Category Archives: Catalunya vs Spain

Es podrà torejar a Catalunya?

avui el Parlament debatra la ILP per prohibir els toros a Catalunya si, finalment, Catalunya prohibeix les corrides de toros o no. Abans de saber el resultat em mullo i faig una aposta (amb la boca petita i més desig que no pas creença ferma) crec que ens torejaran serem la segona comunitat autònoma que prohibirà els toros. Per què? mirem-ho:

ICV per ous moral ha de votar en contra les corrides. Això són doncs 12 vots a favor de la ILP

ERC: com a partit d’esquerres i modern que és ha d’estar en contra també contra aquesta tortura. Són 21 vots més

En total tenim ja 33 vots a favor. Per a que s’aprovi la llei, s’han de sumar 68. Falten 35 vots a favor perquè pugui aprovar-se la ILP

CiU: té 48 escons

PSC: té 37 escons

Aquests dos partits han dit que permeten llibertat de vot als seus diputats.

Del PSC crec que pocs votaran a favor de la ILP. Les seves bases estan formades per la immigració dels 70s i a la seva majoria que “no les quiten su fiesta”. El PSC, malgrat que molts dels diputats considerin una aberració aquesta “festa”,  té dins seu un crisol de cultura popular molt més complex que CiU, ja que engloba també la cultura de la Feria de Abril i les tradicions taurines. Per tant pocs escons a favor

CiU pot molt més fàcilment votar a favor de la ILP sense fer mal als seus votants i per tant els seus diputats no estan pressionats per danyar les seves bases, i davant una festa basada en la sang i fetge i en jugar a la mort perquè si, no crec que es quedin indiferents.

Així que segur (espero) que s’arribarà als 68 vots per assolir la prohibició dels toros. I no, no és perquè siguem rencorosos i us tornem el cop contra l’Estatut (ja he sentit algunes d’aquestes opinions a la tele). És perquè no estem al circ romà en que era un plaer veure matar. És una tortura i hi ha tradicions que s’han de conservar, però d’altres cal veure que hem evolucionat i que moralment hem d’anar-hi en contra (sense arribar a comparacions tant heavys com que si abans era tradició pegar a la dona). La cultura no és ni pot ser mai tortura!!

A més, que ho sento molt però teniu el gust al cul si us agrada veure un pobre animal al que tanquen en un lloc a les fosques, el treuen ràpidament a la llum amb el considerable shock visual que això suposa, el comencen a emprenyar perquè es baralli sense que ell tingui cap intenció a fer-ho, li clavin punxades davant la seva superioritat en la lluita perquè no sigui tant fort i, després, el matin i honrin la valentia i força d’un tio que s’ha ajudat de tots els mitjans i joc brut possibles per poder guanyar. Si tu estas jugant al poker amb un trampós t’emprenyes, doncs el torero no és menys trampós que un jugador de poker amb asos a la màniga (sense parlar de la sang, de la tortura al pobre animal, de la brutalitat que és pot veure, vaja una tradició súuuuper educativa)


Economia i independència

Avui un amic m’ha passat el següent enllaç:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/196699-lestat-ja-no-sera-el-principal-mercat-de-catalunya-el-2015.html

Com podeu veure a la imatge, segons aquest estudi, l’estat ja no serà el principal mercat de Catalunya el 2015. Si tenim en compte això, un dels arguments que més se senten sobre per què la independència no seria bona per Catalunya, s’hauria superat amb escreix. No?I més si llegeixes coses com aquesta:

El Premio Nobel de Economía de 2004, Finn Erling Kydland, ha asegurado que si Catalunya fuera independiente “el gobierno catalán tendría más facilidad para demostrar su credibilidad que el gobierno español en su conjunto”

El que no tinc gaire clar és què caldria fer per forçar la independència de Catalunya?  Perquè podriem comparar-ho amb Kosovo, però Serbia considera a Kosovo com una provincia autònoma seva però el govern serbi no intervenia directament en l’administració del territori des del 99.

Per últim us deixo amb un Link que no té desperdici. El d’un maleducat que perd tota la raó que podria tenir amb les descalificacions que fa dels Catalans. És igual o pitjor que escoltar la COPE!


La dignitat de Catalunya avui

4 anys han tardat per fer el que tothom sabia: retallar l’Estatut. L’ Estatut, que va ser ratificat pel poble català,  va passar pel Parlament i  pel Congrés i que va aconseguir que la premsa catalana s’unís per fer una editorial conjunta (La dignitat de Catalunya), s’ha vist retallat en 14 articles i en 23 més se’n reinterpreta el contingut.
Immediatament els partits polítics han dit la seva, PP obviament no es sent perdedor. La resta no el consideren guanyador (tan previsibles com sempre) però no estàn d’acord amb la sentència i han cridat a  tots els catalans a mobilitzar-se en una manifestació el pròxim 10 de juliol a Barcelona.

Val a dir que, si ho mirem estadisticament, s’ha aprovat el 95% de l’Estatut, però fa molta rabia que declarin inconstitucional el 5% restant. Ens toquen la nostra llengua:

– El català NO serà la llengua “preferent” de les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya

– S’anul·la l’article 206.3 sobre la solidaritat amb la resta de comunitats, en el que s’establia que la Generalitat aportaria recursos financers per garantir la nivelació i solidaritat a les demes comunitats autònomes (…) sempre i quan realitzin un esforç fiscal  similar, per així no veure’s descompensada després del repartiment de recursos financers, com passa actualment.

– El Consell de Justicia de Catalunya, lluny de ser un òrgan descentralitzat i desconcertat del Consell General del Poder Judicial (CGJP), queda supeditat a ell, i no podrà participar en la designació i nomenamen tdel president del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ni proposar i nomenar a jutges i magistrats, expedientar-los o sancionar-los.

A més, i el que ha tocat més el crostó als independentistes -segurament, i encara que es podia preveure- el Constitucional ha dictaminat que les referències en el preàmbul de l’Estatut a “Catalunya com a nació” i “la realitat nacional de Catalunya” no tenen cap eficàcia jurídica interpretativa.

Personalment crec i repeteixo que ja se sabia, podrem dir que el tribunal estava deslegitimat: per la tardança ( fins a 7 vegades ens han tingut esperant davant el bunker a veure si dictaven sentència), perquè molts dels seus membres ja havien expirat el seu mandat, perquè ha demostrat la seva clara decantació política… però es sabia que un tribunal ESPANYOL acabaria fent una sentència d’aquest estil.Per sort els partits polítics estan responent (per ara) correctament i, cosa poc habitual, inclouen a la ciutadania a la seva lluita. Criden a una manifestació el 10 de juliol. Criden a que el tribunal vegi que no es pot riure de la dignitat de Catalunya sense que hi hagi una resposta forta de la societat catalana.

D’altra banda, m’agradarà veure què passarà amb els referèndums per la independència que s’han anat fent al llarg de Catalunya. Motivats en gran part per partits polítics d’esquerres per fer campanya, però també gràcies a la lentitud d’aquest òrgan, que ens ha fet exasperar. Està clarissim que aquesta sentència és un polvorí que encendrà encara més als independentistes (i als que no ho eren però poc a poc es van decantant per aquesta opció).

La sentència tansols servirà per fer més fràgil la relació ja per si difícil dels catalans i els espanyols. Per radicalitzar posicions. Ja veurem com això es reflexa a les pròximes eleccions catalanes i a la mani del 10 de juliol. Al web www.somunanacio.cat podeu accedir a la informació sobre aquesta i veure si surten autocars des de la vostra població.


13-D: Valoració de la jornada

Ahir la xifra de participació en les diferents consultes sobre la independència que es van celebrar a 166 municipis es va situar en un 27% (encara falten els vots anticipats).

Què representa un 27%? segons qui ho miri trobarem una resposta o una altra. Hi haurà gent que dirà que és poca cosa perquè, per exemple, a les eleccions europees la participació es va situar en un 40%. Jo sóc més aviat de l’opinió que pel fet de ser una consulta popular que:

– no ha comptat amb cap campanya com les que es veuen a les eleccions
– no ha tingut una enorme repercusió als mitjans (malgrat que a la Terribas li diguéssin que es passava)
– no és vinculant i per tant és com una enquesta, el teu vot és simbòlic i no suposarà cap canvi (almenys polític o jurídic)

un 27% de participació és un bon percentatge!
Però no crec que sigui el quasi 30% de participació el que ens ha d’importar. Tampoc el SI majoritàri (era lògic que anirien a votar els interessats pel SI més que els votants a favor del NO, que ho poden considerar ilegal o no volen ampliar el percentatge de participació). El que ens ha d’importar és el precedent que ha sentat. Ja va passar amb Arenys de Munt, però aquesta acció ha fet que Arenys no quedés com a simple anècdota. De fet, la Coordinadora de la Consulta a favor de la independència ja ha anunciat que presentaran una proposta al Parlament perquè es faci un referèndum el 25 d’abril del 2010! (Déu ni dó! al final no es podrà dir que el segle XIX inicis del XX va ser el segle del Catalanisme, el XXI no ens quedem curts!)

També vull fer esment de les pressions polítiques per a treure importància a la consulta. Justament ahir es va inaugurar la Linia 9 del metro a Barcelona. Quina casualitat! amb presses i corrents i amb un discurs del president on es parlava d’unió i es deixava veure un clar aire a federalisme (com és normal i ha de ser en el seu partit), Montilla va inaugurar la L9. Tot i això, el Telenoticies va decidir donar importància clara al “referendum independentista” i el primer lloc dels informatius va ser per parlar sobre com estaven anant consultes arreu de Catalunya (bon cop de Terribas, que va demostrar que no es deixa presionar diguin el que diguin els partits!)


Records del franquisme


Franco

 

*How High- Madonna*

Dissabte va sortir al diari de Terrassa una esquela per a fer homenatge a Francisco Franco Bahamonte, el qual va morir el 20 de Novembre de 1975. L’esquela anava firmada per la comisión Francisco Franco de Terrassa, fet que em va sorprendre, no sabia que a Terrassa existia tal comissió.

Ja em va sorprendre veure al diari aquesta esquela, encara que malgrat tot, no es fan homenatges per a Companys o Tarradellas? Per què no es pot fer per a Francisco Franco? Potser perquè va ser un dictador i perquè va fer mal a molta gent. Perquè el seu va ser un govern per la força i no una elecció democràtica, i perquè molta gent ho ha considerat insultant.

Crec que aquesta esquela ha sortit com a resposta a moltes veus que s’han sentit últimament a Terrassa per a treure els símbols franquistes de la ciutat. Es vol donar a conèixer que aquesta ideologia que representen les plaques encara està present a l’actualitat. Molta gent per això ho haurà considerat una provocació. És possible, però fins a quin punt fer un homenatge d’aquest tipus és un insult o una provocació? No poden pensar el mateix els que no estan a favor de Companys o Tarradellas? És cert que no es pot fer comparació ja que un va morir afusellat i l’altre va viure sent dictador i atès medicament i amb les millors condicions que es podia a la època; però potser és això el que distingeix ( entre moltes d’altres coses ) un govern de dictadura d’un govern democràtic. El govern de Francisco Franco no hagués deixat mai posar una esquela en honor a Companys, en canvi, després de la fi d’aquest govern tots podem tenir la nostra llibertat d’opinió. Podem manifestar-nos sobre el que ens sembli, podem triar el que volem i tots tenim veu i vot. Podem parlar en català o castellà sense patir repressàlies, podem opinar sense patir per la nostra integritat i podem escriure una esquela per a recordar una mort que ens va importar. Podem fer una de les coses que abans no podiem fer: donar la opinió i respectar la dels altres, no perseguir la opinió contrària. Podem dir que una de les coses que no poden criticar els seguidors del Caudillo és que se’ls fa repressió i que no es deixa que expressin la seva.


Memòria històrica?

simbfranco.jpg

*You give me something-Jamiroquai* 

Ultimament a la feina m’han enviat diversos articles d’opinió sobre les plaques feixistes que queden a la ciutat. Es veu que fa un any l’ajuntament va firmar un acta en la que tots els partits estaven d’acord en treure els símbols franquistes de Terrassa, i això encara no s’ha fet. Les entitats que es queixen argumenten que seria un símbol de neteja democràtica i que el no treure’ls significa que el passat encara és present en la manera de fer. Deixant de banda que una cosa que es firma s’ha de fer, no trobo que sigui imprescindible fer-ho. Osigui, trobo lògic que es queixin de que no s’ha fet res sobre una cosa que s’ha dit que es faria, però de debò és tant important de treure les plaques franquistes. No ho sé jo no he vist que cap placa m’hagi atacat treien un fusell o que em faci parlar en castellà i sinó em sancioni ( algunes persones si, veus?). A més, imaginem que ens posem així amb tot, perquè a Paris no es queixen perquè no treuen els simbols egípcis? aquests signifiquen l’autoritarisme de Napoleó vers els egipcis, que els hi tornin com a mostra de neteja democràtica. Ara podrieu pensar, i els arxius de Salamanca aleshores? bé, potser els arxius de Salamanca són una cosa diferent, ja que contenien noms de persones, dates personals i elements que familiars podien reclamar com a personals i seus, fet que fa de justicia el tenir-los a Catalunya, però una placa o comporta cap element personal, simplement és el símbol d’una època que va passar a Espanya, una època en que es van fer moltes coses, si moltes dolentes, però també va haver coses bones, una època que cal recordar. Com tenim edificis antics, muralles romanes, muralles medievals, esglésies, catedrals, calls jueus, etc, hem de tenir a la nostra ciutat aquesta part de la història, que vulguem o no, és la nostra història i hem d’acceptar. Les plaques i simbols franquistes no són per a benerar el règim, ara ja no, són simplement per a recordar a tots allò que no ha de passar, per a mostrar a les noves generacions la nostra història, i quina millor manera per a fer-ho que la ciutat?


I encara queda per nadal…

*This picture- Placebo*

Tot i que encara queden dos mesos per a què sigui Nadal, algunes persones han començat ja a fer propaganda i a punxar per a què aquest any es torni a fer el boicot al cava català
Aquest és el cas d’un columnista de Melilla Hoy, Francisco Roldan, que ens ha demostrat la seva falta de cultura al redactar un article ple de difamacions i tòpics que crec que algú li ha de rectificar.
Roldan comença expressant el seu rebuig al cava català i manifesta que abans de celebrar el que ell diu “la llegada del Niño Dios” amb aquest producte ho farà “con cualquier otro producto espumoso, hasta brindaria con agua de Trara”.
Primer de tot, dir-li al senyor Roldan que no ens menteixi posant per sobre de tot al “Niño Dios” com si els catalans fóssim uns pecadors impresentables, ja que utilitzar d’aquesta manera la seva imatge demostra que no segueix gaire les seves creences, o es que el “niño Dios” deia que es visqués dins l’odi i la rancúnia?
D’altra banda, expressar també la meva sorpresa al relacionar tot el que és català amb l’independentisme i el “separatisme. L’any passat Codorniu i Freixenet van veure com la seva facturació disminuïa en un 4% degut al boicot que es va fer, però perquè es va fer? Es que heu vist mai una bombolla de cava vestida de catalaneta o amb l’escut del Barça? Algú mentre bevia cava sentia una veu de la consciència que li deia “sigues català! Sigues català! Puta espanya!?” ( com diu Roldan que diem).
El senyor Roldan no veu que és una tonteria fer el boicot i que només serveix per a generar més tensions i odi? O es que farà també boicot a tot aquell que sigui d’un equip de futbol diferent al seu, o a tots aquells que no es diguin Francisco, o a les dones rosses? Perquè si a tot allò que porta el mot català? Això no se n’hauria de dir racisme o xenofòbia?
I per últim, m’agradaria que aquest columnista m’expliqués el perquè del mot impresentable davant de la paraula Carod-Rovira, ja que s’ha oblidat d’argumentar-ho, com també perquè anomena dialecte català al que és clarament una llengua ( si no pot llegir les definicions de dialecte i de llengua i comprovar-ho).
En definitiva, senyor Roldan begui amb el que més de gust li vingui. Jo brindaré amb cava, a part de perquè és català, perquè fa més festa.