En quin món…

Avui el Pol m’ha dit que aquesta nit, mentre dormia, se m’ha escapat un “en quin món VIVIM!”. últimament no sé ni on sóc ni quin món és aquest, i dormint dic frases d’aquestes incorporant-me i tot, per donar-hi més emfasi (i això que tinc un públic reduit per la nit! XD).

Però… és que no ens podem posar d’acord mai els humans? no podem viure tranquils i deixar viure? ja no sé si sóc anarquica, hippie, passota o alguna altra paraula que encara no coneixo però estic cansada de les lluites sense sentit. Lluites pel poder, per la independència, per si poder o no poder abortar, per aconseguir més diners, per les religions… infinites lluites. Això és convivència? Estic d’acord en que hem de posar unes normes a la societat perquè sinó seria la jungla, però és que arriba un punt que un es cansa d’haver de ser d’un bàndol o de l’altre i pensa: “però perquè no ens deixem viure en pau!”.

Acabo de llegir la noticia que a Argentina s’estan manifestant en contra del matrimoni homosexual. Extracte de la noticia:

Durante la concentración se leyó un manifiesto “en defensa del matrimonio entre el hombre y la mujer”, y una carta del arzobispo de Buenos Aires y cardenal primado de Argentina, Jorge Bergoglio, quien hace unos días definió al casamiento gay como “la pretensión destructiva al plan de Dios”

La pretensión destructiva al plan de Dios? Primer de tot, quin és el plan de Dios? perquè si era que hi hagués guerra a mig planeta, que munts de bisbes fóssin uns hipòcrites, que no es pogués avançar cientifica ni tecnologicament…potser que la resta de gent també ens dediquem a destruïr aquest pla! i d’altra banda, quin mal li fa a aquest senyor que dos homosexuals es casin? que siguin feliços, que visquin d’acord amb la seva forma de ser i no pas amargats i amagats! perquè no deixa viure tranquils a persones que no fan mal a ningú? això si… Déu sabrà perdonar als capellans que abusin de nens, perquè Deu és piadós i això no és una “pretension destructiva” al seu pla, només és desviar-se una mica del seu camí…

Alguns manifestants anaven amb pancartes com la de la imatge per acompanyar la seva queixa. I dius… se m’acuden moltissimes formes d’omplir l’interrogant que segueix a = en una parella homosexual: podrien adoptar un fill o dos, podrien tenir un fill d’un membre de la parella, etc…

Perquè la gent sempre veu la palla a l’ull aliè? potser és que són curts de mira o és que ells a l’ull no hi tenen palla sinó una biga d’aquelles per construïr catedrals?


4 responses to “En quin món…

  • madebymiki

    Que bo el post!!, però com volen que respectem “el Plan de Diós”, no hi ha per on agafar-lo.

    Sincerament, l’església (ni ningú) avui no te cap tipus de dret a decidir per nosaltres, molts n’estem tips de la seva suposada superioritat moral.

  • Roger

    Estic d’acord amb què els homosexuals tenen dret a casar-se, a adoptar i a tot el que vulguin, només faltaria, però no amb què cal abandonar les lluites perquè danyen la convivència. Les lluites són legítimes si són justes i si no lesionen els drets humans. Els homosexuals mateixos no es podrien casar si no haguessin lluitat pels seus drets!

    Com deia Marthin Luther King, “no em sorprenen ja els mals actes de la gent dolenta, sinó tanta indiferència de la gent bona”. Tota la gent que mira cap a una altra banda cada cop que hi ha una injustícia o que prefereix no fer res i restar amb els braços creuats és còmplice d’aquesta injustícia.

    I ja posats a citar, citaré a Manuel de Perdolo, que afirmava en el títol d’un llibre que “cal lluitar, fins i tot quan no serveix de res”.

  • Lu

    No cal abandonar les lluites! però algunes cansen malgrat siguin necessàries!! cansen perquè penses “hosti tú, podriem ser tots una mica més flexibles -que no vol dir acceptar coses que et putegin- i viuriem més feliços tots”:P

    D’altres és que directament són innecessàries i de gent intransigent com les lluites a favor o en contra l’avortament o el dret a casar-se dels gays

  • Efren

    Molt bo l’interrogant de ” quin és el seu pla?”.

    Em sembla molt fort que al segle XXI encara hi hagi qui aludeixi a essers divins, eteris i tot poderosos per a canviar lleis o coses per l’estil.

    Em sembla més fort encara que hi hagi tant “públic” disposat a escoltar i a creure!

    Si realment hi ha alguna purt un esser omnipresent i omnipotent, per què no li demanen a ell que faci canviar les lleis o desaparèixer els gays??! Ai no! Això no, que sinó perdrien també un gran nombre de capellans…

    Grrrrrrrr!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: