Marrakech

Dimarts 10

Dimarts, 10 d’agost, el nostre avió arriba a marrakech. Són les 11.30h i al posar els peus al terra de la pista d’aterratge notem com si un microones a tota potència es posés damunt nostre: 48ºC i el pitjor: un vent calent que encara et fa suar més. Ens dirigim cap el Riad. El cotxe ens deixa a Bab Doukala i el conductor ens diu que hem de seguir caminant perquè pel tamany, no poden entrar automòbils a segons quins carrers. Comença l’aventura:

Baixem del cotxe i ens trobem al mig d’un carrer ple de parades amb menjar, pastissos, carn i fruita. a l’esquerra tenim algun burru transportant material, un home tiva d’un carro ple de fruites, les motos són súuuper antigues i funcionen amb pedals, com una bicicleta! però el que impacta més és la olor: espècies, animals, persones. Tot barrejat genera un aroma que mai abans havia respirat. Una olor durant molts dies en aquest viatge, fins el punt de respirar-la i sentir-te com a casa. El nostre Riad està en un carreró estret de la Medina però quan obre les seves portes, allò és el paradís. Una piscina per refrescar-te, un jardinet amb l’únic soroll de l’aigua de la font i algún que altre ocell, i un llit enorme per poder descansar després de descobrir la ciutat.

Després de deixar les coses i fer algunes gestions (com fer-ho per poder anar al desert, canvi de dies a l’hotel, etc) anem a dinar a la plaça per excelència: Jmna El fna. Primera sorpresa del dia: mentre dino un escarabat puja per la taula per prendre’m el dinar! m’encantaaa!!! són els bitxos que més odio! els hi tinc fòbia!!  Acabem de dinar (com puc) i anem al zoco, quedem meravellats: tothom ens crida: entreu a mirar. D’on sou? Barcelona? Barça!! Busquem la Madrassa Ben Youssef i pel camí ens trobem un noi amb la samarreta d’Ibraimovich. Li diem “Barça!!” i ja té l’oportunitat per apropar-se a nosaltres: ens diu que la Madrassa està tancada i que ens portarà a una festa. Molt sospitós tot plegat… el seguim i ens porta a les curtidories. Fa una pudor insuportable. Estant estovant la pell de les ovelles, burros, dromedaris…amb fems de colom!

Ens porta una mica de menta i ens explica tot el procés. Després ens du a una botiga i ens deixa allà sols amb l’amo. Estem acorralats! Això ens passa per novatos…acabem amb un puf de pell de camell i uns quans dirhams menys a la cartera… Després de donar-li una propina al noi tornem a veure les parades i ens canviem de roba per anar a Le Comptoir, undels pocs llocs on podem demanar alcohol de la zona nova de la ciutat (a la Medina, ni pensar-ho) i on ens fan un espectacle de dança del ventre amb avi inclòs posant diners a les calces faldilles de la ballarina.

Dimecres 11

La nostra guia, Laila, ens espera per ensenyar-nos les principals atraccions turístiques de la ciutat. Comprem un tiquet per poder entrar a la Madrassa Ben Youssef, on un centenar d’estudiants es submergien en el Corán per acabar sent jutges, metges, administratius… Veiem l’art islàmic. La importància de l’aigua, la gemoetria en els gravats.

Després veiem un Hammam al museu de Marrakech

i per últim la Qubba, el monument almoràvit més antic de la ciutat.

La Laila ens porta després de zocos: a les botigues que ella considera importants. Anem a una farmàcia bereber plena d’espècies i cosmètics. El farmacèutic ens ensenya el que té: “esto para la carne”, “esto como vicks vaporub” i ens enxufa al nas unes boletes que realment et fan arribar l’aire fins l’estómac.  Sortim amb una bossa plena d’oli d’argan, oli d’arnica, khol, tè a la menta, tè relaxant.. i anem al “corte ingles de marrakech” una tenda plena de babuches, llums, gots de tè. Mirem pero no comprem Estem aprenent ja. Per acabar donem una ullada a la plaça des de la terrassa del cafe du france mentre escoltem com el muecí crida a l’oració.

A la tarda anem als jardins majorelle, dissenyats per Ives Saint-Laurent. Entre els seus arbres hi trobem algunes pareles amagades en una cita romàntica.

La vegetació ajuda realment a tenir intimitat. Intentem pfer una foto amb el temporitzador i la càmera cau a terra. És el segon dia i la càmera s’ha obert i no podem fer fotos! merda! l’havia comprat per anar a Menorca. No ha durat més de un mes. Busquem al Gueliz un swatch a veure si amb un tornavís podem obrir la carcassa i posar-ho tot a lloc. El trobem i, un en principi reticent, rellotger ens obre la càmera ho posa tot bé i a l’apretar el botó la càmera…funciona!!! Anem a celebrar-ho anant a sopar al Cafe de la poste, un restaurant colonial amb una barreja de tradició àrab i francesa.

Dijous 12

Dijous és el primer dia de Ramadan. El nostre guia, Abdul, està content, perquè anem a Essauria, un poble pesquer amb un clima més fresc, petit i replet de tendes i gavines. Així el pobre no ho passarà tan malament per no poder beure aigua ni menjar res de les 4:30 am fins les 19:30!

Passejem per la ciutat sorprenent-nos del canvi de temperatura. Sembla que haguem canviat de país! Dinem al Chalet de la Plage amb un cambrer molt catxondo que ens recomana el peix raya a la meniere, una meniere molt marroquina.

Després seiem a la sorra mentre veiem als surferos fent equilibris amb les ones i les dones arremangant-se els pantalons per poder-se mullar una mica. Després de passar el dia tornem a la Jmna El fna per veure com a la nit es transforma en un lloc completament diferent.  Sopem amb uns amics amb els que hem coincidit i anem a donar una volta  per verue tot el que hi ha: uns travestis fent la dança del ventre,

un home que intenta fer passar una pilota de futbol entre dos bolos sense que caiguin, un encantador de serps, un bufón o un mico que t’arranca els cabells quan intentes fer-te una foto amb ell.

Divendres 13

Últim dia a Mararkech. L’aprofitem per anar a veure els Jardins Agdal i fer compres al zoco. Els jardins són en realitat una enorme extensió agrària plena d’oliveres i arbustos. Arribem al llac on va morir un dels reis de Marroc ofegat. Està ple de peixos enormes que demanen menjar! continuem caminant i ens perdem entre les oliveres. Fa calor i no trobem la porta de sortida. Decidim saltar el mur i anem a parar a l’altra banda del jardi… perfecte… Després de travessar oliveres i plantetes arribem a un mur molt més alt que té un forat tocant les arrels d’una palmera. El Pol diu que passem per allà. Ens queda l’esquena plena de sorra i jo ja estic maleint-ho tot quan a sobre, davant meu, veig una serp. Em poso a cridar mentre el Pol va rient. M’enfilo sober un muret d’un pam  i sento que un guardia ens crida l’atenció. Ens diu que tornem per on hem vingut. I jo crido que ni boja!

aquí estic buscant serps

Finalment seguim caminant fins a trobar una porta que ens porta al final de la medina. Estem bastant desorientats i un home ens guia fins a la Mellah, el barri jueu, no sense fer-nos anar abans a la seva botiga d’espècies.

Al final ens deixa al Palau El -Badi i d’alla, ja anirem sols i mig orienatts, a Jmna el Fna. La tarda la passarem comprant arracades, collars i llums al zoco, i soparem a Al Fassia (un dels millors llocs on he sopat aquestes vacances), un restaurant gestionat exclusivament per dones vidues o divorciades on fan una Pastilla deliciosa.

Enllaç relacionat:

Vall de dàdes – ruta de les kasba- Merzouga


6 responses to “Marrakech

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: