I feel like nothing

( English summer rain-Placebo)

potser el títol és depriment, però la intenció no és aquesta. De fet…sentir-se res és sentir-se tot. Pensar que tot és enorme, que només ets una petitona part de un conjunt gegant de coses. No es dóna mai importància a les coses petites, però si et pares a pensar veus que…que només que una simple particula d’ADN es posi malament en la cadena en forma de milers de 8 horitzontals i infinits, ja tot és diferent. No es pensa que una simple picada d’abella et pot fer agafar unes febrades impresionants, o que una infima mirada per casualitat amb algú en una discoteca o una cafeteria pot significar una gran història d’amor. I feel like nothing. una cosa petita però amb gran poder. el sol fet de llevar-me i dir alguna cosa amb un to de veu o un altre ja fa que el dia canvii per als que estàn al meu voltant, però tot i així no sóc res en el conjunt de tota l’existència.
Creus en la reencarnació? no sé què pensar…el que sí que crec és que quan acabi aquesta, la nostra existència com a persones…seguirem sent una part important encara que ínfima del tot. Els nostres familiars seguirant tenint records de nosaltres, i això farà que hi siguem, i que els seus fets i els dels altres segueixin sent intercedits per nosaltres, i així successivament. I m’agrada pensar això, m’agrada pensar que potser no sóc res, però que en realitat sóc un conjunt complèxe d’anys i anys de fets, de vides de persones, de mentalitats i maneres de fer, que m’han fet arribar on sóc.