primavera – estiu – tardor

Ja des del moment que neixes saps que moriràs. És el que té formar part del món de les fulles d’arbre caducifoli. Que no dic que els arbres perennes no perdin les seves fulles; elles moren també, però potser més lentament (o això és el que ens han fet creure a les altres).

Nosaltres, bé…jo ho visc així: tant sols veuré una primavera, un estiu, una tardor. No podré veure l’hivern. I és per això que m’esforço al màxim en viure el meu moment. El meu exterior anirà canviant, es convertirà. Passaré del color verd pistatxo al verd fosc. Després arribaré al groc, seré més càlida, en contrast amb la temperatura ambiental, i fins  i tot se’m pujaran els colors amb el vermell. Em fareu fotos i així perviuré en molts àlbums i la meva vida s’allargarà, ni que sigui artificialment. I més tard, cauré i em trepitjareu. Arrossegareu les cames movent-me a mi i les meves germanes, fent petar els nostres òrgans amb un crec-crec que ens farà pessigolles. I això és el millor que tenim, que traiem un somriure a aquell executiu que torna a casa amb el cap cot i la maleta penjant amb desgana de la seva mà. Al nen que salta del cotxet per posar els peus entre el munt de fulles i remenar-les tot movent les cames. Només per això ja val la pena ser una fulla de tardor. Sabent que d’aquí poc arribaràs el teu final però que al teu voltant, quan caiguis al terra i et quedi poc temps de vida,  tant sols hi haurà somriures.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: