No hi ha terceres persones – Empar Moliner

L’altre dia vaig agafar de la biblioteca un llibre d’Empar Moliner. A falta d’idees per llegir vaig pensar que alguna cosa light i curta m’aniria bé pel trajecte en tren cap a Barcelona de cada dia.

A “No hi ha terceres persones” Empar Moliner ens presenta 10 histories curtes amb 10 protagonistes cadascún més estrambòtic que l’altre. Des de la yaya macarra i yonki a la dona amb un marit adorable però amargada de la vida. Moliner ho escriu tot amb sarcasme, humor negre i sarcasme. Són històries urbanes, d’aquelles de persones que podrien estar vivint entre nosaltres, però lluny de descriure la seva “desgraciada” vida amb un caire alegre, l’autora aconsegueix que tinguin una pàtina de tristor i un gust desagradable que no m’acaba d’agradar.

Tal i com em va agradar llegir Millor que no m’ho expliquis, d’Imma Monsó (llibre d’històries curtes que recomano). “No hi ha terceres persones” no el recomanaria. Són històries que no transmeten cap mena d’optimisme i ha estat una decepció que m’he endut d’aquesta escriptora que, tot i que considero exagerada en la seva forma de fer i parlar, m’ha fet riure amb les seves ocurrències a la televisió.


3 responses to “No hi ha terceres persones – Empar Moliner

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: