Festival de Sitges…

… o, en el meu cas podriem dir com trobar pel·lis que no siguin de por en un festival on es ven terror, gore i espants per un tub. Així que la meva crònica sobre Sitges segurament serà més, diguem-ne, atípica que les altres. Comencem el Festival el Divendres 9 amb una pel·lícula ambientada en la Barcelona del segle XIX:

Agnosia

Quan la petita Joana té un accident i se li desenvolupa agnòsia, el seu pare, juntament amb el seu promès, intentaran cuidar-la i protegir-la de l’exterior. Però a vegades has de saber reconèixer les teves limitacions i donar pas a algú altre… amb Agnosia, Eugenio Mira ens ensenya un món basat en la deslleialtat i en la lluita per aconseguir, sigui com sigui, el poder. Però també la superació d’un mateix i l’amor. L’ambientació és molt bona però el film no aconsegueix el que Mira pretenia: ni t’intriga ni et creus l’història d’amor. Mai arriben les ànsies per saber què li passarà a la Joana. Els personatges són inversemblants i la imatge no et transporta dins l’ambient, tansols és una finestra per on mirem el que passa. Com a crítica també destacar que era innecessari fer la pel·licula en estricte castellà per, en una escena, canviar a dir, injustificadament, 3 frases en català. Què ha estat això? tot el pressupost de TV3 al film?

Nota: 5

Dissabte tenim 2 films:

Vampires


Un fals documental que ens mostra la vida d’una familia de vampirs. Ha estat un dels films que m’ha agradat més del festival. Ja tocava rodar alguna cosa de vampirs que s’allunyés de la imatge de Crepúsculo i Vincent Lanoo ho fa. El documental segueix a una familia formada per una parella i dos fills: una noia adolescent que vol ser humana i un noi sense problemes per posar-se on no li demanen… És una genial crítica sobre Europa i la societat actual: tansols dir que els vampirs s’alimenten d’immigrants ilegals que els porten els mateixos policies…

Nota: 7

Confessions


Una professora explica als seus alumnes que la mort de la seva filla no va ser un accident: 2 d’ells van assassinar-la. Per aixo decideix venjar-se posant sang contagiada amb el VIH a la llet que els dos assassins han begut al matí. A partir d’aquí es mostren les reaccions de tota la classe i els nens. Una història de venjança en que el millor va ser la presentació del mateix director. La resta: lenta, sense sobresalts; et deixa amb una càrrega a l’interior, amb una sensació estranya. Et fa pensar on ens està duent la societat en què vivim.

Nota: 5.5

Diumenge ens toquen 2 pel·lis més:

Everything will be fine


La típica història del director que es perd en els seus guions i personatges. En aquest cas, passant per una mala ratxa d’inspiració, el protagonista es troba unes fotos de presos irakians torturats. Una crítica social que no se n’acaba de sortir del tot per acabar sent, després de tot, un drama sobre la vida personal del personatge. Això si, aquest pensa menys que Bruce Willis: no m’agrada això, doncs…PAAM a pegar-se, a correr i el que faci falta.

Nota: 6

Colourful


Un noi que va morir havent comès un terrible error és retornat a la vida dins la pell d’un nen de 14 anys que s’acaba de suicidar. Des del seu nou cos haurà de descobrir perquè el nen va acabar així amb la seva vida i quin va ser el seu error en la seva vida anterior. Per mi el més bonic del film és la frase que li dona nom: tots estem formats per diferents colors i hem de descobrir quins. És una bona història de superació i perdó però es desenvolupa massa lentament.

Nota:6

Dimarts veiem la nostra última pel·li del festival: The Shock Labyrinth, en 3D. Si voleu que us digui la veritat però, vaig veure la meitat perquè no puc aguantar les pel·lis de terror i em treia les ulleres. Però pel que vaig veure no feia espantar gaire (almenys al moment). Es quedava el susto al “tintero”. No és d’estranyar que a Film Affinity tingui un 2’5…

Pel que fa a l’ambient de Sitges, malgrat que ha plogut bastant, el temps va permetre als zombies fer la seva passejada per la ciutat.. Alguns amb serres mecàniques perseguien a la gent gran i als nens que es creuaven pel seu camí. D’altres eren pallasos horripilants que treien sang per la boca… però per sort no es van fixar en nosaltres (no devem tenir cervells gustosos, què hi farem) i vam poder arribar a l’hotel sans i estalvis!


3 responses to “Festival de Sitges…

  • Crític de cine

    Jo vaig veure “The ward”, “Secuestrados” i “Rubber” i vaig quedar molt content amb totes, tot i que la de John Carpenter em va deixar una mica fred.
    Tindré en compte “Colorful”, gràcies per la crítica. Amb “confessions”, tot i que no la tenia pensada veure, potser li faig un cop d’ull. Ja m’ho pensaré.
    Per cert, el cartell de “everything will fine” s’assembla molt al de la recentment estrenada “El americano”
    Si vols, et pots passar pel meu blog, per veure la meva crònica i les crítiques de les diferents pel·lis que he vist.

    Bona crònica!!!

  • madebymiki

    Docs pel que llegeixo, la que m’atrau més és vampires, i mira que si no és per la teva crònica no li faria cas…

    Feliç tornada al món del semi-vius!!

  • RUBBER (Quentin Dupieux) « CINE FÒRUM

    […] seguit per altres blocaires com l’Arqueòleg Glamurós, l’Spaulding’s blog o Just Say what you want). Encara tinc una llista de pel·lícules pendents de veure del festival, però ja aniré penjant […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: