posem-nos d’acord!

Jo sé que hi ha molts tipus de constitucions en les dones. Hi ha qui pesa més, qui pesa menys, qui medeix metro i mig o la que arriba quasi als dos metres. Si mirem la classificació de tipus en les dones trobem:

1- Pera o triangle

2- Triangle invertit

3- Rectangle/regla

4- Guitarra

5- Poma

de totes aquestes classificacions tansols 1 (una!!) no té curves definides. Si veiem que hi ha 5 i sols una d’elles és sense corbes podem deduir facilment que són poques les dones que s’ajusten a aquest cànon. Pero això a la passarel·la no li interessa.

Per això a Milàn han decidit que Helena Miró i els seus vestits per talles grans no desfilin aquest any, segons ells perquè les models estan massa gordes. La pregunta és: massa gordes o tenen curves?  Molta gent està en contra de la prohibició però n’he sentit d’altra que diu que és normal, que les models han de complir uns requisits. Vull aclarir uns quants punts que (segons la meva opinió) són bàsics:

1- Encara vivim, volguem o no, en un món molt masclista en el que la dona ha d’estar guapa i ser un objecte sexual. Tot això va molt per davant de ser intel·ligent i tenir caràcter. En què ha canviat ser una dona d’èxit d’abans a ara? en que abans era ser guapa i tenir un bon marit i ara és ser guapa i tenir un bon càrrec ( i un novio/marit envejable)

2- No puc assegurar que la moda sigui un referent en el que es reflexen les nenes/noies/dones de tot el món. De fet les passarel·les tenen molt poca repercusió en els mitjans informatius. Però si que és cert que, vulguis o no, s’estableix un cànon de bellesa del que ha de ser la dona: alta i prima.

3- Jo no nego que les models no hagin de complir uns requisits. Quan dic que no estic d’acord a que desfilin models per sota la 36 (perque ningú es creu que facin la 38…) no és perquè tingui enveja (tema recurrent dels fanàtics de la moda) ho dic perquè, malgrat que a totes les feines hem de complir uns requisits, com a dona no estic d’acord amb els requisits que els fan complir a elles, atempten contra la nostra feminitat i com a col·lectiu ens hem de queixar.

4-Acceptar els requisits que demanen a les models: medir 1’80 i fer una talla inferior a la 36 és denigrar-nos com a dones i admetre el masclisme de la societat.

5- No vull canviar a aquestes models per models que facin la 44 i això suposi que elles estiguin malament de salut. El que vull és que els requisits que compleixin les models siguin a favor de la nostra salut física i mental. I si això significa que una model ha de tenir una 40, endavant, si ha de tenir la 36, endavant. La talla és segons constitució i salut.

6- La gent que assegura que aquestes dones no permeten que es vegi l’art dels seus vestits que em perdoni, però fer art és adaptar-se al cos de la dona i que la roba quedi bé, no fer un drapet que només es pot posar una escombra perquè quedi bé. Així és molt fàcil fer art. Per mi és molt més difícil el que fa Helena Miró. O que feia Gaudí? s’adaptava a l’ambient…això és ser un artista!!!

7- Faltant una mica al respecte com els dissenyadors ens han faltat a nosaltres: creieu que aquesta gent:

ens ha de dir el que hem de pesar i si podem o no desfilar?

Us deixo (a dalt) una imatge de les models que compleixen els requisits i les que no les compleixen, a veure quina us agrada més ( i no mireu la roba, mireu les cametes, els bracets i la cara per decidir quin és el model de dona que voleu):


3 responses to “posem-nos d’acord!

  • Crític de cine

    Jo crec que el problema no està a les pasarel·les ja que com dius tú, no tenen gaire repercussió. Crec que el problema el trobem a les tendes de roba, que segueixen aquest cànon imposat. Vas a botigues de roba, de marques sobradament conegudes, i costa trobar una talla per damunt de la 40 (que als meus ulls sembla un 36). En canvi, a la secció de tios podem trobar les talles que volguem. Crec que la rebel·lió ha de venir de mans de tendes com “Kurokai” que fan tallas grans per a dones reals.

  • Arqueòleg Glamurós

    El problema, com ja vaig explicar un un post (http://glamboy69.wordpress.com/2010/08/28/moda-masculinitat-i-identitat-de-genere/) es que la moda ha estat històricament, i molt especialment des de la segona meitat del s.XIX, un sistema d’aprofundir en la divisió sexual de rols i gèneres, convertint als homes en sers asexuals, neutres i anodins (=espai públic i treball) mentre que la dona esdevenia una bomba sexual amb escots i maquillatge (=espai privat i domèstic).

    Vosaltres sou les que cada dia heu de lluitar per aconseguir que els vostres novios vagin més provocadors i vosaltres menys!

  • Àlex

    També hi ha la teoria que una dona sense pit, sense cul i sense panxa és un home i que com que la majoria de dissenyadors són homosexuals opten pels seus cànons de bellesa: els homes.

    Després de molts anys de mirar-me la roba de Bershka, Mango, Zara i Blanco amb cara d’al·lucinada perquè no entrava ni a les talles gegantines (que no passaven de la 40), vaig decidir fer una enquesta als homes reals, no als que se suposa que són els glamurosos (no vaig trucar al Beckham, ni al Clooney, ni tan sols al Josh Hartnett) i va resultar que als homes els agraden normals: amb pit, cul, panxa i cuixes. I no resultones o bombes sexuals, no: normals.

    De la mateixa manera que a la majoria de nosaltres ens agraden els homes normal.

    Apa, salut!
    M’ha agradat molt el post, per cert!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: