Buscant a la mitja taronja

ANDRÒGIN-dibuix-del-segle-XIX-sobre-landrògin-de-Plató

Un altre exercici del curs d’iniciació a la novel·la. aquest cop escriure una història d’amor de 2100 caràcters basat en una teoria científica, filosòfica, etc…

Explica Plató al seu llibre “El Banquet” que, al principi de tot, els éssers humans érem andrògins i de forma esfèrica, com una taronja, i teníem un mateix cos i dues cares oposades, la d’un home i la d’una dona. Però Zeus es va enfadar i ens va voler castigar, dividint-nos en dues parts i, des d’aleshores, estem condemnats a voltar pel món fins a trobar la nostra altra meitat, la nostra mitja taronja.

I així ha passat els anys en Manel, buscant aquesta part que el farà un tot. El sorprenent és la capacitat humana per acceptar gat per llebre, doncs durant aquests anys, en cada relació que ha tingut ha cregut haver-la trobat. I amb cada trencament i posterior nova relació, altre cop la veritat absoluta: “Aquest cop sí. És ELLA”. És ella, perquè no es lleva de mal humor als matins com la meva ex, o perquè no és vegetariana i puc menjar carn sense que em facin cara de fàstic com la meva segona ex. Però al final, sempre ha resultat que aquella veritat havia estat un auto-engany.

I el Manel se sent ja una taronja espremuda, sense més suc a oferir. Ara el que vol és estirar-se al llit i gaudir de les seves grans dimensions, fent mandres sense trobar la cama o el braç o el colze de la persona del costat. Dormir a la dreta, o a l’esquerra, o en sentit perpendicular al del llit, sabent-lo tot seu. Gaudir del que vulgui a la tele. I menjar pizza sense tenir ningú que li demani aquell últim tall que estava guardant des de la primera queixalada perquè semblava el més gustos i que, per no sentir-se egoista, sempre acaba cedint.

Sona el timbre. Genial, la seva pizza ja ha arribat, i ja té l’episodi de la sèrie que tant li agrada preparat al televisor. Obre la porta i se’n penedeix immediatament d’anar amb el seu xandall més vell.  Té a davant a una preciosa motorista amb la seva quatre formatges fumejant als braços. Ella li fa un somriure i li diu que són 15 euros. Enrojolat va a buscar la cartera mentre ella espera a la porta, mirant l’interior del pis. “Oh! M’encanta aquesta sèrie!”- comenta distreta. I ell aleshores ho sap: “Aquest cop sí. És ELLA”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: