algunes reflexions després d’uns mesos una mica estressada

Després de l’intens octubre i novembre estic traient temps per intentar fer algún hobbie que no sigui estudiar (i això que tinc deures de secretariat i del postgrau de nutrició xd). Però em fa mandra estar al tren estudiant i l’altre dia a casa la meva tieta em van ensenyar a fer punt. Total que em vaig comprar llana i amb els tutorials de les blocaires especialistes en crochet m’he fet una bufanda i una gorra! Em sembla que ja sé què portaran els reis aquest any jajaja

Imatge

Imatge

Realment la cultura del handmade s’està tornant a posar de moda. Per què deu ser? potser perquè  cada cop necessitem tornar més als origens, connectar amb el nostre jo més profund, donar-nos una dosi de nosaltres mateixos… o almenys jo ho noto en la meva persona. Des del canvi de dieta (farà ja mig any d’aquí res, que sóc vegetariana) a plantar enciams o fer una bufanda a ganxet,són coses per a allunyar-me d’aquesta societat que ens manipula i ens porta per on ella vol.

Aquesta distància em fa estar una mica més tranquila amb mi mateixa, em sento més part de la natura, dels animals, de la “puresa” i sí, segueixo tenint tics de societat estil “sexo en NY”, no puc evitar veure un vestit i tot i saber que en tinc mil a l’armari, comprarme’l, o reaccionar de forma salvatge en segons quines situacions sense abans parar-me a respirar, i no m’agrada fer-ho, però cada cop intento allunyar-me més d’aquestes coses.

El meu objectiu no és arribar al Nirvana, ni convertir-me en un hermità o en una mena de budista zen allunyada de la realitat i amb una visió una mica “enlairada” de les coses. Vull veure la realitat, però no vull estar tan dins d’ella com per perdre les meves arrels. Vull formar part del tot que representa la natura, no de l’immediat que representa la societat, la política, l’economia, l’estrès, la roba fosca i grisa de l’executiu… quan penso en el que anomenem “civilització” a vegades m’espanto…és depriment, li manca llum, felicitat. Està plena de nervis, mals de panxa, mals de cap, falta d’amor…no hem de perdre el nostre ser més “animal”; el nostre ser més humà en definitiva…i si puc aportar un petit granet de sorra per tal que això no passi ho vull fer. Ja sé que una persona no canvia el món, però si totes les persones que pensem que ha de canviar féssim petites modificacions, segurament alguna cosa es mouria!


2 responses to “algunes reflexions després d’uns mesos una mica estressada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: