Micromasclismes

“No et pintes les ungles?” , “No m’agraden les noies amb el cabell curt”, “Per què no et poses més sexy?” “Ei això està brut!”, “porta el nen al pediatra que jo no puc deixar la feina” ,”No cridis que no és femení”, “No em prepares el sopar?”,  “Les hormones et fan ser massa sensible”, “Aixo és un joc per nenes”, “Els nens no ploren”, “Aquesta pel·li ves-hi amb les teves amigues”, “Els tios no sabem opinar sobre si un home és guapo o no!”, “Aquesta tia va massa curta”, “Aquesta amiga teva és una fresca, no?”…

Això volem ensenyar-los als nostres fills? així volem que tractin a les nostres filles? Però tot això comença per un mateix. Per no pensar nosaltres mateixes que una mare que torna a treballar al cap de poc perquè és el que li toca està deshumanitzada; Per no voler ser les superwoman que la societat ens està venent que hem de ser: súper executives , súper mamis i súper màquines sexuals.

Perquè posar límits i de tant en quant donar un cop a la taula per dir Prou! (al més estil Cuní) no és ser poc femení. Perquè ser sensible no és ser dèbil, i perquè ser dèbil no és una cosa de dones i ser fort una cosa d’homes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: