Beggin

Aquest juliol l’he començat amb moltíssimes novetats i totes molt bones. Vaig per passos:

Primer de tot m’ha arribat una carta de la UAB en la que em diuen que ja tenen el meu títol! si si, el rei ja ha firmat ( o l’estampador de la firma del rei ja ha posat el seu segell) el meu títol com a llicenciada en periodisme. Ara ja es pot dir que sóc 100% periodista!

Segon, aquesta setmana hem començat a fer el trasllat al pis. El Xavi ja hi ha anat  a viure i jo suposo que demà ja hi aniré a dormir. Hem queden mobles per portar i he al·lucinat amb la quantitat de roba que tinc! he dut 6 caixes de roba i una de llibres i encara em queda mitja habitació! (però les caixes amb llibres les deixo pels homes que jo no sóc superwoman XD)

I en temes més personals i familiars…doncs no em puc queixar: el Juli, el meu cunyat, ha trobat feina i està contentíssim i molt més tranquil; La Laura ha aprovat tots els examens que ha fet fins el moment i ha començat les pràctiques a la Creu Roja, on aprendrà un munt i, el més important s’hi sent a gust;  i jo vaig fent moltes cosetes, ahir per exemple, anar-me a banyar a la platja a les 12 de la nit, buaa una “experiencia religiosa” que us recomano XDDD

Amb aquesta felicitat no és d’estranyar que últimament no pari d’escoltar cançons més animades, us deixo amb algunes d’elles:

La que serà (o ja és) cançó de l’estiu:

The man does nothing-Alesha dixon

Begin- Madcon

Hot & cold- Katy Perry

I una de les que més escolto: you’re my star- Stereophonics

You fly with angel’s wings
You’ve got my blood in your veins
And your eyes see everything
And they shine like diamond rings

You’re my Sunday, Make my Monday come alive
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

Sometimes, I cave right in (’Times I cave right in)
But this fight you have to win (This time we have to win)
And your songs you love to sing
May your dreams forever live

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

You’re my star, yes you are

its a thrill to see your imagination
just watching you is an education
what’s in your mind is my fascination
it blows my mind it sets my heart to racing

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

Sant Joan

Avui la Betty ha pujat les fotos de la revetlla de Sant Joan i per fi us puc ensenyar una miqueta què vaig fer. Feia molt que no celebrava la Revetlla fora de casa i quan la Betty va dir que a casa seva organitzava una festa eivissenca vaig dir-li a la Montse que haviem d’anar-hi! El requisit era anar amb alguna coseta de blanc. Vaig pensar en posar-me el tipic vestit eivissenc que tinc però feia un fred que pelava i m’havien dit que la Betty tenia un jardinet i era on fariem el sopar. Cadascú vam portar una miqueta de tot: patates, beguda, truites i, com no, la imprescindible coca!

Casa la Betty és impresionant! té una piscina il·luminada per la nit, un porxo amb un espai per la barbacoa que és de luxe i un jardí ple d’arbres i gespa molt acollidor.

Us deixo amb algunes fotos!

Noticies

Avui ens hem llevat amb la noticia que ha mort Michael Jackson!!!! suposo que hi haurà gent que pensarà que un fill de **** com ell que es fotia al llit amb nens i que, com diu un amic meu, la seva única motivació era semblar el copito de nieve, és millor que estigui ja enterrat que no pas entre nosaltres, però la veritat és que es perd una figura que ha estat molt influent en el món del pop i, què voleu que us digui…a mi m’ha sapigut greu!! trobo que pobre home ha hagut de patir bastant per culpa de la família que va tenir, i que tot el que ha estat deriva de la seva infancia o, més ben dit, la seva no-infancia pobre nano.

A més, ningú pot negar la importància dels seus discos. Cauré en els estàndards però Thriller és impresionant i la va fer abans que jo nasqués!!

M’independitzo!!

Doncs com esteu llegint! avui ens han donat les claus pel que a partir d’ara serà el meu nou pis! estic molt contenta!!! em fa una mica de peneta pels pares i els meus tiets, ara no podré veure tant el meu cosinet com creix, espero que no s’0blidi de mi!

El pis està bé, és vellet i necessita una bona repassada de chapa i pintura però està al centre, ni a 5 minuts de la feina, i té una terrassa que és el millor de la casa. Ja estic pensant com pintar l’habitació i distribuïr les coses, s’haurà de fer alguna que altra escapadeta a l’Ikea!!

Tornada a la normalitat

Ja està! diumenge van ser eleccions i poc a poc es torna a la normalitat del partit. Ahir es van acabar d’enllestir algunes coses i ara sols queda tancar petits detalls per tornar a la normalitat. Això si, l’horari ja torna a ser el mateix i els caps de setmana ja som lliures!!!

Tot i això aquest finde el tinc basant liat, he d’anar a barcelona i a la tarda-vespre tinc un examen de la UOC d’història contemporània. a veure què tal va.

Més novetats… doncs que després d’anys intentant-ho, per fi marxo al FIB!!! anirem 4 amigues cap a Benicassim a escoltar a Lilly Allen, Kings of Leon, Franz Ferdinand i molts altres que no conec però que a partir d’avui mateix començaré a descobrir! També estic intentant tancar les vacances, però aquest any és una mica més complicat perquè no sé què fer i no tinc tot el mes (vaig començar a treballar a l’octubre). El que tinc segur és que marxaré amb els meus pares cap a Budapest i voltants. Ja he estat mirant la guia i sembla preciós.

Després hi ha plans per anar a Ibiza, on tampoc he anat mai i ja fa temps que em pica el “gusanillo”, i finalment hi ha independitzar-me… s’està mirant i potser al final decidiré anar sols amb els pares i deixar la resta de vacances per disfrutar del nou pis, si finalment n’hi ha! =)

Del Gegant econòmic al Gegant Social

Avui es publica a la revista Presència l’article que vaig presentar al II concurs de Treballs periodístics sobre la Unió Europea. Així que ja sabeu! tots a comprar El Punt, el Diari d’Andorra, el 9 nou, etc.

Del gegant econòmic al gegant social

El proper 7 de juny els ciutadans de la Unió Europea haurem d’ exercir el nostre dret a vot. Un vot que el 2004 vam demostrar no valorar gaire: la participació es va situar en un escàs 45’5%. Per què? potser creiem que aquest tema ens és distant? Res més lluny de la realitat: el que fa la UE ens afecta directament: qui no ha sentit a parlar del Mercat Únic o el Banc Central Europeu, d’entre altres? Tots ells són elements clau de la Unió. Serà perquè som euroescèptics? Potser veiem que Europa ha estat sempre un gegant econòmic i un nan polític. Però ara mateix, aquest gegant econòmic que feia d’Europa una dama forta, ha vist com una crisi l’amenaçava. Una crisi tant forta que està afectant a tot el món, i com a conseqüència també a la construcció d’Europa. Aquesta ferida al que feia del nostre continent un Gegant, pot suposar una empenta a que reforcem un altre punt: el social, pel que lluiten constantment alguns països i en recelen constantment d’altres.

La presidència de Sarkozy ha suposat un gran pas en la construcció de la “pàtria” comuna. Han estat 6 mesos que han donat una nova il·lusió a gent de moltes nacionalitats, i en els que s’han viscut grans avenços: l’adopció del paquet “Energia-Clima” per lluitar contra el canvi climàtic, el Pacte Europeu sobre Asil i Immigració, l’inici del debat sobre la PAC (Política Agrícola Comú) i el desenvolupament d’una estratègia comuna per a fer front la crisi mundial. Ara, començant el 2009, li toca el torn a la presidència Txeca, iniciada amb controvèrsia degut a les declaracions antieuropees del seu president, Václav Klaus, i que amb el lema “Europa sense barreres” s’ha fixat 2 objectius: Els Balcans occidentals i la col·laboració amb EUA.

I justament el nou any porta més canvis: L’elecció de Barack Obama com a president d’EEUU, que ha generat una relativa euroeufòria en l’ambient. La il·lusió del continent americà pel canvi s’ha traslladat als dirigents europeus, que tornen a pensar en una nova Europa. No l’Europa creada a Yalta el 1943. Aquella Europa que tenia por del comunisme i que patia una forta crisi econòmica i moral per no haver pogut sortir-se’n sola de la guerra; sinó una Europa que vol una nova Yalta per reintegrar totes les nacionalitats. Una Europa basada en la configuració de seguretat més àmplia existent, i incloent dins seu Rússia, EEUU, Canadà i els nous agents internacionals emergents.  En paraules de Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu: “S’obre una oportunitat única per encetar un nou capítol i comprometre’ns en una nova manera de pensar”.

Per endegar aquest nou capítol primer se n’han de tancar d’altres que no van acomiadar-se el 2008: La UE ha de resoldre la falta de força que va mostrar davant el conflicte de Gaza. També ha de trobar resposta a la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna i, per extensió, solucionar  les seves relacions amb el gegant Rus. I és que tot i que la UE fa temps que busca aliats energètics, la solució real resideix en millorar el lligam amb el nostre poderós veï. D’altra banda cal solucionar el No que Irlanda va donar al Tractat de Lisboa.

Han passat 30 anys de les primeres eleccions al Parlament Europeu. Les eleccions del 79 en que es van triar 410 eurodiputats dels 9 països integrants de la Unió. El proper juny seran 27 els països que votaran qui els representarà. Les eleccions al PE han de donar un nou impuls a la construcció de l’Europa que tots desitgem. Es vol arribar a una UE que, amb l’aplicació del nou Tractat de Lisboa, a finals del 2009, tingui en el seu parlament uns eurodiputats amb molt més poder per a legislar i amb més  control executiu. Es vol aconseguir la creació d’un territori que pugui enorgullir-se de ser més que un gegant econòmic: Un gegant polític i social. I la decisió depèn de nosaltres. Si els ciutadans votem, donem a la UE la nostra confiança i la plena legitimitat per a construir, al llarg dels propers 5 anys, una millor Unió.

Míting amb el ZP

Ja s’acaba la campanya i ahir va haver a Barcelona l’acte central del partit, amb Zapatero, José Montilla, Maria Badia i Jordi Hereu. Nosaltres, com a joves vam anar a la grada jove, osigui: la filera de darrera que es veu a la tele. Aquí teniu la foto:

Angeles y demonios

Encara que estiguem de campanya hem de tenir vida, i per això ahir vaig anar a veure amb unes amigues “Angeles y Demonios”,  la pel·li basada en el primer llibre de Dan Brown sobre els il·luminati.

Tot i que estava molt cansada (estic sola a casa perquè els papes són a Suissa tota la setmana i això significa que, a part de plegar tard de la feina, quedo amb algú i arribo més tard a casa sense sentir-me malament perquè no em veuen) la pel·licula em va agradar molt.

Havia llegit el llibre i no m’havia desagradat, tot i que penso que Brown està sobrevalorat  i que sempre utilitza la mateixa base argumental. Tom Hanks no em va defraudar gens i Roma… només per veure la ciutat ja val la pena el film! He estat a Roma dues vegades, i tornar a veure la Piazza Navona, el Panteó, o aquelles dues esglésies bessones em va encantar. Pensar “jo he estat aquí!!!” i imagina en viu i en directe el que està passant a la pantalla no té preu.

A part d’això, tampoc l’església queda tan mal parada… i el final, que en el llibre em va semblar surrealista total, a la pel·li dóna “el pego” i tot. I bé, no escric més que em poso a treballar directe! queden 2 dies de campanya i dissabte i diumenge treballem!!! Sobretot! aneu a votar! no sabeu la feina que representa preparar una campanya per a les eleccions! que aquesta feina no hagi estat en va!!!! XD

De campanya

Aquests últims dies m’està sent impossible actualitzar el bloc. Alguns us preguntareu per què, d’altres ja sabeu que els partits estan en campanya i que, com a treballadora d’un partit, aquestes setmanes estan sent de feina esgotadora. Dijous 21 es va donar el tret de sortida cap a les eleccions europees. Què significa això? doncs que vam anar a la tradicional penjada de cartells a les 12 de la nit i ja va començar l’eufòria administrativa dins el partit, i és ques’han de fer moltes i moltes coses! coordinar autocars, fer credencials, ajudar amb els actes, notes de premsa, mítins, interventors, apoderats… vaja, una llista sense fi que ens porta hores i hores de feina!

El divendres va haver el míting principal a Terrassa, amb Felipe González. Era el meu primer míting i va sortir molt i molt bé! el pavelló es va omplir i fins i tot hi havia gent fora veient i escoltant a Felipe, Montilla, Navarro i Maria Badia des d’un televisor.

El que més m’agrada per això, és que en temps de campanya vé més gent al partit, i la conèixes i fas més amistat, com també amb els companys, ja som una familia!

Després els caps de setmana s’han d’aprofitar i clar no hi ha temps per descansar! i a sobre també tenim el Barça, que ens obliga a cridar i fer festa quasi cada setmana! COPA, LLIGA, CHAMPIOOONS!!!!!!!!!!!

Warning sign

A warning sign I missed the good part then I realized I started looking and the bubble burst I started looking for excuses Come on in I’ve gotta tell you what a state I’m in I’ve gotta tell you in my loudest tones I started looking for a warning sign When the truth is, I miss you Yeah the truth is, that I miss you, so A warning sign You came back to haunt me and I realized That you were an island and I passed you by And you were an island to discover Come on in I’ve gotta tell you what a state I’m in I’ve gotta tell you in my loudest tones That I started looking for a warning sign When the truth is, I miss you Yeah the truth is, that I miss you so And I’m tired I should not have let you go Ooooooooooooooooo So I crawl back into your open arms Yes I crawl back into your open arms And I crawl back into your open arms Yes I crawl back into your open arms