El sueño del Celta – Mario Vargas Llosa

A aquells que us agrada la història sobre l’independentisme a Irlanda, segurament haureu sentit a parlar de Roger Casement. Els qui esteu sensibilitzats amb el tema de la colonització i el patiment dels nadius, sobretot a l’Àfrica i a sud-amèrica també. I és que Roger Casement és una figura notable de la història i tot i això s’ha intentat en molts nivells, desprestigiar-lo i amagar-lo del coneixement de la gent. Per què? per la seva personalitat amb múltiples contrastos.

Roger Casement va ser un dels primers europeus en denunciar el maltracte que patien les tribus africanes i sudamericanes per culpa d’occident. Però, i degut en part a les seves vivències al Congo i al Putumayo, també va ser un dels més afèrrims defensors de la lluita violenta per aconseguir la llibertat d’una Irlanda que ell creia colonitzada per part d’Anglaterra sense maltracte físic però si psicològic i moral.

Mario Vargas Llosa ens va explicant, sota la veu del propi Casement, totes les seves vivències. Tancat a la presó i esperant el judici per saber si serà condemnat a mort o no, Roger, ens explica la seva inicial i innocent  il·lusió per portar la civilització al Congo, el desencís amb les polítiques del rei belga Leopold, la enorme repercusió que tindràn els seus informes,  i el seu camí cap al nacionalisme. Però també explica els seus pensaments eròtics amb persones del seu mateix sexe, les seves passions frustrades, la seva soledat. I ens parla d’uns diaris que van sortir a la llum amb aquest aspecte personal seu que va contribuir a desacreditar-lo en una societat profundament conservadora.

El sueño del Celta és un llibre molt interessant i que et demostra el poder que pot tenir una persona per a canviar el món. Tot i això té un problema i és que es fa llarg i en alguns moments pesat. Vargas Llosa es va informar ampliament per a l’elaboració del llibre i això es nota. Es nota fins el punt que molts passatges són la simple enumeració de fets que van passar, com si estiguéssim llegint un llibre d’història. Un altre critica seria el final, quan ens fa un resum de un capítol sobre els últims aconteixements. Sembla com si pensés que ja ha escrit prou pàgines i fa una redacció explicant tot el desenllaç de l’aventura independentista sense afegir-hi sentiment, sense que hi hagi elements de novela.

Sincerament, és el primer llibre que llegia de Vargas Llosa, tot un Premi Nobel, i me l’he acabat perquè m’interessava el tema que tractava  però no perquè m’hagi enganxat. M’esperava més d’un escriptor galardonat.

Això si, la simpatia per Roger Casement si que m’ha quedat gravada, com les  fotografies que va fer al Congo . La nostra forma de civilitzar els salvatges:


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: