L’amic retrobat – Fred Uhlman

portada_lamic-retrobat_fred-uhlman_201703271104

L’any 1971 Fred Uhlman va escriure “Reunion” traduït en català com “L’amic retrobat” i que es presenta al món com una història sobre els valors de l’amistat. Què dir d’una història que té més de 40 anys i que parla sobre successos tan transcendentals com són la segona guerra mundial i la infantesa robada? Doncs que te n’adones de com en aquest quasi mig segle han canviat les coses, no només històricament – tenim la sort (aquí a Europa) de no viure en el món d’entre guerres – sinó moralment.

L’amic retrobat és la història d’uns valors que amb el pas del temps sembla que s’hagin anat fonent entre nosaltres, que vivim en un món cada cop més connectat i en canvi més aïllant. És la definició de la companyonia, dels descobriments que fas quan ets jove, de les pors que t’assetgen a la nit i que la manera que les resolguis conformaran el teu jo futur. I és la història de l’honestedat, del compromís, de les relacions forjades a càmera lenta. I és nostàlgia. No només nostàlgia per com evoluciona la vida i com hi ha persones que apareixen i desapareixen de la teva pròpia història deixant una empremta més o menys profunda. Nostàlgia pel que suposava abans i el que suposa ara tenir un amic.

Tenim amics? Facebook em diu que uns 360, quasi un per a cada dia de l’any. Whatsapp, Skype i Hangouts em permeten que em comuniqui amb algunes persones amb qui fa anys que no he compartit una taula, però la veritat és que a l’hora de trucar per telèfon, quan tinc una tarda lliure (de les poques que tinc) algun cop em sento buida. A qui puc dir que m’acompanyi al cinema? Si aquest amic treballa fins tard, l’altre no fa res sense la seva parella i a aquesta no li va el plan, el de més enllà viu lluny i quedar ens suposa un trasbals d’horaris i certa mandra que provoca que el tan comú “hem de quedar” es vagi allargant en el temps… Tenim “amics” sí, però estem cada cop més sols, i som cada cop més egoistes.

És per això que trobar un llibre així, més enllà de comprovar com n’era de diferent la manera d’escriure de fa 40 anys, i com diferent també era la manera de divertir-se, de conèixer a l’altre abans de tants imputs externs que ens fan interactuar de manera superficial, et reconnecta amb el teu propi jo i et reclama tornar a buscar relacions reals. No cal buscar mitges taronges, ni a l’amor ni a l’amistat, però sí que hauríem de començar a dir les coses pel que són, i tornar a esforçar-nos a assolir, més enllà de la quantitat, la qualitat.

L’amic retrobat et retroba amb una necessitat humana que hem de regar i alimentar per a tenir. Si, necessitat, perquè som éssers socials vivint en un univers infinit, i necessitem tenir arrels, coses que ens enganxin al present, a la vida. Amistats que ens enriqueixin, però que també ens demanin un esforç de nosaltres mateixos per fer-nos sentir vius en vida, que som escriptors de la nostra pròpia història i no pas els simples espectadors que ens estem convertint.

Fred Uhlman ens presenta una petita reflexió sobre l’amistat i el creixement personal. Sobre com tothom tenim alguna cosa a oferir a l’altre, i sobre com els altres poden influir en nosaltres mateixos.

Nota: 7’5

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: