L’egocentrisme de la infelicitat

 

Tinc una mica que porta un temps trista. Ens trobem al tren i sempre parlem de com superar-ho i què ha de fer. L’altre dia, llegint un llibre de OSHO per recomanació del Pol, vaig trobar un capítol que em va semblar interessant.

OSHO no ens diu res que no sapiguem ja (i també en diu d’altres que crec que no fa falta fer-li cas), però va exposar el que jo intentava dir-li al a meva amiga de forma clara i entenedora. Dient clarament que el fet de ser infeliç és una forma d’egocentrisme i assegurant que quan ets feliç el teu ego desapareix. A més vincula la felicitat amb viure el present, en ser testimoni de la teva vida, no jutge.

Crec que és completament cert. Si penso en moments de felicitat, són moments en que només era observadora del que passava en el meu voltant.

Per exemple, el moment més recent de plaer/felicitat que he tingut, va ser aquest cap de setmana. Vam anar a esquiar i mentre baixava la pista vaig trobar un tros de neu que em va semblar un núvol de sucre! Quin plaer! travessaves aquella neu, l’aixafaves amb l’esquí i senties com n’era de flonja i el soroll dels esquis quan la feien desesponjar-se pel pes, un nyeec-nyeec que et feia posar els pèls de punta de satisfacció. En aquell moment només estava escoltant les meves sensacions. Estava vivint el present i vaig sentir un plaer inmens d’estar en mig de la natura, sola, sentint la brisa a la cara i volant sobre aquell núvol blanc.

Un altre moment de felicitat el tinc quan veig a un nen petit, el meu cosí per exemple, fent alguna cosa que em fa gràcia. El veig i no penso en res més només observo la moneria que està fent. Em desconnecto dels meus pensaments i no penso en el futur ni en el passat, tan sols sóc uns ulls absorvint el que hi ha davant meu, com també quan llegeixo un llibre.

Què passa? que en aquests moments de felicitat nosaltres “NO SOM”, és la resta. Som espectadors sovint, no participants i, aleshores…on queda el nostre ego? on és el “JO”? Deixem de ser especials i l’ésser humà, ho sabem tots, és especial no com la resta d’animals! així que la nostra ment es dedica a buscar aquesta característica nostra i la troba, la troba en els moments de dificultat, en la tristor, en el pensar i pensar i pensar i tornar a pensar en alguna cosa que ens molesta, que no sabem com solucionar, que potser no podem solucionar però que no volem abandonar perquè si no, què ens queda? ja no seriem especials…

Així que ens arrebossem en les nostres desgracies, ens hi tirem com els porcs que el seu amo acaba de rentar amb la manguera i es tornen a posar en el fang, i ens llepem les ferides, sense veure que el que estem fent és, no desinfectar-les, sinó que impedir que es tanquin.

 


One response to “L’egocentrisme de la infelicitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: