EEUU: de San Francisco a Las Vegas en 20 dies (Part 3)

Dimecres 10 d’agost

Dimecres ens llevem súper aviat !a les 4:30 del matí ja estem d’empeus per començar la nostra ruta per dins dels canyons que ens portaran a la reserva india dels Havasupai. Són 16 km, 5 hores de camí per arribar al que, encara no ho sabem,  serà el millor del viatge. Com que quan apreta el sol fa moltissima calor, ens posem aviat en marxa. Tenim una hora de trajecte en cotxe des del nostre motel fins a l’inici de l’excursió; hora que aprofitem per conèiixer millor el nostre guia, Eddie Bowers, de la Wildland Trekking Company mentre ens mengem un platan i un muffin bonissim que ens ha portat.

Arribem al principi de l’excursió i ens trobem ja amb una primera preciositat: el canyó vist des de dalt i el caminet llunyà que ens portarà fins els indis.

Comencem la baixada, caminant entre els burros i les roques. Tot és molt àrid. L’Eddie és molt agradable. Altot, simpàtic, molt calmat,camina tranquilament però sense pausa i transmet serenitat. Cada hora fem alguna parada per a beure aigua i menjar algun fruit sec.

Cap a les 12 parem a la vora d’un riu i l’Eddie ens fa un plat estrella que ara fem molt a casa: un entrepà d’alvocat amb tomàquet, enciam i gall d’indi. Mare meva estava deliciós. No sé si era el lloc, que teniem molta gana, que l’Eddie era molt bon cuiner  o que a EEUU no es troben aquestes coses, però els dies amb l’Eddie vam considerar tot el que menjavem deliciós! Havent dinat ens queden 3/4 d’hora per arribar a la reserva india, i una hora més per arribar al “camping”.Ens posem en marxa i arribem a un poblet petit al mig de les muntanyes, amb descampats, cavalls, vaques, cabres i  nens corrents i jugant. No me l’esperava gens així. És molt autèntic! L’únic que demostra la seva connexió amb l’actualitat és l’helicopter que cada 15 minuts arriba per a deixar a la gent que passa de caminar 4 hores per arribar a la reserva (no saben el que es perden!). Veiem que  un dels dies que ens trobem allà fan un festival per a Indis d’altres reserves i, mentre seguim caminant cap al camping, pensem si estaria bé anar-hi. Decidim que hi anirem, no sempre tens l’oportunitat d’anar a una festa “privada” india!

I… abans d’arribar al camping, la primera sorpresa! ens trobem una meravellosa cascada. Sembla un oàsi, tota l’aridesa que hem travessat el matí s’ha perdut i ara tenim un espai ple de matisos de verds, blaus i blancs. Ens treiem la roba i cap a l’aigua!

L’eddie i el Pol es tiren des de sota la cascada, a mi em fa molt de respecte i m’ho miro des de l’aigua transparent (pels observadors: a la foto es veuen les cames del Pol a la cascada!)

Un cop refrescats seguim caminant i ens trobem, una enorme cascada al costat del camping. Serà la nostra duxa doncs al “camping” només hi ha 3 lavabos de compostatge com a màximes comoditats. Per fi arribem al camping. Descarregarem al costat del riu, on tindrem la tenda, per dormir sentint el so de l’aigua, i anirem a banyar-nos una estona a les cascades. Avui ja s’acaba l’excursió, que demà tenim 16 km més per anar a veure més cascades! Hem de descansar les cames!

Dijous 11 d’agost

Dijous ens llevem amb l’olor al cafè que l’Eddie està fent amb el fogonet. Ens vestim i preparem la motxilla: les botes de muntanya, el banyador i sabatilles d’aigua per caminar pel mig del riu, i un cop esmorzats anem a veure Havasu Falls.

Ens trobem una cascada enorme, de 60 metres d’alçada i que fins fa 100 anys era infranquejable. Amb la febre d’or els pioners van intentar baixar, pensant que hi podrien trobar or. Com podeu veure a la foto, la pedra està molt esgarrapada. Això és degut a que l’aigua va anar canviant de lloc amb el pas dels anys i formava aquesta mena d’estalactites que són molt rasposes. Així que el primer pioner que va intentar baixar-hi amb una corda, va trobar que aquesta, amb el rossegament de la pedra, es va tallar i ell va caure al buit. Per rescatar el cadàver, els companys van realitzar una mena de túnel durant 5 mesos de treball, el túnel que encara s’agafa per poder baixar fins el peu de les cascades i seguir passejant per aquest paradís.

Es tracta d’un túnel relliscós i molt empinat, no apte per a gent amb vertigen, però que val molt la pena de baixar (per cert, els gossos de la foto van decidir acabar aquí el seu trajecte jaja)

Un cop a baix, seguirem el traçat del riu, trobant-nos diferents cascades i caminant pel mig de l’aigua, fins a trobar un bon lloc on dinar i descansar una mica

i on banyar-nos!!

Després de dinar tornem cap a les cascades de prop del camping a fer la migdiada. Entrada la tarda ens dirigim cap el poble a veure el festival que hi ha. Fan un rodeo. Tots els indis van vestits com de Cowboy! no ho hagués esperat mai! i amb el llaç intenten caçar les vaquilles que corren com bojes per escapar-se.

Ja cap el vespre, es reuniran i faran balls tradicionals. Sentim els típics eh eh oh oh, eh eh oh oh! (li poseu el to oi?) i ballen com a les pel·licules!

Després de sopar el menjar de les seves paradetes (no puc dir-vos què era…) anem cap a la tenda a dormir. Demà ens llevarem a les 5 per fer el viatge de tornada. Han estat uns dies genials. Ara ens cal descansar a… Las Vegas!!!

Enllaços relacionats:

EEUU (part 1)

EEUU (part 2)


6 responses to “EEUU: de San Francisco a Las Vegas en 20 dies (Part 3)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: