microplaers quotidians

Surto de la feina i m’endinso en la vegetació del parc. D’entre les branques es comença a perfilar un mamut, i a la dreta hi trobo una esplanada a l’ombra on poder gaudir de la fresca en aquest dia de calor infernal.

Miro la gent estirada a la gespa: una parella, els dos morens, cabells arrissats, roba còmoda, casual que en diuen; són d’aquelles persones que se les veu compromeses amb la societat i les injustícies quotidianes. Ell li explica alguna cosa tot vehement, gesticulant amb els braços allò que pensa sobre algun tema que per ells és profund i important, o simplement els connecta, i ella el mira, abduïda pels seus ulls.

Continuo.

Recolzat en un arbre dels voltants hi trobo un noi amb una guitarra, esgarrapant amb les mans les cordes amb el cap cot, mentre el seu company,davant seu, li explica una història d’un amic en comú.

Passo el mamut. i m’apropo a la font on els ànecs passegen i picotegen els troços de pa que els hi tiren els guiris. Un corredor se’m creua sense samarreta. “Valent i inconscient” penso en sentir la picor dels rajos de sol a la meva pell. Són les 2 del migdia de finals de juny! El corredor s’atura a la font, posa el cap sota l’aigua i se’m torna a creuar tot xop per continuar la seva ruta.

Arribo al carrer que va a l’estació.

Un noi que porta un rickshaw surt d’un garatge de lloguer de bicicletes dient adéu amb la mà a la propietària. Miro endins i la veig asseguda, amb una revista a la mà, escoltant la melodia que surt del fil musical. Quotidianitat en estat pur.
Baixo les escales i m’integro en l’opresiva foscor de l’estació.

Just acaba de passar el meu tren. Veig com s’allunya, però no em fa rabia. Fa temps que he decidit que això no és motiu per protestar. M’assec i espero els 12 minuts que trigarà a passar el pròxim tren, dedicant-me a assaborir el menjar del tupper que em vaig preparar ahir al vespre. A l’andana de davant s’atura un tren curt. Veig una parella que baixa les escales i en veure’l es posa a córrer cap a la porta que tenen més propera,  arrossegant com poden una maleta cadascun. Pugen al tren i es feliciten xocant les mans i amb un somriure. “Misió compler-ta” sembla que es diguin. Somric.

Quines històries més estan succeint al meu voltant? Al nostre voltant? què m’estic perdent? avui he tingut la sort de connectar-me, d’estar desperta veient, sentint, els milers de micromons que cada dia tinc al meu voltant.

Els microplaers que veus i que et fan ser part d’una història, com si estiguessis en una altra dimensió,sent un protagonista més, però amagat, indirecte, fantasma.

Les petites coses quotidianes que en veure et fan ser còmplice i et fan treure un somriure. No és això la felicitat?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: