en indie popero abans que neixi pobre…potser surt ja amb la pell rollu samarreta de ralles XD.

Puta Ferré

M’encaaaaaaaanta la manera de fer d’alguns professors. Hi ha gent que no sap que els estudiants tenim vida pròpia i que no només fem la seva assignatura. Aquest és el cas de professors com el de política de l’any passat…a veure Molins, sabies que fem periodisme? és només un COMPLEMENT, una mica de cultura general però no hem de saber toot exactament com si volguéssim destronar a Zapatero.
Una altre és la que veieu a la fotografia: Edat: jove, Nom: carme Ferrer, Professió: borde.
Ja ens van avisar que el seu exàmen sería complicat. També ens va dir que sols aprovava a tios, però el que va ser impressionant és haver de canviar de classe per la quantitat de repetidors que venien a l’exàmen a provar sort. I si, era provar sort perquè o estudiaves el cervell d’ella o als apunts no estava tot allò que es preguntava. Bé, ja veurem si l’exprimim per a la recuperació, fariem un favor als companys que van darrera nostre de fet.
Una altra que mereix que la pengin és la de documentació informativa. És una asignatura que em va quedar del trimestre passat. I per què em va quedar? perquè va preguntar sobre les patents i jo no en tenia ni idea. Què és el fort? que les patents NO SURTEN ni als meus apunts ni als apunts de ningú de la classe. No surten ni al patatabrava, als apunts que ha donat d’anys anteriors.
És indignant que a sobre que ens tracten com a mercaderies ens facin aquestes putades, no pretenem res, només aprovar i poder seguir amb la nostra vida, que és estudiar, treballar, sortir una mica, perquè si, volem tenir una mica de vida a més de la que ells ens creen i res…créixer i fer una cosa que ens agrada…ja sabem que hi haurà obstacles però no fa falta inventar-se’ls

Records de l’holocaust

*All is full of love- Death cab for cutie*

Fa un temps va sortir pels mitjans de comunicació que el Papa Ratzinger havia fet una visita als camps de concentració de Aushwitz i Birkenau: dos dels camps amb més morts durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta noticia em va deixar amb ganes de fer un comentàri i aprofito ara per a dónar la meva opinió.

Com bé sabeu, Joseph Ratzinger va néixer el 1927 i l’any 1941 va allistar-se a les joventuts hitlerianes. Per la mateixa època, una noia de més o menys la seva edat, Anna Frank, escriuria un diari on explicaria el seu patiment, tancada dins una minúscula habitació sense poder sortir al carrer i amb una ràdio que li anava retransmeten les informacions que venien de l’exterior.

Segons el llibre autobiogràfic que Ratzinger va escriure, “La sal de la terra”, el papa e sva allistar a les joventuts hitlerianes quan era obligatori. El fet és però, que va quedars’hi fins a la fi de la guerra i que ara, passats ja bastants anys d’aquell fet, encara no s’ha visualitzat cap senyal d’arrepentiment.

El Papa atribueix la culpa de l’Holocaust a una banda de criminals, que d’altra banda cal recordar que van ser votats democràticament pel poble alemany, a més d’afirmar que el motiu pel qual els nacis desitjaven matar als jueus era “arrancar l’arrel de la fe cristiana”. Tots els historiadors afirmen però que aquests criminals alemanys no consideraven els jueus un grup religiós, sinó una raça que s’havia d’exterminar. Ratzinger ens presenta una Guerra Santa quan en realitat els nacis simplement creien en una raça superior i tenien l’objectiu de destruïr el que no s’adequava a ella ( fins i tot van destruïr un document fotogràfic sobre els alemanys,fet pel fotògraf August Sanders i que es deia “Els alemanys d’aquesta època”, i en el qual es veia la gran varietat d’alemanys que hi havia i que no coincidien amb la raça ària que es volia establir.)

Ratzinger va ometre l’antisemitisme, i la connivencia d’amplis sectors catòlics alemanys amb Hitler. També va oblidar que Pius XII va firmar un concordat amb el nacisme, fet que destarota la seva visió anticristiana de l’holocaust. I ja per últim, va oblidar la seva joventut, va oblidar que ell mateix va col·laborar amb els que anomena criminals i en lloc de demanar perdó o arrepentir-se l’únic que va saber dir va ser ” on estava Déu en aquells dies? per què va callar?”. Per què no es va preguntar ell on estava l’església aquells dies i per què va callar? per què no va preguntar-se a ell mateix perque enlloc d’afrontar aquest fet va triar el camí fàcil?. Segons Ratzinger, “el nostre poble va ser usat i es va abusar d’ell com a instrument en la bojeria de destrucció i domini”.Que quedi clar que no tots els alemanys van estar d’acord en aquesta bojeria i que ell podia triar. Pot preguntar-se on era la seva consciència en aquells moments?


Ja tenim tenda!

m’independitzo!
m’independitzo aquest estiu amb una caseta de 2 metres per 1 i mig. La disponibilitat serà de 3 o 4 dies però suposo que alguns caps de setmana i festius farà de caseta de platja o de muntanya. Es tracta d’un habitatge de color vermell i planta baixa. Té espai per a dues persones més les motxilles i una cuineta portàtil i va molt bé en per poder-la transportar. L’estrena es farà a Benicassim, al FIB (waaah quin lloc millor?XD) i esperem que compleixi les espectatives d’acondicionament i comfort. De fet no crec que hi estiguem gaire a dins i si fa calor, com segur que fa a Benicassim, ja obrirem les finestretes.
Aquest mes està sent impressionant eh! primera feina amb nòmina, primers exàmens aprovats, primera casa…primers cinc mesos ;P.
El Joel em va fer un regal súper maco. Només cal que cliqueu al seu nom per a morir d’enveja XD

PD: per cert. Ha guanyat el Si. A veure que tal va Catalunya ara…de fet fa por i més si teniu un amic com el Roger que és tope d’Esquerres. Segons ell d’aquí 7 anys començarem a veure l’estatut que hem votat i ens frustrarem del tot. Fa ràbia que hagi guanyat el si però la veritat…espero que el Roger no tingui raó del tot, perquè significa que estem construïnt un país tercermundista (amb tots els respectes u_u) Ja veurem!


M’han batejat!

*the bitter end- Placebo*

Avui he anat per primer cop a la meva vida a una roda de premsa!
Ha sigut impressionant: veies a la gent entrar amb les càmares, l’alcalde amb el seu guardaespatlles els dos amb traje i ulleres martini, periodistes que entraven amb la seva llibreta a la mà…i sobretot: molta gent molt ben vestida. He acordat amb el meu jefe que m’hauré de comprar algun traje armani o versacce, perquè tot això sembla rollu hollywood XD. La roda de premsa ha durat poquet: hem entrat i ens han demanat el nom i de part de què anavem: Lourdes Pablo, del Terrassa.net (súper orgullosa!XD) i m’han donat per a l’entitat un cd i el llibret de la festa major a més d’una samarreta (el meu primer regal de roda de premsa!). A més era a la casa museu alegre de sagrera, per aquells que no ho sabeu, és una casa modernista súper maca que hi ha a Terrassa. Ens han portat a tots al jardinet (mira que vivien bé els modernistes eh) i allà l’alcalde ha fet un discurset mentre el gravaven i prenien nota ( jo també clar) Després al torn de preguntes han hagut algunes sobre presupostos i tal, la pela és la pela, i per acabar l’alcalde s’ha despedit i ha hagut una mica de pica pica i un mag canari que anava fent coses rares…s’ha tret cartes de la boca, ha descobert els nostres pensaments i ha aprofitat per a menjar una mica (molt bons els entrepanets i la barra lliure (de sucs i cafès no us penseu!) ) ah! i si, Joel, l’home que hem vist amb pajarita era un dels cambrers XD tens molt bon ull XD.
si voleu saber el que he escrit després de la roda de premsa sols cal que aneu a http://www.terrassa.net , la noticia de Festa Major!