Somos árboles al revés que arraigan por sus frutos.

Avui a la Contra es pot llegir l’entrevista que Lluis Amiguet li fa a Tzvetan Todorov, pensador i Premi Príncep d’Asturies de Ciències Socials.

Més enllà del tema de l’entrevista, la societat actual i la crisi econòmica, m’ha cridat l’atenció la frase que Todorov li diu a Amiguet al parlar dels seus fills:  “som arbres al revés que arrelen pels seus fruits”.  I, certament, els fills són en gran mesura la llavor que fa que la teva vida a la terra perduri. Són una ancora; el bolígraf permanent que escriu la teva història i fa que segueixi pervivint la teva ànima un cop deixes el teu cos físic. Però també són el salvavides al que ens agafem quan ja som grans i no tenim a ningú més al costat. La veu que ens acompanya en les hores de soledat, el que ens clava a la terra i ens dona ganes de seguir vivint.

I això em fa plantejar el fet de tenir o no tenir fills. Perquè, si, és cert que arrelem i vivim gràcies a tenir “fruits”. Però per què? Potser perquè ens han inculcat que hem de tenir un motiu per a viure i no n’hi ha cap de més important que el sol fet de donar vida? Per què tenim la necessitat de ser “trascendentals”?

En diversos articles he llegit sobre persones que reivindiquen una vida sense fills. Que diuen que la felicitat s’ha de buscar d’una altra manera. I és que molt sovint els motius pels que les persones volen tenir fills són molt egoistes. Motius com: “no vull estar sol de gran”, “quin significat haurà tingut si no la meva vida?”, “la resta de gent pensarà que sóc egoísta”, “és que ja tinc 35 anys” i d’altres més perillosos com “pot ser així salvem la relació”, “és que estic cansat de la rutina” crec que són molt més comuns del que ens pensem i són clarament egoistes.

No es pot tenir un fill com si fos una joguina o perquè és el que toca. No podem jugar amb la vida d’una personeta que dependrà de nosaltres sense plantejar-nos tota la càrrega de responsabilitat que això suposa. I molta gent no s’ho planteja (i així puja el jovent i així està la societat…superpoblada i súper mancada de valors…).

Per això crec que abans de plantejar-nos tenir fills o no tenir-ne hem d’haver pogut canviar una part de la frase de Todorov. Els “fruits” no han de ser els nens. han de ser altres tipus de satisfaccions: l’estil de vida que portes, la teva realització com a persona en el teu únic jo, no en el reflexe de la resta. El que ets, no el que has fet o aconseguit.

 

 

 

 


5 responses to “Somos árboles al revés que arraigan por sus frutos.

  • sirventes

    Hi ha una teoria que a mi m’agrada molt que diu que els fills és la manera que els humans tenim d’aconseguir la tant buscada inmortalitat.

    Un amic sempre em diu que precissament tenir fills és egoista. Primer perque tu els portes a aquest món d’injusticies sense que ells t’ho demanin. I segon perque a sobre justifiques la teva vida amb la seva, intentant que ells no facin els errors que tu vas fer, o el que és el mateix, els fas viure la vida que tu hauries volgut viure.

    Per altra banda les humans estem programats per reproduir-nos, per preservar l’especie. O sigui que voler fer la teva vida sense fills pot ser també egoista. La pregunta és, pensant amb el cap i no amb els gens, val la pena preservar aquesta especie😉

  • MadeByMiki

    Jo em faig la següent pregunta: “un fill meu es mereixeria un pare com jo?, amb tant poc temps lliure i una vida tan complexa”. I de moment no tinc fills, ni sembla que n’acabi tenint…

  • Crític de cine

    estic d’acord que moltes vegades (masses) la gent no pensa gaire les conseqüències de tenir una criatura. Són moltes, la majoria positives, però algunes són negatives. Si realment estimem i busquem la felicitat d’aquesta petita persona, les conseqüències negatives són més fàcils de portar i, fins i tot, tenen menor repercussió en la persona o la parella. És cert que cal estar molt conscienciat per tenir un fill o una filla. Si tothom ho tingués tant clar….

  • Lu

    @sirventes: i no només això…és sostenible preservar-la tal com aquesta espècie ens comportem?

    @Madebymiki: jo també penso si un fill meu es mereixeria una mare com jo… que ja no té temps a fer res com per carregar amb una criatura…per a tenir-lo primer has de saber estructurar-te per a poder estar amb ell qualitativament!:P

    @crític de cine: és això que diuen…si penséssim una mica amb el cap la gent no tindria fills… ens creiem molt responsables i intel·ligents i seguim funcionant per impulsos com la resta d’animals.

  • escarlata

    Quizas si sea un acto un poco egoista el traer hijos a este mundo, hay que pensarselo pues no se deben tener para cuando uno es mayor, cada uno ha de ser responsable de su propio final de vida, no puedes tenerlos para salvar una relacion podrida pues seguro que no la salvas. Pero aunque esta vida sea una mierda y una injusticia yo estoy feliz de vivir, de mi relacion de pareja, de mis ratos de ocio y aunque mis hijos ya van haciendo su propio camino y no los tengo todo el dia conmigo solo pensar en ellos me hace feliz, si fui egoista por traerlos no lo siento.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: