Monthly Archives: Març 2007

Parecidos razonables III

parecidos-razonables.JPG

Anuncis

Decepcions

Últimament m’he sentit una mica decepcionada i ja ho he parlat amb els que estan al meu costat, que al cap i a la fi són els que han patit els meus canvis d’humor o que de sobte em posés a plorar o estigués estressada, però tot i així mai està malament desfogar-se altre cop, no? M’he sentit decepcionada pels meus amics, per alguns amics, no tots! d’altres m’han demostrat que són molt més a prop meu del que hem pensava, però sempre fa mal veure que, els amics, els que tries perquè penses que tenen uns valors, unes maneres de fer, etc. en realitat no tenen aquests valors, ni fan allò que penses que s’hauria de fer. I és lògic, ni tot el que penso està bé ni tothom ha de tenir els mateixos valors o la mateixa escala de valors que tinc jo, ja que tots som diferents i aquí està la gràcia. Però hi ha coses que ratllen el que penso que és decent i aleshores em deprimeixo i em prenc les coses massa a pit i massa com si me les féssin a mi, quan en realitat a mi no m’afecta…però sí.

Això m’ha passat quan un amic meu, el qual pensava que ho era de debò, em va explicar que, tot i tenir novia, havia quedat amb una noia per follar. I aquí hi ha la maldat: no solsament  farà ( o ha fet) “cuernos” sinó que a més els farà de manera premeditada, amb tota la fredor que això suposa. No ha estat un error, una equivocació, un lapsus perquè “el cuerpo és débil” ha estat una cosa calculada i freda, un acte egoista i gens digne d’una persona que considera que els seus valors són sobretot socials, i que lluita per una igualtat i una millora del benestar de totes les persones. Si així és, com pot ser que li faci això a la seva nòvia, una noia que està enganyada, que no sap en realitat amb qui està. Una persona a qui ell s’ha venut amb uns valors morals que en realitat no té, i que espero que mai conegui, o que si els coneix sigui després d’haver-se desencantat d’aquest noi que no es mereix ni el seu mínim amor ni respecte.

És molt fort tenir “l’enemic a casa” i potser és perquè m’identifico molt amb aquesta pobra noia, que em sap tan greu el que ha fet el meu amic. No puc soportar pensar que aquesta noia pateix quan el seu novio no la truca, pensant que potser ja ha fet alguna cosa malament, es posa neguitosa si ell li diu que no pot quedar amb ella, perquè pensa que ja no se l’estima prou, i viu el seu primer amor, la primera parella, la que més et marca i la que pot deixar la ferida més profunda si et fa mal. Ella creu que ell és el seu princep blau i es veu amb ell en un futur, amb fills, amb nets i tot segurament, i saber que el que ella s’imagina, la vida que creu que portaran, en realitat ja és molt diferent sense que ella ho sàpiga em fa mal.

El pitjor de tot és sentir com es defensa el noi: la seva teoria sobre el sexe lliure (lliure tansols per ell, ja que prohibeix a la seva noia saber la veritat i així poder decidir si accepta que sigui lliure o no) i sobre que ningú l’entenem per les nostres convencions socials. També és molt trist sentir com diu que la seva novia no té perquè descobrir el que fa, i que pot viure sense dir-li…aleshores penses…l’amor de parella, la vida en parella no es basa en la veritat per damunt de tot? i les veritats poden fer mal però sempre són millors a viure enganyat i a sentir-les d’altres boques. Sentir dir que s’estima aquesta noia és sentir dir que s’estima molt més a ell, perquè el seu egocentrisme i egoisme fa que per damunt de tot i sigui ell abans que el fer mal a la seva parella, i això és pèssim, i compte! que no demano que sigui un superman per ella, però almenys que la respecti, com a ell, de ben segur, li agrada que el respectin ( i ho demana si no ho fas)

Aquest noi es justifica dient que la societat ens ha inculcat una manera de pensar i això fa que jo no pugui concebre el sexe com ell el concep: amb qui vols, lliurement. I s’equivoca, jo el que dic és que pot haver sexe lliure i pots fer-lo si no fas mal a ningú. No fer mal a ningú és fer sexe amb qui vulguis sense tenir parella, i si tens parella parlar-ho amb ella per veure que vol, i si ella no ho accepta triar. Perque tenir parella és a més de totes les coses bones, saber renunciar a d’altres que potser poden ser no tant bones. I a més, si no vols renunciar-hi, deixa la parella, però no li amaguis el que és bàsic per a una bona relació, la veritat. Per ell, el tema queda en tenir sexe lliurement i enganyar la parella per poder-ho fer si ella no ho accepta, i aquí és on jo veig el problema, no en que es folli a qui vulgui, que tant carca no sóc. Si tens parella acorda amb la parella el tipus de relació que voleu tenir, si no hi esteu d’acord, talleu, si hi esteu d’acord, com si ho voleu fer amb cabres, però el que no pot ser és la mentida.


Rehab

Avui he trobat aquest video en un blog, és boníssim, súper ben trobat. Digne de Perez Hilton XD

britney.jpg


Viena’07

Clicant a la imatge podreu accedir a un petit recopilatori de fotos que ha fet el Joel sobre el viatge a Viena. El video és molt xulu, i la música genial!

viena.JPG

PD: Oh La- The Kooks


Hotel Sacher

dscn0806.JPG


Perquè no s’ha de retirar l’anunci de Dolce & Gabbana

Avui s’ha conegut que Dolce & Gabbana han retirat el seu anunci després de la llarga polèmica dels últims dies. Detractors de l’anunci han considerat que es mostrava a la dona de manera denigrant i que incitava a la violència de gènere. Però són arguments pesants per a causar la seva retirada?

Anunci amoral

Segons Dolce & Gabbana aquest anunci és tansols una obra d’art ( certament, doncs està exposada en una galeria d’art entre el munt de fotografies fetes pel mateix fotògraf Steve Klein) i com a obra d’art no és amoral, doncs serien amorals moltes d’altres obres que no s’hi han considerat (com fotografies de travestits de Diane Arbus, fotografies de nus de Spencer Tunick, o fins i tot obres pictòriques com esmorzar campestre de Manet, o les Mademoiselles d’Avignon, de Picasso)

Deixant de banda la opinió dels dissenyadors, segons la legislació sobre publicitat, són il·licits els anuncis que presenten a la dona de forma denigrant i desvinculada al producte que s’esta anunciant. Aquest anunci però, és, i cal recordar-ho, de Dolce & Gabbana i aquesta marca es caracteritza per voler donar una imatge de transgressió. Vol donar a conèixer a un home i una dona sexys, cosmopolites i, com es pot llegir clarament al seu web, fora de les regles. I això és el que mostra el seu anunci. Al cap i a la fi, què és publicitat? publicitat és aquell producte que es realitza per a donar a conèixer algun producte o marca, i en el que es presenten els seus valors i identitat. Dolce & Gabbana vol mostrar valors de transgressió i un perfil fora de les regles i això ho fa mitjançant aquest anunci.

D’altra banda, s’ha dit que cal treure l’anunci perquè és clarament una apologia a la violència. Segons algunes associacions, en la fotografia es veu a una dona sotmesa a la voluntat de l’home. Està ben usada aquesta paraula? “sotmès” significa estar obligat, realitzar alguna cosa que no vols fer, però aquesta noia, en realitat no fa cap cara d’estar obligada. Així quin és el problema? la violència sexista o el tabú sexual que encara hi ha a la nostra societat? Malgrat que ja fa temps que es parla de la lliberació sexual, són moltes les coses relacionades amb el sexe que ens fan posar vermells o que ens semblen amorals, i potser és aquest el problema que s’amaga dins les crítiques a la violència.

A més, un altre punt a reflexionar és el de la discriminació positiva cap a la dona, perquè si aquest anunci cal treure’l per amoral, per què no és amoral o no és denigrant la foto de la mateixa campanya en la que es veu a un noi nu, rodejat de nois , d’entre els quals un s’està baixant la cremallera? Per què si la imatge és la contrària no és denigrant? no estem buscant tres potes al gat? potser tan preocupats per la imatge que es pot donar de la dona al final s’acaba donant la imatge que justament la que volem treure.


Pifies i despropòsits

 La secció de gent de la majoria de tots els diaris espanyols, ahir va despertar amb una notícia bastant sospitosa: l’aparició d’un video a Youtube en que es veia la mort de Belen Rueda a los Serrano, 2 dies abans que s’emetés el capítol per televisió. Sembla bastant estrany que hagin aparegut aquestes imatges no? la veritat és que m’és impossible imaginar a una persona veient per imagenio el capítol ( pagant la seva pasta) i gravant-ho amb la camera casera per a després posar-ho al youtube. Per què fer aquest acte d’altruisme? que la gent compri l’imagenio aquest no? A mi em sembla més una campanya publicitària d’aquelles extrabagants que el que pretenía era captar més l’atenció i tornar a apujar l’audiència, ni que sigui per un dia d’una sèrie que es veu que cada cop té menys adeptes. I no m’estranya. La veritat és que no he vist la sèrie quasi mai, no he vist ni un capitol sencer, però aquesta mena de sonrisas y lagrimas a lo cutre només pensarho em sembla espantós. I moltes menys ganes de veure cap capítol m’entren al veure el troç que apareix al youtube!

La Belen Rueda sembla una drogada i a més podria passar perfectament com a doble de la Belen esteban ( si és el que es pretenia per a pujar audiència és bastant trist) amb aquests ulls que sembla que porti unes lentilles de picapica o algun producte semblant! Després la manera de dir “te quiero” a veure, ja sabem que el teu marit és una mica curtet, però ja que et mors posa-hi una mica de dignitat, no el tractis com un nen que ha fet la seva última trastada! I l’altre…que va i veu fantasmes i després de dir-li que la seva dona ha mort, sols se li ocurreix cridar-la pel telèfon (pobre fiti també).

Bastant trist és el panorama on s’ha hagut d’arribar en una família que tot és de broma ( qui es creu que de tants germans 4 acabin sent parella, venga ya)

 rueda.jpg