Un fil

Sento un fil, transparent, llarg i prim, tant prim que és imperceptible però que no sé perquè com una tela d’aranya s’ha format entre nosaltres.

N’és només un, i quan l’imagino em fa pensar en els tradicionals jocs de nens en els què amb dos pots de yogur i una corda simulavem un telèfon. Tu i jo tenim aquest telèfon ara mateix, un telèfon que diu poc, en el que no pots fer conferències internacionals, però amb el que ens sentim l’un a l’altre i en el que ens diem, com nens petits,coses superflues, petites històries, tonteries que ens fan sentir més units.
És un fil que té la capacitat de generar un somriure a la cara. Un fil que com un interruptor, il·lumina els ulls i escalfa el cor, i genera una esperança.
Un fil que amb el temps pot anar-se allargant, i fent-se més gran i a la vegada més bonic; Un teixit complex amb matissos, amb colors i materials diferents que escriuen els diferents estats d’anim; les diferents proves que porta tota relació. Un fil que pot acabar sent un tapís. Un tapís que expliqui tota una vida.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: